Una de les peces que ens ha cridat més l’atenció ha estat un fragment de cassola recuperat fet en pietra ollare. Per aquesta denominació coneixem una sèrie de recipients elaborats a partir del buidatge d’un bloc de pedra i que es documenten abundantment durant l’Antiguitat Tardana, tot i que també són presents en altres períodes. El seu ús, en un període en què la producció terrissera experimentà una certa davallada tècnica, és polivalent. Es podrien haver fet servir per escalfar o refredar aliments, per modelar altres atuells ceràmics o també com a gresols per a la fabricació de vidres.
 
L’arc de producció d’aquest tipus d’envasos sembla ampli i s’emplaça preferentment a l’àrea alpina, però també al nord d’Itàlica i a la Gàl·lia, on darrerament se n’han documentat exemplars al Rosselló. És en aquestes àrees on es documenten àmpliament i la peça recuperada a la Catedral de Tarragona és la primera que coneixem per a Catalunya (ara és quan surt algú i ens rectifica!).   
 
Els amics Mateu i Miquel ens han informat d’altres exemplars propers a l’illa de Cabrera, en una comunitat monàstica, i a València, en una estratigrafia d’època emiral.

Dos detalls de la peça recuperada a Tarragona:

Per saber-ne més:
 
Lusuardi Siena, S. (ed)  1994 : Ad Mensam. Manufatti d’uso da contesti archeologici fra Tarda Antichità e Medioevo, Fiume Veneto.                                                           
Riera, M.  2005: “Excavacions arqueològiques a l’Illa de Cabrera (Illes Balears). Recerques sobre la comunitat monàstica de l’Antiguitat tardana”, Butlletí Arqueològic 27, Tarragona, 175-219.
Rosselló Mesquida, M.  1999: “Evolució i transformació de l’espai urbà des de l’Època emiral fins l’Època Taifa: les excavacions del c/. Comte Trènor, 12 (València)”, Actes del I Congrés d’Estudis de l’Horta Nord (Meliana 1997), València, 57-87.