Entrades amb l'etiqueta ‘el born ccm’

Alba Molina Rodríguez: L’experiència d’una primera excavació arqueològica i… al Born!

dimarts, 2/01/2018

Autora del post: Alba Molina Rodríguez

Han estat milers de vegades les que a classe m’he sentit “única i especial” per no haver excavat mai. Els professors en les seves assignatures sempre es preguntaven quants de nosaltres havíem intervingut en una excavació arqueològica, i el 95% de tots els alumnes havien participat en alguna.

Es pot dir que per tot hi ha una primera vegada, i aquest estiu per mi ha estat la primera intervenció en una excavació arqueològica! Quan em van donar a triar entre diferents excavacions, vaig tenir clar des d’un primer moment que triaria la del Born. És un jaciment únic i especial, amb una cronologia molt recent (des del segle XVIII) a la qual els alumnes no estem massa habituats, a la vegada de la gran importància que ha tingut aquest per a tots els ciutadans de Barcelona.

Quan parlem de Barcelona, ens podem referir a ella com a un jaciment únic, i dintre d’aquesta ens trobem amb diferents intervencions. La del Born començà els anys 2001-2002 a causa del projecte de museïtzació i construcció del Born Centre de Cultura i Memòria, i des de fa un any els alumnes de la Universitat de Barcelona hi participem durant un mes a l’estiu per realitzar les pràctiques del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona (entre altres jaciments a escollir).

Parlant amb tota sinceritat, els dies abans de començar l’excavació estava bastant nerviosa i espantada ja que sabia que totes les meves companyes ja havien intervingut en alguna excavació, i per mi seria la primera vegada. Pel cap em passaven diferents preguntes: i si trenco alguna troballa? I si no ensenyen de zero a excavar i em trobo perduda? I si no tinc habilitat per agafar les eines? I si em quedo enrere de les meves companyes i no aprenc? Etc.

I amb tot aquest neguit, va arribar el dia 17 de juliol, primer dia d’excavació. En un primer moment ens van fer una presentació dels diferents tècnics i directors, i de la que seria la nostra “casa” durant dues setmanes (i ja ho havia estat durant les dues setmanes anteriors d’altres companyes del grau d’arqueologia). Una vegada fetes les presentacions, ens van dividir en dos grups: Rec Comtal, i Casa Corrales. Al passar una setmana, ens intercanviaríem les zones d’excavació.

En el meu cas, vaig començar a la Casa Corrales. Allà, en un primer moment, se’ns va explicar que ens trobàvem en una cronologia del segle XVI, i en un nivell de circulació, a la vegada que ens van presentar les diferents estructures. Sabent el que teníem davant, vam començar per excavar uns forats de pal, concretament 3 que ens havíem trobat al nord-est de la casa. Per aquells llavors, no sabia ni el nom de les eines comuns i cal dir que amb l’ajuda en tot moment dels tècnics vam poder realitzar la tasca sense cap tipus de dificultat (deixant a banda que el forat ens arribava pel colze al col·locar la mà!).

Il·lustració 1. Casa Corrales amb indicació dels tres forats de pal

A partir d’aquest primer contacte amb l’excavació, vam començar a rebaixar els diferents nivells de la Casa Corrales, i ens vam trobar amb l’existència de diferents nivells de circulació, a la vegada que diferents nivells de preparació per al paviment posterior.

Cal comentar que a mesura que anàvem excavant els diferents nivells, sempre teníem que seguir el mateix procediment: netejar; fotografiar amb l’ajuda d’una pissarra la qual indica el jaciment i la UE (unitat estratigràfica), i una fletxa que indiqués el nord; dibuixar la secció i la planta amb l’ajuda d’un paper mil·limetrat; omplir la fitxa de la UE; realitzar un croquis; i per últim marcar les cotes (marcar a la distància que ens trobem del mar).

Il·lustració 2. Fitxa a completar de les diferents Unitats Estratigràfiques

Quant a troballes, durant la primera setmana d’excavació a la Casa Corrales, van ser bastant escasses. Es van poder documentar alguns fragments ceràmics, algun fragment de fauna (prop de diferents fogars que vam poder localitzar), i algun fragment de vidre. Destacar, això sí, la troballa d’un dau i d’un didal (ambdós gairebé idèntics als que trobem avui dia).

