Els murs amb l’excavació finalitzada

·

De la mateixa manera que ha succeït durant el segle XX amb la Sagrada Família de l’arquitecte de Riudoms Antoni Gaudí, la Catedral de Tarragona es va aixecar des d’un extrem i les naus es trobaven obertes a l’exterior mentre duraven les obres. Per això van ser necessaris murs de delimitació o de tancament del perímetre catedralici tot protegint l’obra inacabada.
 

Troballa dels murs en l’estratigrafia medieval.

El mur A podria haver tingut aquesta funció de tancament perimetral, mentre que el mur B presenta a la cresta superior un perfil arrodonit que permet imaginar-hi un canal de desguàs de l’aigua de pluja. Aquest mur prové d’un dels pilars de la nau i està lleugerament desviat per tal de no coincidir amb el pilar simètric.
 
Els murs estan fets de pedra i morter de calç i corresponen a murs de fonamentació. Ho sabem perquè el mur B presenta, un cop excavat l’estrat contigu, les cares o paraments exteriors irregulars fruit d’haver tallat una rasa a la terra i haver-la farcit tal qual amb el reble. El resultat és que el mur presenta unes cares irregulars que s’han de considerar el positiu del negatiu de la rasa efectuada. És el que els arqueòlegs anomenem rases de fonamentació a sac. És una forma de fonamentar molt pràctica si la rasa s’excava a la terra, però si la rasa s’excava en un reble de pedres el resultat és una rasa irregular on molta de l’argamassa s’escorre entre les pedres de la paret de la rasa.

Cresta del mur B amb el rec de desguàs.

Això és el que va succeir quan aquesta rasa va trobar un reble de pedres d’època tardoantiga; els paletes medievals devien gastar molt de morter, ja que nosaltres, a l’excavar al costat del fonament, hem trobat moltes pedres pertanyents a l’estrat visigot però unides pel morter de calç escorregut per la fonamentació medieval (vegeu la foto).
 
En canvi, el mur A va emprar una tècnica de fonamentació mixta. A la part inferior de la rasa de fonamentació s’hi va col·locar una renglera de grans pedres calcàries de suport. Com que el paleta necessitava a dins la rasa espai per maniobrar van sobrar a banda i banda del fonament uns 4 centímetres que, posteriorment, van ser reomplerts de terra. D’aquesta forma, a la part 1 hi tenim la rasa de fonamentació, el mur de fonamentació i el farciment constructiu de fonamentació que a les imatges ja apareix excavat.

Fonamentació del mur B amb el pedregam visigot unit per les escorrenties de morter.

·

Fonamentació del mur A.

És perícia dels arqueòlegs diferenciar aquests elements durant l’excavació per tal de poder establir la cronologia relativa entre tots els elements. La part superior de la fonamentació es va reomplir a sac un cop ja s’hi havia afegit el farciment constructiu inferior. D’aquesta forma a l’acabar l’excavació dels estrats per part nostre tornem a trobar la cara positiva del fonament A, que en realitat és el negatiu de la part superior de la rasa de fonamentació.

En aquest cas és una tècnica mixta: una part amb rasa, fonament i farciment que reomple l’espai de maniobra que requereix el paleta; i la segona part que va ser reomplir a sac tota la rasa amb rebliment constructiu. L’alçat del fonament A devia desaparèixer a l’acabar la Catedral, ja que no era necessari.

Fonamentació del mur A.

Fonamentació del mur A amb l’estratigrafia tardoantiga extreta.