·

Encara que no ho sembli, les pedres que trepitgem quan entrem a la Catedral també ens aporten una mica d’informació. En efecte, l’enllosat de la Catedral està fet bàsicament de lloses de pedra de Santa Tecla i llisós, les dues principals pedres ornamentals de Tarragona. Aquestes ja s’extreien en època romana de les pedreres situades a la zona de la Budallera, a tocar de la part alta de la ciutat en sentit nord-est, i es van continuar fent servir durant època medieval i moderna… fins a l’actualitat!

El patró que presenta la part del paviment que s’ha hagut d’aixecar és força regular. Consisteix en una franja central de lloses quadrades i molt regulars de pedra de Santa Tecla, amb una gamma cromàtica que es mou entre el groc fosc al rosat amb vetes blanques i vermelles de diferents gruixos, envoltades per lloses triangulars de llisós, una pedra de color gris, que pot ser fosc o clar, i que també presenta vetes de calcita (blanques).

Aquesta franja té, al centre, un motiu octagonal on també hi ha peces de marbre blanc i de la pedra miocènica de Tarragona anomenada pedra d’aigüeres, que té un color més vermellós; i a banda i banda, una línia en què s’alternen una llosa de pedra de Santa Tecla i una de llisós.

La resta del paviment aixecat, però, combina aquests dos tipus de pedra de manera més aleatòria, tot i que hi predomina el llisós (potser perquè és, de totes dues, la de menor qualitat i, per tant, la més assequible per a la butxaca).

Ja se sap: hi ha coses que no canvien i la pela és la pela…

Anna Gutiérrez, ICAC

Etiquetes: calcita, catedral, llisós, paviment, pedra

Entrada publicada a Excavació 2010, Les restes materials el dimecres, 7/07/2010 a les 9:00.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.