Després d’una setmana intensa i amb bon sabor de boca, vam intercanviar les zones d’excavació i vam intervenir el Rec Comtal, mentre l’altre grup seguia rebaixant els diferents nivells d’ocupació de la Casa Corrales.

Al haver esgotat l’estratigrafia de gran part del Rec Comtal, es va decidir en un primer moment deixar a la vista els diferents nivells a mode d’esglaó: segle XVIII, segle XVII, segle XVI, i segle XIV (no trobem el segle XV ja que es creu que al ser un abocador, en algun moment d’aquell segle va haver-hi un procés de neteja i buidatge).

La zona a intervenir era de dimensions reduïdes, i en un primer moment les alumnes vam intervenir dues clavegueres que comunicaven el Rec Comtal amb la Casa Corrales. Fou curiós excavar en horitzontal i sorprenent veure l’estructura de la claveguera amb les seves lloses i cubeta. El que fou més sorprenent encara és la diferència entre una claveguera i l’altra: mentre que la que va intervenir la meva companya a nivell de material va ser molt pobre (a excepció de dos bolets), l’altra va ser molt rica en ceràmica, fauna i vidre, a la vegada que ens vam trobar dos bales de plom i diferents pipes de caolí.

Una vegada les dues clavegueres es van poder excavar (cal dir que fins on donava de sí el braç!) vam procedir a fer els esglaons per diferenciar els diferents nivells, feina que ens ocupà tota la setmana. El Rec Comtal, a diferència de la Casa Corrales és molt ric quant a material, i fins i tot difícil de treballar, ja que cal anar amb molt de compte de no fer malbé les diferents troballes. Quant a les més sorprenents tenim uns 14 daus d’os, una guardiola, un canelobre, un saler, pipes, plats sencers amb noms com el de Francisco, un tinter, una peça d’escacs, etc.

Il·lustració 3. Acumulació de material del Rec Comtal.

Il·lustració 4. Estratigrafia del Rec Comtal. Es poden apreciar els diferents esglaons.

I després de dues setmanes intenses arribà l’hora de recollir i endreçar tot l’equipament utilitzat en la intervenció. Puc dir que la meva sensació va ser molt diferent a la que esperava, ja que en un primer moment anava amb por i pensant que no m’agradaria, i ha resultat ser tot el contrari. Amb l’ajuda dels diferents tècnics i de totes les companyes, vam saber formar un equip que es va saber complementar a la perfecció per tal de poder treballar de manera satisfactòria.

Com a experiència personal ha estat molt enriquidor saber que començar de zero no va resultar ser un impediment per poder realitzar les diferents tasques, a la vegada que m’ha sorprès la reacció i il·lusió que es pot tenir al trobar el que pot semblar un “simple” fragment ceràmic, que no tan sols és això, sinó part de la nostra història.

I per finalitzar m’agradaria acabar amb una frase d’Eleanor Roosvelt “El propòsit de la vida es viure-la, gaudir de l’experiència al màxim, estendre la mà amb impaciència i sense por a viure experiències noves i més enriquidores”.

Nerea Ardébol Mata: Gestió i difusió del jaciment arqueològic del Born. La carta arqueològica de Barcelona

dijous, 2/11/2017

Autora del post: Nerea Ardébol Mata

La nostra feina com a arqueòlegs és documentar el ric patrimoni, fent visible l’invisible. D’aquesta manera, ens hem decidit a enaltir la petita part que ha quedat visible o que nosaltres hem tret a la llum. L’invisible no és només el que encara no ha estat descobert, sinó tota la informació que no reveladirectament la visita a un jaciment. És a dir, són invisibles les formes de vida, les relacions de poder, les formes de propietat, la percepció de l’espai… És evident que la morfologia és un punt de partida necessari (a la investigació, en la gestió i en la comunicació), però la nostra tasca passa per desmitificar el paper dels elements aïllats i per transmetre el seu paper en els processos històrics sense trivialitzar-los. Així doncs, la finalitat de l’arqueòleg no ha de ser només excavar, sinó recuperar tota la informació necessària possibilitant el coneixement per part de la societat.

Jornada de portes obertes al Jaciment arqueològic del Born

Resulta molt avantatjós, des del punt de vista del coneixement i de la difusió, que el jaciment del Born inclogui àrees de caràcter molt divers. Hi trobem fragments dels tres components del tronc vertebrador de l’activitat de la ciutat. Un fragment del sector comercial; un fragment de la zona industrial del Rec Comtal, i un fragment de les illes de cases de caràcter mariner, així com un fragment de l’àrea perifèrica, en aquest cas la de llevant de la ciutat (Garcia Espuche, 2009).

