Actualitat i fets històrics per reviure la història
Coincidint amb la mort i l’enterrament de Juan Antonio Samaranch, el Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona ha demanat que es rebategi l’estadi olímpic amb el seu nom. Òbviament, això significaria treure el nom del president Lluís Companys d’aquell indret. No cal dir que aquesta idea ha tingut una bona acollida en la premsa de Madrid. Sense anar més lluny, ahir diverses emissores de ràdio bramaven en favor d’aquesta iniciativa.
Els que tenim una mica de memòria, encara recordem les dificultats per batejar amb el nom del president màrtir aquell estadi olímpic que es va refer per a les olimpíades del 1992. Ja llavors, alguns sectors van intentar donar el nom del marquès de Samaranch a un espai que, gràcies a l’oposició popular, va acabar lligat al nom de l’únic president elegit democràticament que va ser assassinat pel feixisme en els anys de la Segona Guerra Mundial.
Obrir de nou ara el debat, per tant, em sembla oportunista i fora de lloc. L’estadi olímpic de Barcelona ha de continuar lligat al nom de Lluís Companys. Per memòria i per coherència.
Etiquetes: Actualitat
Jordi Creus és editor de SÀPIENS. Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona, és un ferm partidari de la divulgació i de l’aproximació al gran públic del nostre passat. Per a ell, la història és una aventura apassionant que cal donar a conéixer.
Peret
29/04/2010 - 17:37
Tens tota la raó Jordi, s’etan passant!
Cristina
29/04/2010 - 18:08
teniu tota la raó. Amb el que ha costat treure els noms dels carrers en honor a feixistes, com pot ser que ara li vulguin posar un a l’Estadi Lluís Companys. És totalment incomprensible!
cristina boada
29/04/2010 - 23:51
Es incomprensible i impensable. Una vegenada així només pot ser obra del Partit Popular. Per començar ja flipem amb la pompa i ressó del seu enterrament i que pocs medis de comunicació s’ hagin atrevit a dir el que aquest senyor havia estat de veritat. Jo només vaig trobar una referència del seu passat feixista en el Diari de Girona.
Però bé, en aquest país i malauradament encara pesen massa.
Vaig trobar a faltar però, una bandera de la “patria”. Potser en aquell darrer moment també tenien pensat netejar el molt honorable nom del Sr. Juan Antonio.
A mi que no em toquin el nom de l’ estadi, un estadi que porta el nom d’ una persona que va perdre la vida pel seu país, i no que en va treure profit per viure-la.
Marcel
30/04/2010 - 05:22
Hola Jordi,
Just al costat de l’estadi hi ha un “Museu Olímpic de l’Esport”, però en realitat és un veritable mausoleu dedicat a Samaranch.
Us poso un enllaç a un vídeo de 5 minuts de durada sobre l’altra cara de la Barcelona 92:
http://www.youtube.com/watch?v=PM0bdNy1xxE
CATFREE1963
30/04/2010 - 07:58
ES INCREIBLE EL SENTIT DEL HUMOR NEGRE QUE TENEN A VEGADES LA GENT DEL PP. SI PER ELLS FOS LA PLAÇA FRANCESC MACIÀ ES TORNARIA A DIR PLAZA CALVO SOTELO.
Lada
01/05/2010 - 10:20
Només ens faltaria això! Es que no tenen memòria? On està la gent que cridava “Samaranch fot el camp” davant de la llavors Diputació de Barcelona? Jo hi era, però també molta altra gent. Jordi, estic completament d’acord amb els teus arguments.
m.carme
01/05/2010 - 14:06
dejem als morts trankils pero el pasat de aquet home no dona per ferl-li cap mes homenatje
Lucien de Peiro
02/05/2010 - 18:22
Tindria nassos treure el nom d’una víctima del feixisme per posar el nom d’algú que va treure profit (va elogiar sense embuts i mai no va criticar) del mateix feixisme, conegut aquí com a franquisme. Que estem visquent una apoteosi d’amnèsia colectiva amb la mort d’en Samaranch podria ser el primer pas per donar marge a iniciatives tan contradictòries y vergonyoses. Companys va ser represaliat (amb la seva vida) pel franquisme, que el va fusellar sense compasió, el mateix Moviment del que Samaranch va beure, arribant a posicions d’alta responsabilitat al régim i, no oblidem, aixecant el braç tot fent la salutació nazi al no tan llunyà 1974, com acrediten imatges que hem pogut recordar aquests dies (com a mínim a mitjans alternatius). No calen més comentaris.
Francesc Xavier Domínguez Anguera
02/05/2010 - 18:45
D’un feixite mai
Agus Giralt
03/05/2010 - 11:12
Realment seria una vergonya.
TRASTO
23/05/2010 - 01:25
El sr. Samaranch tenìa un passat feixista,pero el seu pare va ser un empresari que va fer molt per els treballad@s de la seva fàbrica de Molins de Rei i tambè per la vila. De fet va ser la primera empresa que va tenir casacuna perque les mares poguessin tenir els nens recollits i elles poder treballar.La primera pista de hockey de la vila va ser la de Can Samaranch,tambè tenien cine el cap de setmana.L’avi Samaranch va ser molt estimat i respectat per tots els treballad@s,pero tot va cambiar quan va morir. Cap dels seus fills va se capaç de continuar la seva tasca.
apol.lo
29/05/2010 - 21:13
Tothom tenim pares i cal honrar-los i mai farem prou per tornar-los-hi tot el que han fet per a nosaltres , però aquest no és el tema, aqui del que es parla és, cal que el nom de l’estadi que representa a Catalunya porti el nom d’un TRAÏDOR?