Arxiu del Dilluns, 16/08/2010

Una comunitat, un llenguatge

Dilluns, 16/08/2010

Com ja us vam explicar en el darrer post, ens ha sortit un altre fogar. Això ens planteja vàries preguntes, per exemple, quans individus van descansar exactament a la cova de Teixoneres? Sembla que la família va ser més gran del que inicialment ens imaginàvem, i com hem comentat ja repetidament, un fogar és un lloc de reunió, sigui per narrar un conte, per compartir experiències, per parlar… Però coneixien el llenguatge els neandertals? Doncs sí. En tenien i ho sabem gràcies a un estudi que van fer els nostres col•legues de l’Equipo de Investigación de Atapuerca, Ignacio Martínez, Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell (director, a més, de l’IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social),entre d’altres.

Vista de la Cova de les Teixoneres amb l'equip que aquests dies hi excava - Alexandre Canet

Per esbrinar-ho, aquests investigadors es van centrar en analitzar l’àrea de Broca -una de les parts del cervell que coordinen el llenguatge- de les restes de cranis que sortien a les excavacions. Aquest mètode es va abandonar pels pocs fòssils descoberts i l’excessiva fragmentació dels cranis recuperats. Així doncs, van decidir que s’havia de mirar la composició de la part que comunica la faringe amb la tràquea, ja que depenent de la seva altura i dela seva posició, l’individu estaria preparat per parlar o no. No obstant, la laringe es de matèria cartilaginosa i no fossilitza, per tant, no es conserva fins als nostres dies.

Així les coses, Juan Luis Arsuaga i Ignacio Martínez van donar la volta a la truita i van anar a buscar la resposta a l’orella, ja que disposaven de restes d’aquest òrgan d’Homo heidelbergensis que han aparegut a la Sima de los Huesos de Atapuerca. A través de l’estudi de la composició de l’oïda humana actual, van calcular quines freqüències captem, i es van adonar que els sons que emetem estan sempre dins d’aquests paràmetres. Al reconstruir l’oïda d’un Homo heidelbergensis, van establir les pertinents comparacions i es van adonar que estava capacitat per escoltar, més o menys, les mateixes freqüències que nosaltres. Conseqüentment van concloure, molt acertadament, que si podien escoltar era perquè podien captar sons, i conseqüentment, gaudien de la parla.

Els gens de la parla

Un treball publicat al Current Biology per Krause i col•laboradors, l’any 2007, va demostrar que els neandertals tenien un gen denominat FOXP2, imprescindible per al desenvolupament del llenguatge en l’Homo sapiens, nosaltres. Si aquests homínids posseïen aquest gen, no ens hauria d’estranyar que emetessin sons com ho fem nosaltres.

John Maynard Smith i Eörs Szathmary, en el seu llibre ‘The Major transitions in evolution’, ens expliquen que el llenguatge hauria d’haver aparegut juntament amb el començament de la fabricació d’eines lítiques, perquè analitzant el cervell humà han observat que la majoria de les zones que controlen la parla i, per tant, el llenguatge, també tenen a veure amb la manipulació d’eines i objectes diversos, i d’aquí ve l’interès per l’àrea de Broca que comentàvem abans.

Així doncs, suposen que el procés cognitiu de la fabricació d’eines va de la mà de la construcció de frases. Però això només és una interpretació. Nosaltres preferim mirar els fòssils i les pedres a veure què ens diuen i si podem comprovar aquesta hipòtesi, ja que ara per ara tot sembla indicar que parlaven. Però quan van començar a gaudir d’aquesta capacitat? De moment no sabem la resposta. Benvinguts, doncs, a una nova incògnita en aquest trencaclosques de la història humana.

Foto del dia

Espectaculars restes fòssils trobats a la Cova del Toll - A. Canet

Entre les espectaculars restes fòssils trobades a les Coves del Toll sobresurt una vèrtebra d’ós de les cavernes. Certament, aquest animal és el rei de Moià.