En tot cas, allò que ha resultat més determinant pel jaciment del Born és l’enorme informació documental que es pot associar a les persones i a les cases del seu fragment urbà. Però allò que ha comptat més és l’existència i la preservació del jaciment. Per descomptat, el fet que el jaciment del Born mostri els efectes posteriors de la derrota de 1714 (i que existeixi precisament per això) contribueix a aquest enriquiment, sumant-se al fet de poder presenciar espais on vivien persones amb nom i cognom, transportant-nos a aquella època a través de la gent i la seva vida quotidiana. A més a més, la interdisciplinarietat ha estat clau en el procés de recerca i difusió (Garcia Espuche, 2009).

Així doncs, és vital conservar i donar a conèixer el patrimoni, un patrimoni entès en el sentit més ampli. Els diferents moments històrics de la ciutat de Barcelona no només apareixeran en el marc dels estudis històrics, a partir de la documentació escrita, sinó també a partir de les dades que ens pot aportar l’excavació arqueològica. Barcelona es reinventa, és canviant i dinàmica i les empremtes que queden al nostre patrimoni ens ho mostren, com queda palès al jaciment arqueològic del Born. Fins ara s’ha parlat de recerca, però també s’ha de parlar de gestió i protecció, des de la detecció de les unitats arqueològiques fins a la difusió dels resultats de la intervenció, tant entre la comunitat científica com entre els ciutadans. Per tant, s’ha d’aconseguir treure un ús social del treball de l’arqueòleg que arribi a la societat (Miró, 2014).

Per aconseguir tal propòsit disposem de la carta arqueològica de Barcelona  (http://cartaarqueologica.bcn.cat), un inventari del passat històric de la ciutat que té com a objectiu oferir un conjunt d’informació unificada on quedi recollida tota la documentació del patrimoni arqueològic de Barcelona, per elaborar un document orientat a l’anàlisi, el diagnòstic i l’avaluació  del patrimoni. La disponibilitat dels fons patrimonials representa una clara evolució que rau en la possibilitat d’accés al patrimoni per a tots els públics. Un dels punts forts del projecte és la possibilitat de consultar la informació arqueològica al Geoportal en un context més ampli de la resta de capes d’informació geogràfica corporatives (urbanisme, catàleg de patrimoni, topogràfic…).  El projecte de la Carta Arqueològica té una marcada voluntat de transparència i accés a la informació per part dels diversos tipus de públic.

Portal web de la carta arqueològica de Barcelona (Font: http://cartaarqueologica.bcn.cat/684)

Així doncs, es parteix de la idea que Barcelona és un jaciment únic amb diversos punts d’interès arqueològic. Al jaciment del Born partim d’un espai transformat al llarg del temps, normalment amb uns canvis produïts de manera antròpica. És important no fossilitzar estats o èpoques concretes de la història de Barcelona, sinó anar forjant un discurs diacrònic amb les dades obtingudes, tant de la recerca històrica com de la topogràfica. El jaciment del Born és molt més que 1714. No s’ha d’oblidar que, sovint, les dades que tenim són fragmentades i heterogènies, i s’ha de buscar la manera d’ordenar-les i posar-les en relació. (Garcia Espuche, 2009)

Una de les aplicacions de la carta ha estat crear nous webs relacionats amb el web de la carta arqueològica, amb una temàtica concreta i clara. La primera que s’ha dut a terme està dins el marc del tricentenari. S’anomena «1714, Arqueologia d’un setge» i està estructurada en tres apartats: el que va passar abans del setge, al llarg del setge i després de la derrota. A cada apartat, es recomanen una sèrie d’intervencions arqueològiques amb relació al tema que ens ocupa, i la cerca ens readreça cap a la carta arqueològica. La idea és fer més àgil i fàcil la recerca sobre un tema que desperta un interès especial, i les cerques que s’han programat estan en relació amb diversos fets relacionats amb la vida, la religió, la guerra, les creences i la mort. Tenim també en compte la realització de la càpsula del Born, on, a diferència de la del 1714, es treballa diacrònicament en un punt concret. S’explicarà l’evolució d’aquesta part de la ciutat, des de l’època romana fins a la construcció del mercat i la seva recuperació.

