Una suculenta costellada

divendres, 6/08/2010 (-)

D’on venien i on anaven els neandertals que fa uns 50.000 anys van passar per Moià? Les incògnites encara estan per resoldre, però el fet es que es movien, que viatjaven i que no desaprofitaven l’oportunitat per aturar-se i cruspir-se una bona costellada. Almenys així ho demostren les restes descobertes a la cova de les Teixoneres en els primers dies de l’excavació d’enguany: un fogar que van utilitzar per preparar-se una suculenta costellada.

Restes de costelles de cèrvol - Alexandra Canet

L’ús del foc és un dels trets característics dels humans. La seva presència en un jaciment té una importància enorme perquè ens dóna dades de tot tipus: ens obre, literalment, una finestra a la seva vida quotidiana.

Fins ara, teníem molt poca presència antròpica a Teixoneres. El foc ens permetrà entendre com era l’estructuració de l’espai, com s’organitzaven els neandertals, i quines eren les seves àrees d’activitat.

Ara cal excavar el fogar per extraure dades tant tècniques com culturals. Si hi havia foc, vol dir que hi havia gent asseguda al seu voltant, ja fos fent eines, coent la carn, narrant un conte, explicant un acudit o simplement contemplant l’entorn. Així doncs, el seu estudi ens permetrà conèixer quants individus formaven el grup, de què s’alimentaven i com preparaven el menjar. A més, a través de l’anàlisi dels carbons podrem recrear el paisatge vegetal de l’entorn més immediat.

Per ara és tot una incògnita. En el procés arqueològic no hi ha presa, i a mesura que anem excavant el fogar, anirem reconstruint l’escena que va acollir la cova de les Teixoneres fa uns 50.000 anys.

Moment de la recollida d'alguns ossos cremats al voltant del fogar - A. Canet

El que sí sabem es que aquests homínids, cosins nostres, serien amb molta seguretat els caçadors més temibles del continent, competint directament amb animals com l’ós de les cavernes, les hienes, els lleons, les panteres o els linx.

Un article científic publicat d’aquest mateix any, amb la Ruth Blasco, com autora principal, constata que els homínids de fa 300.000 anys eren capaços de caçar el lleó de les cavernes al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos).

Gràcies a aquesta dada, sabem que els nostres avantpassats eren a la cúspide de l’escala tròfica, molt per damunt d’enormes carnívors. És per aquesta raó no ens sembla estrany que els neandertals utilitzessin la cova de les Teixoneres sense tenir en compte els seus inquilins habituals, que serien els grans carnívors.

Però ja hem dit que els Neandertals de Teixoneres viatjaven. No obstant, quines evidències ho demostren? El Juanin, com el coneixem amistosament al nostre company Juan Ignacio Morales, farda d’especialista en tecnologia lítica i ens comenta que les matèries primeres amb que es confeccionaven les eines de pedra no es troben prop de la cova, sinó que han de venir de molt lluny. Es basa en el fet que la talla és molt expeditiva, està feta amb rapidesa i, a més, hem trobat tipus de sílex molt diferents, d’alta qualitat, que certament no sembla que es trobi al Moianès.

Els neandertals feien maleta, agafaven aquelles eines més necessàries i començaven el seu viatge. Una ruta que, anés cap on anés, passava per les Coves del Toll de Moià. I aquí estem nosaltres per contar-vos-ho tot en directe!

