Més fotografies de Manel Granell captades a l’excavació de l’interior de la Catedral de Tarragona.
Arxiu de la categoria ‘Descripció i anecdotari dels treballs’
Fragments d’una memòria (VI)
dimecres, 17/08/2011Fragments d’una memòria (V)
dimecres, 3/08/2011Més fotografies de Manel Granell captades a l’excavació de l’interior de la Catedral de Tarragona.
Fragments d’una memòria (IV)
dilluns, 1/08/2011Més fotografies de Manel Granell captades a l’excavació de l’interior de la Catedral de Tarragona.
Fragments d’una memòria (III)
dimecres, 27/07/2011Més fotografies de Manel Granell captades a l’excavació de l’interior de la Catedral de Tarragona.
Fragments d’una memòria (II)
diumenge, 24/07/2011Més fotografies de Manel Granell captades a l’excavació de l’interior de la Catedral de Tarragona.
Sobre les tombes episcopals
dimecres, 20/07/2011De la mateixa manera que l’any passat, enguany ens ha tocat passar la penitència d’extraure les lloses de l’actual enllosat de la Catedral. Hem emprat la mateixa metodologia de documentació i treball que l’any passat. Us adjuntem els enllaços als textos de fa un any per veure la metodologia emprada: Comencem a treure les lloses i Fotografiem l’enllosat.
Però aquest cop hem estat més afortunats. L’enllosat afectat enguany per l’excavació no respon a la pavimentació original de la Catedral, sinó que és el fruit de remocions recents que, un cop finalitzades, van implicar la reposició, una mica desordenada, de les lloses extretes aleshores. Hem vist que en aquesta àrea ja no es conserva la sanefa central, que l’ordre de les pedres és diferent del de l’entrada i que la junta de separació entre les lloses és molt més ampla. Això es deu al fet que les pedres reposades als anys 60 del segle passat estaven molt descantonades per motius que ens són desconeguts. Per tots aquests motius l’extracció actual ha estat més fàcil i ràpida que l’anterior.
Tot això era previsible tenint en compte que ja sabíem de l’existència d’antigues sepultures episcopals que havien estat traslladades. Així doncs, la intervenció arqueològica a la nau central ha comportat la localització d’un parell de sepultures episcopals que tallen i descansen sobre el nucli d’opus caementicium de la fonamentació del temple romà.
El sector de la nostra intervenció està ubicat entre el cadiram del cor, que és una obra del segle XV realitzada pel mestre Pere Gomar en temps de l’arquebisbe Pere d’Urrea. L’obra, en el seu moment, va costar 65.000 sous. En aquest àmbit i aprofitant la nau central, tota una sèrie d’arquebisbes hi van ser enterrats. Els prelats estaven disposats en direcció a l’altar major seguint l’ordre següent: Joaquim de Santiyán (†1783), Pere d’Urrea (†1489), Armanyà (†1803), Bartomeu Sebastián Aroyta (†1568), Roderic Tello (†1308), Josep Sanchiz (†1694), Joan Emmanuel d’Espinosa (†1679), Joan de Hoces (†1626) i Joan de Moncada (†1622).
L’any 1963, per voluntat del cardenal Benjamín Arriba y Castro i amb motiu del XIXè centenari de la vinguda a Espanya de l’apòstol Sant Pau es va reformar l’espai del cor per adaptar la Catedral a les noves necessitats litúrgiques i donar més amplitud a la nau central. Arran d’aquestes reformes, les sepultures dels prelats van ser traslladades a l’àmbit del presbiteri actual, que va ser ampliat per aquesta raó. També part del cadiram va ser traslladat al presbiteri.
El paviment del sector del cor estava recrescut 50 cm i amb les reformes del 1963 va ser rebaixat per adaptar-lo al nivell de circulació de la resta de les naus. En aquest sentit, el paviment actual que ocupa el sector de l’excavació és fruit de la reforma del segle XX imitant les formes geomètriques del paviment medieval datat entre els anys 1319 i 1327 i de l’exterior de la façana de la Catedral.
L’excavació ha exhumat l’estructura escapçada de la sepultura de l’arquebisbe Josep Sanchiz i al seu costat s’hi ha excavat parcialment la sepultura de l’arquebisbe Joan Emmanuel d’Espinosa. A l’interior encara hi apareixen petites restes de vestuari litúrgic, fragments de taüt que devia quedar del moment del trasllat de les restes a l’actual presbiteri.
Per saber-ne més:
Ricomà Vendrell, F. Xavier 1964-65 Crónica del traslado del coro de la Santa Iglesia Catedral Metropolitana y Primada de Tarragona, a Boletín Arqueológico, Tarragona.
Figura 1. Detall de les dues tombes, ja exhumades, documentades per nosaltres.
