- Avui inaugurem una petita secció que apareixerà al final de cada entrada d’ara endavant: la foto del dia
- Podcast relacionat amb la zooarqueologia
La cova del Toll, l’altra de les coves que estem excavant a Moià, juntament amb la Cova de les Teixoneres, és un referent a nivell europeu pel que fa a fòssils del temible ós de les cavernes (Ursus spelaeus). A les dues cavitats estan sortint nombroses restes d’aquest espectacular mamífer que es va extingir al final del pleistocè, ara fa uns 10.000 anys.
La dent d'ós de les cavernes, adult - Alexandra Canet
Què hem trobat fins ara d’aquest formidable animal? Comptem ja amb algunes dents, entre elles, alguns canins, incisius i molars; també tres falanges i dos metàpodes (aquests ossos tots formen part de l’urpa de l’animal), a més de diversos húmers (l’os que enganxa l’espatlla amb el colze), un d’aquests últims presenta marques de mossegades, possiblement d’un altre ós. Sembla que va servir de dinar per a algun altre exemplar que deambulava per la mateixa cova.
El Joan Caparrós ha trobat un húmer d'ós de les cavernes - A. Canet
Ens es fàcil imaginar a un ós de les cavernes despertant-se del seu període d’hibernació, amb la panxa que li demana desesperadament menjar, i cruspint-se restes d’algun company mort a la cova. Aquestes marques són identificables a l’ull expert i la la zooarqueologia, disciplina que estudia les relacions entre els grups humans del passat i els animals, juntament amb la tafonomia, que analitza els processos de formació dels jaciments, s’encarreguen d’esbrinar-ho.
L’ós de les cavernes és caracteritza per ser molt gran, més que l’ós bru o el polar actuals. Tenia certament un aspecte més temible, no obstant, la seva dieta era molt més vegetariana que la dels óssos que viuen avui en dia. Això ho sabem a través dels estudis de dentició que s’estan duent a terme a diferents jaciments europeus, on es determina l’alimentació d’aquests mamífers.
Esquema de l'urpa d'un ós de les cavernes, amb alguns dels ossos que hem obtingut - IPHES
Encara ens cal estudiar totes les restes d’ós que hem descobert a la campanya d’enguany per a poder calcular quants individus hem tret i quines característiques tenien, però ja us podem avançar que un dels húmers correspon a un cadell i que un molar és d’un espècimen ja adult, proper a la senilitat. Com ho sabem?
La zooarqueologia (podcast relacionat) investiga els ossos dels animals per a comprendre millor què va ocórrer amb ells: com van morir, quina era la seua dieta, si van ser consumits i caçats per humans, etc. Per determinar l’edat dels espècimens es miren dues coses: l’estat de les dents i l’edat de fusió de les epífisis ( el moment en que s’ajunten els ossos amb les articulacions). O sigui, que es té en compte tant el desgast de les dents -quan més evidències d’ús d’una peça observem més vell és l’exemplar- com el grau d’erupció dentària, és a dir, quan es va produir la substitució de les dents de llet per les definitives.
Cal remarcar que la fusió de les epífisis passa a edats diferents, però la comunitat científica sap quan ocorre en cada animal i en cada os. Aquests paràmetres són diferents per a cada exemplar, i dins de la mateixa espècie, per a cada os. Si en voleu saber més, us recomanem el llibre de referència en aquesta matèria The cave bear story: life and death of a vanished animal, de Björn Kurten.
Així doncs, com que no hem pogut conèixer a cap ós de les cavernes, ja que malauradament estan extingits, ens fixem en les edats de fusió dels seus familiars més pròxims: l’ós bru, per anar esbrinant l’antiguitat dels fòssils que anem recuperant. I és l’hàbit d’hibernació de l’ós cavernari el que permet que tants fòssils quedin intactes al fons de les coves, i que ens arribin en tan bon estat.
