Aquest dijous, coincidint amb la presentació del bloc en llengua castellana, vam arribar a la xifra de 3.500 visites. Realment, no ens esperàvem aquesta resposta i, el que inicialment era una prova juganera, s’ha convertit en un compromís que assumim amb agraïment i que, sense cap mena de dubte, ha de fer reflexionar sobre els criteris de difusió que es poden aplicar a determinats projectes de recerca arqueològica.
 
Tots tenim clara la política de difusió científica i ciutadana que s’ha d’aplicar als resultats de la recerca arqueològica, però si hi ha, com a la Catedral, un context favorable, és possible anar més enllà? Fins a quin punt podem considerar la mateixa excavació arqueològica un element d’interès suficient per fer-ne un seguiment públic? Quina és la frontera entre la transparència i la privacitat laboral duta a terme amb mitjans públics? Quin és l’equilibri entre la pedagogia, la realitat laboral i el xou mediàtic? Cal que sigui un arqueòleg qui controli tots els processos de difusió per tal de no trivialitzar o estereotipar una professió que, a més a més, no gaudeix d’una acceptació social total?
 
Bé, és més fàcil excavar.