Arxiu del Divendres, 6/08/2010

Una suculenta costellada

Divendres, 6/08/2010

D’on venien i on anaven els neandertals que fa uns 50.000 anys van passar per Moià? Les incògnites encara estan per resoldre, però el fet es que es movien, que viatjaven i que no desaprofitaven l’oportunitat per aturar-se i cruspir-se una bona costellada. Almenys així ho demostren les restes descobertes a la cova de les Teixoneres en els primers dies de l’excavació d’enguany: un fogar que van utilitzar per preparar-se una suculenta costellada.

Restes de costelles de cèrvol - Alexandra Canet

L’ús del foc és un dels trets característics dels humans. La seva presència en un jaciment té una importància enorme perquè ens dóna dades de tot tipus: ens obre, literalment, una finestra a la seva vida quotidiana.

Fins ara, teníem molt poca presència antròpica a Teixoneres. El foc ens permetrà entendre com era l’estructuració de l’espai, com s’organitzaven els neandertals, i quines eren les seves àrees d’activitat.

Ara cal excavar el fogar per extraure dades tant tècniques com culturals. Si hi havia foc, vol dir que hi havia gent asseguda al seu voltant, ja fos fent eines, coent la carn, narrant un conte, explicant un acudit o simplement contemplant l’entorn. Així doncs, el seu estudi ens permetrà conèixer quants individus formaven el grup, de què s’alimentaven i com preparaven el menjar. A més, a través de l’anàlisi dels carbons podrem recrear el paisatge vegetal de l’entorn més immediat.

Per ara és tot una incògnita. En el procés arqueològic no hi ha presa, i a mesura que anem excavant el fogar, anirem reconstruint l’escena que va acollir la cova de les Teixoneres fa uns 50.000 anys.

Moment de la recollida d'alguns ossos cremats al voltant del fogar - A. Canet

El que sí sabem es que aquests homínids, cosins nostres, serien amb molta seguretat els caçadors més temibles del continent, competint directament amb animals com l’ós de les cavernes, les hienes, els lleons, les panteres o els linx.

Un article científic publicat d’aquest mateix any, amb la Ruth Blasco, com autora principal, constata que els homínids de fa 300.000 anys eren capaços de caçar el lleó de les cavernes al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos).

Gràcies a aquesta dada, sabem que els nostres avantpassats eren a la cúspide de l’escala tròfica, molt per damunt d’enormes carnívors. És per aquesta raó no ens sembla estrany que els neandertals utilitzessin la cova de les Teixoneres sense tenir en compte els seus inquilins habituals, que serien els grans carnívors.

Però ja hem dit que els Neandertals de Teixoneres viatjaven. No obstant, quines evidències ho demostren? El Juanin, com el coneixem amistosament al nostre company Juan Ignacio Morales, farda d’especialista en tecnologia lítica i ens comenta que les matèries primeres amb que es confeccionaven les eines de pedra no es troben prop de la cova, sinó que han de venir de molt lluny. Es basa en el fet que la talla és molt expeditiva, està feta amb rapidesa i, a més, hem trobat tipus de sílex molt diferents, d’alta qualitat, que certament no sembla que es trobi al Moianès.

Els neandertals feien maleta, agafaven aquelles eines més necessàries i començaven el seu viatge. Una ruta que, anés cap on anés, passava per les Coves del Toll de Moià. I aquí estem nosaltres per contar-vos-ho tot en directe!