Encara ens queden moltes coses que explicar de l’ós de les cavernes, però trobem que per avui ja hi ha massa informació. Hem llençat una gran quantitat de conceptes i no estem segurs d’haver-nos explicat el millor possible. Però ja sabeu, qualsevol dubte, pregunteu. Estarem encantats de respondre.
Foto del dia
El company Sergio Blanco s'estrena amb el seu primer os - A. Canet
Finalment, avui inaugurem una petita secció que apareixerà al final de cada entrada d’ara endavant: la foto del dia. Com que prenem moltes imatges, tenim ganes de destacar-ne una en especial cada jornada. Aquí us deixem amb la primera. Esperem que us agradin!
Aquest blog, coordinat per l'
Marta
10/08/2010 - 11:36
Interessantíssim post! i el bloc en general! El millor de tot Sapiens. Moltes felicitats! Sou la meva lectura preferida d’aquestes vacances quan esmorzo! I cada vegada em feu venir mes ganes d’estudiar arqueologia!
llobregat
10/08/2010 - 12:10
Estic amb la Marta. Aquest bloc és genial. Però jo tenia entès que els ossos de les cavernes eren lleugerament més petits que els actuals. De fet, sinó recordo malament, al museu de Moià n’hi ha un esquelet. I les hienes i els lleons,com eren de mida? I els hipopotams? Perdoneu, però es que aquest bloc m’ha obert la gana de l’arqueologia i la prehistòria,
Boris
10/08/2010 - 17:45
Bloc interessant. Jo també el llegeixo a l’hora d’esmorzar, mentre gaudeixo de les vacances. Crec que ha estat una excel·lent idea, que arrodoneix la web de la Sàpiens. A vaure si hi ha sort i continuen les troballes. Per cert,aquest any no sento res de Capellades,del Romaní. Que no hi ha excavació? Que se n’ha anat de vacances el professor Carbonell?
Cinta S. Bellmunt
10/08/2010 - 18:13
Hola Boris, gràcies pel teu interès.
Respecte a l’Abric Romaní, hi estan treballen des del passat dia 6 d’agost i finalitzaran el dia 26, sota la direcció d’Eudald Carbonell, però de moment encara no han sortit troballes espectaculars. Les esperem en el que queda de campanya!
Mentrestant, tens informació general de l’inici d’excavació, de le sobres relacionades amb el futur Museu dels neandertals i de les visites al jaicment al bloc Les activitats de l’IPHES, http://ves.cat/aii3
Ahir Catalunya Ràdio va fer un directe des del jaciment i TV3 ha anat també a fer un reportatge, però de moment no està penjat a les respectives webs.
salutacions
Jordi Rosell Ardèvol
11/08/2010 - 22:58
Hola, Llobregat.
T’haig de dir que no, que els óssos de les cavernes eren més grans, tal i com expliquem al post. El que passa és que, com avui en dia, hi ha una varietat ibèrica més petita, al igualque passa avui en dia, per exemple amb el linx. Si mires les mesures dels Ursus spelaeus centreeuropeus, veuràs que eren autèntics gegants. Són impresionants. Però aquests animals, al igual que els seus parents actuals, tenen un dimofisme sexual a favor dels macles molt gran. Aiuxò vol dir que els mascles eren molt grans i les femelles molt petites. Pel que fa a Moià, l’ós que està muntat, correspon a restes de diferents individus, i es barregen restes de mascles i de femelles. De fet, avui ha sortit un ullal a Teixoneres que fa por.
Pel que fa als altres carnívors, és a dir, lleons i hienes, plantegen una discussió molt interessant. Encara no està clar el seu vincle amb els african actuals, però tothom coincideix en dir que eren molt més grans. De fet, la maníbula del lleó d’Atapuerca que va publicar la Ruth recentment, és més gran que qualsevol dels lleons actuals. Els hipopótams ja són una altra cosa: aqusts no està tan clar que estiguin emparentats amb els africans.
I pel que fa a la desaparició d’aquests animals tan fabulosos del continent europeu, doncs en realitat continua essent un misteri. Hi ha moltes hipòtesis, i en podríem discutir moltes, però de veritat que no està gens clar.