Fotos i seccions del ditet en qüestió.

Val a dir que havíem inclòs una fotografia de la peça a l’entrada inicial durant el mes de juliol (vegeu l’enllaç Què busquem? (I)), però ja fa temps d’això i les limitacions del bloc dificulten la visió global de tota la informació. Davant les peticions rebudes i amb la voluntat de contextualitzar el projecte Catedral de Tarragona que desenvolupen des de fa temps  l’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Arquebisbat de Tarragona, us n’ampliem la informació tenint en compte que la interpretació definitiva sobre la peça escapa a la nostra formació i que seran els especialistes en estatuària els que hauran de decidir finalment a qui pot correspondre. Serà una tasca difícil perquè la peça és molt petita en relació amb el total d’una estàtua veritablement enorme. Actualment es troba dipositada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i està a la disposició dels investigadors. 

Representació numismàtica de l'estàtua de culte a August a Tàrraco.

La vam recuperar l’any 2003 i ja ha estat presentada als congressos de Culto Imperial de Mèrida (2006), a l’homenatge a Theodor Hauschild (Tarragona 2009) i també en el IX Congreso Internacional de Arte Romano Provincial (Mérida 2009). Mai hem afirmat rotundament que pugui respondre a l’estàtua sedent de culte a l’emperador August que reflecteixen les monedes d’època de l’emperador Tiberi tot commemorant la  seva construcció o el seu projecte; però sí que és cert, seguint les directrius que ja ens va indicar Trinidad Nogales, que les característiques del fragment conservat apunten a una estàtua divinitzada de grans dimensions i en posició sedent, que recorda els models recuperats a Leptis Magna, Herculà o Cuma, seguint el prototip anomenat de Júpiter sedent. Aquesta és la línia interpretativa en què incideix Ruiz de Arbulo i que ja es reflecteix en algunes propostes pedagògiques.
 

Paral·lels recuperats a Herculà (Boschung 2002).

Considerem útil, i necessari, l’ús dels nous recursos digitals per fer més entenedora la recerca arqueològica, si bé insistim que es tracta de propostes interpretatives en funció del nivell de coneixement actual i que, malgrat l’enorme precisió dels actuals recursos informàtics, sempre s’han de entendre amb la deguda prudència i relativitat científica. Us adjuntem en relació amb això l’enllaç dels models reconstructius que ha desenvolupat el Museu Romà dels Fòrums Imperials, el model a imitar, per apreciar que és una línia de treball i de difusió vàlida en tots els aspectes.
                                                                                                 
Malgrat que les excavacions efectuades representen avanços considerables, de vegades els resultats també comporten interrogants o dubtes que, d’una manera o altra, s’hauran de resoldre en el futur. El fragment de dit, fet en marbre de Tassos, apareix a la part superior de l’estratigrafia constructiva del mur que delimitava la plaça sacra que, en el darrer terç del segle I, es va construir entorn del temple aixecat anteriorment. Trobar un fragment d’estàtua monumental en una estratigrafia constructiva tan propera cronològicament planteja dubtes, ja que la primera opció interpretativa fa entendre que el fragment recuperat és un rebuig de talla d’una gran escultura que, en molts casos, s’esculpia en diverses parts. Això planteja un altre problema, ja que la cronologia constructiva del recinte de culte que se’ns ha conservat se situa en l’època flàvia i, per tant, aquest fragment pot respondre a una estàtua més moderna que la que representen les monedes que s’han conservat.
 
Tot això ens demostra la complexitat i monumentalitat del recinte sagrat conservat sota la Catedral de Tarragona i la dificultat de recerca i interpretació a partir de les escasses dades que el nostre projecte recupera de l’oblit del temps.
 
Per saber-ne més:
 
Boschung, D. 2002: Gens Augusta. Untersuchungen zu Zusammensetzung, Aufstellung und Bedeutung der Statuengruppen des iulisch-claudischen Kaiserhauses, Monumenta Artis Romanae XXXII, Mainz am Rhein.
Garriguet, J. A. 2001: La imagen del poder imperial en Hispania. Tipos estatuarios, Corpus Signorum Imperii Romani, vol. II, fasc. 1, Múrcia.           
Nogales, T., Gonçalves, L. J. 2008: “Programas decorativos públicos de ‘Lusitania’: ‘Augusta Emerita’ como paradigma en algunos ejemplos provinciales”, Noguera, J.M., Conde, E. (eds.), La escultura romana en Hispania, Actas de las Reuniones 5, Murcia, 655-696.
Ungaro, L. 2007: “La memoria dell’antico”, a: Ungaro, L. (a cura di): Il Museo dei Fori Imperiali nei Mercati di Traiano, Roma, 130-169.