Figura 2. Detall de les tomba de l’arquebisbe Sanchiz durant els treballs originals d’exhumació.
Figura 3. Detall de l’àrea presbiterial durant els treballs de prospecció geofísica de l’any 2007.
Fragments d’una memòria (I)
dimecres, 13/07/2011En Manel Granell ens acompanyarà durant el periple d’enguany. Nosaltres estàvem acostumats a veure’l captant imatges als festivals de divulgació històrica d’època romana, sobretot en el Tarraco Viva. Però ara fa un “pas enrere”: de l’arqueologia experimental passa a l’arqueologia de camp. I, amb una mirada serena i atenta, ens obsequiarà amb la seva visió de les tasques arqueològiques a l’interior de la Catedral de Tarragona per anar teixint els “fragments d’una memòria”. Un nou company a l’equip, i us assegurem que no se li escapa res!
La conferència permanent
dilluns, 14/03/2011Les noves tecnologies han permès que la conferència Arqueologia a la nau central de la Catedral de Tarragona, que vam impartir el 23 de febrer passat en el marc del cicle Tribuna d’Arqueologia 2010-11, pugui ser consultada íntegrament per internet des del web de la Generalitat de Catalunya.
La transmissió en directe de la conferència va ser seguida per més de 300 persones i la notícia que l’anunciava va ser llegida per més de 3.000 persones als webs de Sapiens, Patrimoni de la Generalitat i l’ICAC.
Debat finalitzat!
dilluns, 25/10/2010La Vanguardia va publicar divendres passat, 22 d’octubre, un ampli reportatge signat per Oriol Margalef sobre l’emplaçament del temple d’August a la part alta de Tarragona. El reportatge recull diverses propostes interpretatives, així com una sèrie d’opinions, a partir de les quals s’entreveu un consens generalitzat sobre la situació del temple, una cosa prou difícil en una ciutat com Tarragona.
Us adjuntem el reportatge i il·lustracions referents a algunes de les diverses propostes pedagògiques que s’han desenvolupat a Tarragona i que reflecteixen l’evolució sobre la recerca i la interpretació del recinte de culte imperial.
El sondeig efectuat a la Catedral tanca el debat en què fins i tot el Museu d’Història de l’Ajuntament de Tarragona s’ha ofert per completar la maqueta pedagògica a escala 1/500 que es troba a l’interior de la Volta del Pallol. La maqueta del temple amb la primera proposta restitutiva que té en compte els resultats del nostre projecte de la Catedral es presentarà el dijous 18 de novembre en el marc dels actes commemoratius del 10è aniversari de la declaració de Tarragona Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco.
Vegeu a continuació el reportatge d’Oriol Margalef publicat a La Vanguardia el 22 d’octubre:
Us oferim seguidament les cinc propostes pedagògiques sobre el recinte de culte imperial: 1. Proposta de Theodor Hauschild (1983); 2. Proposta de Xavier Dupré (1986); 3. Proposta de Francesc Tarrats (1993); 4. Proposta de Ricardo Mar (1993), i 5. Proposta Josep M. Macias, Joan Menchon i Andreu Muñoz (2004).
Els treballs de protecció i cobriment
dimarts, 12/10/2010Un cop finalitzada la nostra tasca s’ha procedit a cobrir l’àrea excavada. El procediment ha estat el següent:
1. S’ha folrat l’interior de tot el sondeig estratigràfic amb teixit transpirable geotèxtil per separar les estructures arquitectòniques dels rebliments aportats de nou. El sondeig efectuat davant del frontal del temple ha estat indicat amb un plàstic blau.
2. Posteriorment s’ha colgat el sondeig estratigràfic combinant terres aportades i de la mateixa excavació. S’han introduït materials contemporanis en l’estratigrafia. El colgament s’ha articulat en capes que han estat consecutivament mullades amb aigua i compactades mecànicament.
3. Al rebliment s’hi ha posat un cilindre segellat de PVC reforçat en què s’ha introduït una còpia del conveni institucional que ha permès l’excavació, una còpia del dossier de premsa, material fotogràfic més premsa i monedes de curs actual.
4. Tota la superfície colgada ha estat coberta per una capa de graves i després per un plàstic.
5. S’hi ha superposat un forjat reticulat amb la funció de repartir les càrregues que haurà de suportar l’enllosat.
6. S’ha cobert el forjat amb una nova capa de plàstic separant el formigó de l’enllosat medieval.
7. Seguint la mateixa tècnica medieval s’ha estès una preparació de morter de calç sobre la qual s’assenten les lloses del paviment medieval.
8. S’han netejat els laterals de les lloses i s’han tornat a col·locar seguint la fotogrametria elaborada durant l’excavació.
9. S’ha estès una vorada de morter de calç que imita el color de l’antiga vorada de l’enllosat.