Portal web «1714, Arqueologia d’un setge». (Font: http://cartaarqueologica.bcn.cat/monografics/1714/)

Finalment, volem reconèixer l’excepcionalitat de la nostra ciutat i el fet de poder col·laborar a donar a conèixer un passat, que està en el present i que ens pot ajudar a planificar el futur.

 


Bibliografia

GARCIA ESPUCHE, A. 2009. La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona (segle XIV-XVIII). Institut de Cultura. Barcelona.

MIRÓ, C. 2014. «La Carta Arqueològica de Barcelona. Gestió i recerca del nostre patrimoni». Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2012, p. 17-22.

 

Elsa Bernad: El Born CCM: la síntesi perfecta entre patrimoni arquitectònic i arqueològic

dissabte, 21/10/2017

Autora del post: Elsa Bernad

El cas de la conservació del mercat del Born i de les restes arqueològiques de part de l’antiga trama de la ciutat de Barcelona, com són algunes cases i part del rec comtal del barri de la Ribera, ens fa prendre consciència sobre l’impacte, el debat i la diversitat d’opinions, i per tant, d’interessos en joc, que pot arribar a generar l’arqueologia, especialment la urbana, i en concret, quan es tracta de la valoració del patrimoni.

Imatge de l’interior del Born CCM on es pot apreciar el perfecte vincle entre el mercat i les restes arqueològiques. Font: elaboració pròpia.

És cert que tota arqueologia està, si més no, hauria d’estar, compromesa amb la societat a partir del concepte de devolution, que consisteix en el retorn a la població de tot el coneixement adquirit com a contraprestació a la inversió en investigació. D’aquesta manera l’arqueologia esdevé una activitat beneficiosa per a la societat a nivell cultural, social i econòmic, entre altres.

L’arqueologia urbana, centrada en l’estudi de les diverses fases d’ocupació d’un territori i del seu desenvolupament al llarg del temps, és probablement la branca d’aquesta disciplina que té un contacte més directe amb la societat i per això és una de les que genera més polèmiques. En part crec que aquesta polèmica deriva del fet de la manca de coneixement de la immensa majoria de la població d’aquell compromís del que parlàvem abans, en definitiva del benefici que li hauria de comportar aquella inversió. En el nostre cas, Barcelona és una ciutat viva i dinàmica que constitueix un jaciment pluriestratificat que obliga a una unitat de gestió organitzada pel Servei d’Arqueologia de Barcelona. El creixement continu de la urbs comporta la realització d’actuacions arqueològiques de prevenció o d’urgència sobre el patrimoni que fa que sovint ens  qüestionem què cal fer amb aquest. Contràriament al que molta gent pensa, l’arqueologia no és en cap cas un impediment al desenvolupament urbà, sinó una eina que ens ajuda a conèixer el nostre passat i allò que és necessari preservar i conservar. Són moltes les temàtiques sobre el patrimoni que en les últimes dècades han anat adquirint protagonisme. Això no hauria de resultar estrany si tenim en compte que certs icones, especialment en l’àmbit urbà, han esdevingut llocs de memòria: indrets que pel seu valor històric són reconeguts per una col·lectivitat que els rendeix una mena de culte. Així és com patrimoni i espai, mantenen una relació indissoluble. Sense dubte es pot afirmar que el Born CCM és un dels exemples paradigmàtics d’aquestes noves nocions sobre patrimoni, ja que combina l’estructura arquitectònica de l’antic mercat amb les restes arqueològiques.

Centrant-nos ara el cas concret del Born CC, l’edifici fou construït l’any 1876 al barri del Casc Antic de Barcelona, una zona estratègica de la ciutat per la seva proximitat a l’estació de França, punt principal de connexió dels ferrocarrils amb la resta d’Espanya. El mercat va ser el primer en emprar ferro per a la seva arquitectura i va allargar la seva vida útil com a recinte fins el 1971.

Exposició dels materials arqueològics exposats al Born CCM. Font: elaboració pròpia.