Ja hi tornem a ser!

dijous, 5/08/2010 (-)

Ja hi tornem a ser a Moià, un altre estiu, una altra campanya, les coves del Toll…

Perdó, no ens hem presentat, som -d’esquerra a dreta- Antonio Rodríguez, la Ruth Blasco, Jordi Rosell i Juan Ignacio Morales, els codirectors d’aquesta aventura arqueològica que va començar ara fa ja 7 anys. Som arqueòlegs membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Fa molts anys, tants com 50, un grup de joves espeleòlegs de Moià van descobrir unes coves que, en realitat, és tot un sistema càrstic de prop de 2 quilòmetres de recorregut; aviat es van convertir en uns dels jaciments paleolítics de referència a Catalunya. Fins i tot, juntament amb l’Abric Romaní de Capellades, van ser el motiu central d’un congrés de l’Associació Internacional del Quaternari. Tant a la Cova del Toll com a la Cova de les Teixoneres es va documentar una gran quantitat de materials arqueològics i de fauna pleistocena. Tot i així uns anys més tard, les coves van caure en una mena d’oblit.

L’any 2003, un equip de l’IPHES va començar un projecte científic que presentava una doble ambició. Per una banda, volíem recuperar per a l’arqueologia moderna uns jaciments dels quals se’n va parlar molt en el seu moment, però no es van donar a conèixer suficientment. Per l’altra, dins d’un marc d’estudi més ampli, estàvem molt interessats en la informació que, especialment la Cova de les Teixoneres, ens pogués aportar sobre una qüestió que ja fa molts i molts anys que investiguem: el comportament d’uns homínids que van viure a les nostres contrades fins fa uns 40.000 anys, els neandertals. De tot això, ja hi anirem parlant…

Durant els dies que estarem excavant a Moià, volem aprofitar aquest blog, una iniciativa de socialització que juntament amb la revista Sapiens endeguem, per ensenyar-vos una mica del que sabem i del que no sabem sobre els neandertals (cultura, tecnologia, costums…), però alhora també us convidem a conviure amb nosaltres participant del dia a dia de la nostra excavació, compartint tant les troballes científiques, com el vessant més humà i divertit del nostre projecte científic.

Esperem ser capaços de transmetre-ho tot tant bé com us mereixeu, i que, tot i la platja i la calor, us enganxeu mica a mica a la nostra història d’aquest estiu. A veure que tal ens va!

Un viatge al món quotidià dels neandertals

dijous, 29/07/2010 (-)

Del  2 al 20 d’agost es desenvoluparà a Moià (Bages), sota la direcció de Jordi Rosell, investigador docent de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i membre de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), la vuitena campanya d’excavació a la Cova de les Toixoneres. Trobar evidències arqueològiques que facilitin el coneixement sobre la relació entre els grans carnívors i els neandertals de fa 50.000 anys és l’objectiu principal.

Coincidint amb els primers dies de feina, el 5 d’agost començarem el diari d’excavació d’aquesta campanya, que ens permetrà, d’una manera amena i didàctica, descobrir la vida quotidiana de les comunitats de neandertals. Ho farem explicant-vos el seguiment de la feina de l’equip de l’IPHES, però també donant-vos les claus per entendre millor qui eren els neandertals i quines eines i disciplines fem servir per descobrir el seu món.

Coves del Toll, a Moià - Crèdit Jordi Mestre / IPHES

Els treballs de recerca els dura a terme un equip de 25 persones, procedents de diverses universitats espanyoles (Universidad de Màlaga, URV de Tarragona, Universidad de Sevilla, Universitat de la Laguna de Tenerife, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida), així com dos investigadors de l’Argentina. La majoria dels participants són llicenciats, tot i que també hi ha alguns estudiants i doctors.

Jordi Rosell ha comentat: “insistirem en trobar restes arqueològiques que posin de manifest les relacions entre els neandertals de fa 50.000 anys i els grans carnívors”. Tot i que molts investigadors consideren que durant aquest període les relacions entre homínids i carnívors eren de competència, “nosaltres pensem que els grups humans tenen suficients recursos per imposar-se als grans carnívors”, afirma. En aquesta línia, l’IPHES ha demostrat recentment en un article recentment publicat a la prestigiosa revista Journal of Archaeological Science que els homínids de l’espècie Homo heidelbergensis que van viure a Atapuerca (Burgos) fa uns 350.000 anys van caçar i es van menjar un lleó.

Per saber més: notícia relacionada