Arxiu del Dimarts, 17/08/2010

Redescobrint la Cova del Toll (1)

Dimarts, 17/08/2010

4 membres de l'equip són els qui excaven aquests dies a la cova del Toll - Alexandra Canet

Amb els nous membres de l’equip encara no l’havien vist, hem anat visitat la sala museu de les Coves del Toll, situada a la casa natal d’en Rafel de Casanovas, a Moià. Allí ens hem trobat amb el nostre amic Joan Surroca; cal dir que sense la seva feina nosaltres no estaríem actualment excavant a la cova del Toll, doncs ell va ser un dels primers exploradors d’aquesta cavitat i un dels quatre integrants del grup que va obrir la Galeria Sud, que és l’accés pel qual hi entrem.

Estimats lectors i estimades lectores, permeteu-nos que us expliquem una mica la història d’aquesta gruta.

El Toll, és una gruta amb un total de 1.148m. de recorregut, es coneixia ja al segle XVIII, època en què ja va haver-hi un intent d’exploració. No obstant, no es va dur a terme un reconeixement en profunditat fins l’any 1948, quan el Club Muntanyenc de Barcelona va decidir realitzar una indagació intensiva de la cova. Aquests espeleòlegs, però, es van trobar amb una paret insalvable, a uns 80 metres de l’entrada, i es van fer enrere.

Una mandíbula d'ós de les cavernes obtinguda a la cova del Toll - A. Canet

Va ser Francesc Rovira Luitz qui, el 13 de juliol de 1952, va superar aquesta barrera. Aquest mateix any, l’explorador va arribar fins a una sala on li esperava un tresor: una gran gerra prehistòrica, concretament del neolític i d’uns 5.000 anys d’antiguitat. Aquesta troballa va plantejar un dilema, ja que no la podien haver introduït per l’obertura per la qual Luitz havia accedit a la cova, doncs era massa petita i la gerra massa gran. Així doncs, es va adonar que hi havia d’haver un altra entrada a la cova. Va ser el 1954 quan un equip de quatre valents exploradors,  J. Sala, P. Quintana, J. Armadans i, com no, el nostre estimat Joan Surroca, van decidir trobar l’altre accés a la cova, que localitzarien finalment el 29 d’octubre d’aquell any.

D'esquerra a dreta, J. Armadans, J. Sala, P. Quintana i J. Surroca, els quatre exploradors que van obrir la Galeria Sud de la cova del Toll

Com que van començar a sortir restes fòssils, van considerar que era un jaciment que calia excavar. Aquell mateix mes van començar les intervencions arqueològiques i paleontològiques, que es van allargar fins el 1960. Els investigadors van obrir sondejos en diferents llocs de la gruta, alguns d’ells de fins a set metres de profunditat; d’aquesta manera, van poder veure que el Toll posseïa una història de 100.000 anys.

I com que ja hem llençat molta informació, ho deixarem aquí per avui. Demà acabarem d’explicar-vos la resta de la història i com va arribar tot això fins als nostres dies: ara, aquí i a aquest blog. Tota aquesta història l’hem recopilat en un article recent publicat a la revista Modilianum de Moià.

Foto del dia

Harmonie Texier - A. Canet

La nostra companya, Harmonie Texier, és un dels membres de l’equip que excava al Toll. Aquí la vam “enganxar” asseguda sobre el carretó amb el que es retira el sediment de dins la cova.