A partir d’aquest any, el recinte restà tancat durant 42 anys, temps suficient per al desenvolupament d’un complex  debat sobre la preservació de l’edifici i el possible ús que se’n podia fer de l’estructura. Van ser diversos els sectors socials que participaren en aquest debat i que alhora impulsaren diversos projectes i propostes tot configurant un escenari de discussió sobre el patrimoni i la identitat nacional catalana. En un primer moment, el debat se centrà en el mercat. Davant del no reconeixement patrimonial de l’estructura per part de l’Ajuntament de l’any 1969 sota el govern de Porcioles que pretenia derruir-lo per a l’establiment d’un pàrquing, diverses entitats ciutadanes prengueren mesures per manifestar la necessitat de conservar el primer mercat fet amb ferro i una estructura que ja feia dècades que formava part del seu dia a dia. Per les raons exposades, van proposar la construcció d’un ateneu al seu interior. Tanmateix, la crisis econòmica acompanyada de l’immobilisme governamental van fer que l’edifici continués tancat sense un futur prometedor.

Aquesta inacció es trencà finalment l’any 2002 quan s’iniciaren les obres de remodelació i adequació de l’estructura en la qual finalment s’havia d’erigir la Biblioteca Provincial de Barcelona. La descoberta de restes arqueològiques del barri de La Ribera, destruït després de la Guerra de Successió Espanyola cap al 1714, en el subsòl del mercat suposà la paralització de les obres iniciades per tal que els arqueòlegs les poguessin estudiar i realitzar una valoració patrimonial. Naixia, doncs, un nou debat entorn a un patrimoni, aquest cop de naturalesa arqueològica.

La polèmica en essència, se centrà entre la conservació d’unes restes arqueològiques, rellevants per a la comprensió de la història de la ciutat de Barcelona, i la necessitat socio-cultural i contemporània d’una biblioteca. Cal tenir present que el jaciment del Born s’erigeix com quelcom únic ja que fou el producte d’un enderroc premeditat en el que els veïns van poder endur-se allò que consideraven necessari. D’altra banda, permet posar en relació i contrastar la documentació històrica amb les dades arqueològiques, cosa que possibilita una reconstrucció molt fidel de la vida quotidiana de la població que habitava el barri de La Ribera quan aquest fou derruït.

Per això no és d’estranyar que es coneguin els noms dels propietaris de les cases, el seu ofici o les reformes que es dugueren a terme en els diferents hàbitats, entre altres coses. Tots aquests factors són els que confereixen a aquest jaciment una importància patrimonial indiscutible.

A finals del mateix 2002 s’anuncià la cancel·lació de la construcció de la Biblioteca. El mercat passaria a ser un Centre Cultural que inclouria les restes arqueològiques, així com sales destinades a diverses activitats culturals. Finalment, el Born CC s’inaugurà el dia 11 de setembre de l’any 2013, començant així amb la commemoració del tricentenari dels esdeveniments.

Peces ceràmiques exposades a l’exposició permanent. Font: elaboració pròpia.

El recinte gaudeix avui en dia d’un jaciment arqueològic únic, dues sales d’exposicions, un espai polivalent i un restaurant. Analitzat aquest “viatge polèmic” que patiren tant el mercat com les restes, hom arriba a la conclusió que el Born CC és una perfecta conjugació en un mateix espai d’elements patrimonials de la ciutat antiga i moderna i, a més, de naturalesa distinta. D’altra banda, permet adonar-nos de les diverses lectures, i interpretacions que es poden elaborar sobre un mateix element patrimonial, depenent dels interessos i objectius en joc, de si es posa l’èmfasi en un interès social-cultural, econòmic o polític. Al mateix temps, ens serveix per entendre com els béns patrimonials són inestables i variables o dit en altres paraules, com es poden activar o desactivar en funció de l’agent que els valora i el moment en què ho fa.

Per aquest motiu, és impossible concebre l’arqueologia i el patrimoni al marge d’influències socials, polítiques, econòmiques… Encara avui en dia, l’arqueologia continua sent una disciplina poc valorada pels poders polítics
i econòmics i en conseqüència, també per la societat desconeixedora d’aquella finalitat de retorn devolution, així ho demostren les escasses inversions que se’n destinen. I en els supòsits escassos en què aquestes s’arriben a realitzar, no acostumen a quedar exemptes de crítiques que les titllen de malbaratament de recursos. No obstant, aquesta manca d’interès inicial ha quedat demostrat al llarg de la història, que no impedeix que posteriorment es tregui profit dels resultats obtinguts fins el punt de ser utilitzats en la difusió de determinats idearis o reivindicacions, tal i com ha succeït en el cas que aquí exposem.

Si bé en el projecte del Born CC va existir una forta inversió econòmica, incrementada amb motiu de la complexitat i abast de les obres, podríem dir que aquesta ha sortit rentable ja que el centre ha esdevingut un dels llocs amb més visites de la capital catalana, tant per part de la gent de la pròpia ciutat com d’altres parts del país i d’arreu del món. Així doncs, considero desafortunades les crítiques abans esmentades en essència alimentades pel lloc que la cultura en general ocupa, i que sovint obliden que tan necessari és fer inversions en cultura com en aspectes socials o sanitaris. Un poble sense cultura és un poble sense història, llibertats, educació, art…, en definitiva, sense tot allò que al meu entendre ens fa ser més humans, és important prendre consciència, i destinar els fons necessaris per al seu foment. Paral·lelament, i per les raons exposades, crec que el Born CCM i l’èxit obtingut, mostra aquell interès de la societat per saber i conèixer el seu passat, així com la voluntat de salvaguardar dos bénspatrimonials: el mercat i el jaciment arqueològic.

Al llarg d’aquest breu escrit hem anat veient com el patrimoni, a l’igual que l’arqueologia, no és quelcom neutre, sinó que es tracta d’un tema amb un fort impacte social, on qualsevol decisió tindrà conseqüències. El Born CCM, com hem esmentat anteriorment, representa una doble solució a una problemàtica patrimonial: per una banda ha facilitat una nova funcionalitat cultural a l’antiga estructura del mercat, i al mateix temps, dóna protecció a unes restes arqueològiques. Per aquesta raó sóc de l’opinió que els projectes com el Born CC esdevenen una excel·lent oportunitat per mostrar a la societat que l’arqueologia, la història i la preservació del patrimoni són necessàries, no només des d’un punt de vista intel·lectual, acadèmic i cultural, sinó també d’oci.

El Born CC hauria de servir com a precedent d’altres projectes culturals que busquin fomentar l’interès de la població des de l’educació infantil per l’arqueologia com un mecanisme per accedir, conèixer i finalment, entendre el passat així com, per conscienciar de la importància de salvaguardar el patrimoni.


 

Fonts consultades

Bibliografia
HERNÁNDEZ, A., 2016: “La invención y disputa por el patrimonio en Barcelona: del Mercado de Born al Born Centro Cultural”, Anales Geografía, Universidad Complutense, núm. 37, pp. 161-181.

Webgrafia
http://elborncentrecultural.bcn.cat/es/portada
http://elpais.com/tag/bcc_born_centre_cultural/a/
http://www.lavanguardia.com/cultura/
https://lletresalvent.wordpress.com/2013/12/30/una-mirada-critica-a-el-born-centre-cultural/

Documental
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1935/Benvinguts-al-9N

Aquest any excavo al Born!

divendres, 12/08/2016

-Sí, bé, aquest any excavo al Mercat del Born!

-On dius?

-Al… Mercat del Born, el mercat que hi ha entre la Ciutadella i Santa Maria del Mar, on van sortir les cases que van enderrocar per construir-hi la Ciutadella després de la Guerra de Successió al segle XVIII…

-Ah, el “mercat aquell del 1714” que sortia al Telenotícies!

-Sí… aquest és…

Aquesta és la conversa que ben segur van tenir molts dels alumnes del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona que gaudirien temps després de dues setmanes de pràctiques excavant a El Born: Centre de Cultura i Memòria entre el 27 de juny i el 8 de juliol. I és que la gent del carrer es queda només amb la imatge que des de molts mitjans s’ha pretès transmetre: el símbol del 1714, l’espai de la Catalunya vençuda i sotmesa, un lloc on versar-hi nacionalitats i odis nacionals, una molèstia per al barri on s’insereix i un altre focus que segueix centralitzant el turisme a Ciutat Vella… Doncs bé, el jaciment d’El Born és molt més que aquestes senzilleses que es queden gratant la superfície.

Imatge de la coberta modernista de l'antic Mercat del Born. Font.

Imatge de la coberta modernista de l’antic Mercat del Born. Font.

En les obres de remodelació de l’antic Mercat del Born (encara pels carrers se sent l’expressió haver-hi born, és a dir, haver-hi mercat, menjar fresc al mercat, etc.!!) es van trobar al 2001 les restes de 60 cases que, com s’ha dit, es van enderrocar pels volts de 1716 i 1717 amb motiu de construcció de la fortalesa militar de la Ciutadella, estructura que controlaria la ciutat de Barcelona, l’última en acceptar Felip V de Borbó, el candidat francès que va resultar-ne guanyador, a la Guerra de Successió (1702 – 1714) per la corona de la monarquia hispànica, per Felip V de Borbó. I és aquí on entre el 2001 i el 2014 es van dur a terme excavacions arqueològiques, obres de restauració, consolidació i es va construir-hi a nivell de carrer el gran Centre de Cultura i Memòria que és avui dia. Però els 8.000 m2 que ocupa el jaciment encara no s’han esgotat arqueològicament, doncs què hi ha sota els paviments i les cases d’aquest 1716-1717?

Imatge general d'El Born: Centre de Cultura i Memòria a finals de juny de 2016, durant les pràctiques esmentades. Font.

Imatge general d’El Born: Centre de Cultura i Memòria a finals de juny de 2016, durant les pràctiques esmentades. Font.

Aquesta és la qüestió que es va pretendre respondre en les intervencions dutes a terme pels estudiants del grau d’Arqueologia al jaciment d’El Born. El primer que es va fer, tal i com es va anar explicant als “diaris d’excavació“, va ser retirar el paviment de l’àmbit 19 de la Casa Corrales, per l’equip de restauradores de Gamarra&García, i posteriorment l’excavació dels estrats (és a dir, les capes de terra acumulades una sobre l’altra) inferiors, arribant fins a nivells del segle XIV. A l’àmbit 16 de la mateixa Casa Corrales, s’hi va plantar un andami metàl·lic per a facilitar-hi l’accés. Allà es va excavar una claveguera que creuava pel bell mig de l’àmbit i els nivells que hi havia per sota, fins a arribar al paviment de l’àmbit que, gràcies al material trobat en la present excavació, es va poder acabar de datar al segle XV. Finalment, també es va dur a terme l’excavació d’un enderroc situat al Bornet, un dels carrers principals desenterrats ja al 2001. Tanmateix, es van reunir diferents mostres de terra dels estrats excavats per a poder realitzar anàlisis bioarqueològiques (com per exemple, flotacions de terres on es trobarien les diferents restes arqueobotàniques com llavors, carbons, etc.). Però no només es van fer tasques d’excavació, sinó que també de dibuix d’estructures no reflectides als plànols de les intervencions prèvies o de les que van anar apareixent.

Alumnes del grau d'Arqueologia de la UB dibuixant el paviment aparegut sota l'enderroc a El Bornet durant les pràctiques entre juny i juliol de 2016. Font.

Alumnes del grau d’Arqueologia de la UB dibuixant el paviment aparegut sota l’enderroc a El Bornet durant les pràctiques entre juny i juliol de 2016. Font.

I d’això se n’ha fet ressó. Es va cel·lebrar una roda de premsa on Xavier Roigé, degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòries de l’Ajuntament de Barcelona,  i Maite Miró, cap dels serveis d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, van informar als mitjans què s’estava fent en aquells moments. Mitjans de premsa, com l’ABC, El Mundo, La Vanguardia en castellà i en català, La Razón, EuropaPressCadena Ser, El Periódico, 20 minutosEl Digital de Barcelona, BarcelonaTV, el mateix compte d’El Born: Centre de Cultura i Memòria, la mateixa Universitat de Barcelona, etc. Fins i tot, la gent del programa Slow de BTV fan realitzar un programa en POV (de l’anglès, point-of-view, és a dir, que l’espectador pot veure-ho com si estigués en primera persona) on es pot veure més d’1 h de la vida dels i de les estudiants del grau d’Arqueologia en plena feina! (Si cliqueu a sobre de les paraules ressaltades en color diferent, podreu accedir a les notícies que van fer!!!)

Periodistes i membres de la premsa visitant les excavacions al jaciment d'El Born durant les pràctiques dels alumnes del grau d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Periodistes i membres de la premsa visitant les excavacions al jaciment d’El Born durant les pràctiques dels alumnes del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Font.

I és que sempre que succeeix quelcom a El Born, se’n fa ressó perquè aquest jaciment no és només el ‘mercat aquell del 1714′ que desperta emocions en uns i en altres sinó que és un espai on poder parlar de la societat, del nostre passat, de la nostra memòria i nosaltres, com a estudiants del grau d’Arqueologia que hi vam estar excavant, us l’anirem desgranant peça a peça per parlar-vos-en, tanmateix, de l’arqueologia d’època moderna.