Actualitat i fets històrics per reviure la història
L’Eixample de Barcelona, projectat per l’arquitecte, enginyer i urbanista Ildefons Cerdà, és un dels grans actius de la Barcelona actual, que ha permès un ús racional del sòl i de l’espai en una ciutat on esdevé força fàcil orientar-se i facilita en gran mesura les necessitats i exigències causades pel trànsit dels milers de vehicles que circulen a diari pels carrers de la ciutat comtal.
Però el pla de reforma i eixample projectat per Ildefons Cerdà no va resultar guanyador del concurs organitzat per l’Ajuntament de Barcelona al mes d’abril de l’any 1859. Aquell concurs el va guanyar el projecte de l’arquitecte i cap dels bombers de la ciutat de Barcelona, en Antoni Rovira i Trias.
Plànol del projecte Rovira i Trias, amb la seva estructura radial.
El projecte de Rovira i Trias es basava en la construcció d’una ciutat radial, amb tres grans avingudes que sortirien d’una gran plaça central (ubicada a l’actual Plaça Catalunya) amb barris i sectors urbans ben diferenciats, teixint una mena de malla o xarxa que dibuixava semicircumferències al voltant de l’epicentre urbà. Aquest projecte bevia (i molt) dels eixamples de grans capitals europees, com ara Viena o el projecte de reforma ideat per Haussman a Paris.
El projecte Rovira i Trias va agradar molt als membres del consistori barceloní i als principals poders fàctics de la ciutat en el moment (cal recordar que el mateix Rovira i Trias era un filantrop molt ben relacionat amb els cercles més intel·lectualitzants de la Barcelona del moment), però el ministeri de l’interior va rebutjar la decisió del consistori barceloní i va apostar per pla Cerdà (que segurament a la llarga ha estat molt més revolucionari i pràctic per la nostra capital). Les raons d’aquesta decisió rauen en dos grans pilars: d’un cantó, les amistats que en Ildefons Cerdà tenia al ministeri de foment i de l’interior, i d’un altre cantó, la por que generava a Madrid el projecte d’una Barcelona amb excessius aires de capitalitat, temerosos que li pogués fer ombra a la capital del regne.
Malgrat que el govern central tombés el projecte Rovira i trias, la seva petjada a Barcelona és ben visible i extensa, amb obres tant importants com els mercats de Sant Antoni, Hostafrancs, del Born o de la Barceloneta, de l’escorxador de Barcelona, de la font de les Tres Gràcies (a la Plaça Reial) o del campanar de la plaça Vila de Gràcia, al davant de la seu del districte (i antic ajuntament gracienc). Tant important ha estat el seu llegat que el consistori li va dedicar una plaça al barri de Gràcia en el seu honor, presidida d’una gran escultura de bronze amb el retrat del genial arquitecte amb una placa als seus peus, record de la Barcelona que podia haver estat (i no va ser mai).
Escultura de Rovira i Trias, a la plaça homònima al barri de Gràcia, Barcelona.
Ferran Vital (Barcelona,1983) és un amant de l'història des de ben petit. La majoria dels seus amics volia ser astronauta, o davanter centre del Barça, però ell des dels vuit anys tenia clar que volia dedicar-se al món dels estudis històrics. En el seu blog parla de la història com una clau per entendre el present i poder copsar què pot passar en el futur.
Carles
14/12/2011 - 16:18
Que resulti força fàcil orientar-se t’ho discuteixo… no poques vegades m’he trobat entre els carrers de l’eixample sense saber on estava en relació al lloc on volia anar, si havia de tirar dreta/esquerra o amunt/avall. Que tots els carrers i blocs de pisos siguin iguals no ajuda gens a orientar-se! l’únic punt de referència és que a una banda hi ha mar i a l’altra mmuntanya. I si a més no ets barceloní de tota la vida i no recordes si Consell de Cent és horitzontal o vertical i si està més amunt o més avall de Sepúlveda ja flipa!
Jordi Bonvehí Castanyer
12/01/2012 - 17:51
A Manresa també tenim un pla “Rovira i Trias” http://historiesmanresanes.blogspot.com/2012/01/la-ciutat-transformada.html
El Pla Macià i el GATCPAC- Sapiens.cat
01/07/2012 - 12:03
[…] vella aspiració. Calia reformar Barcelona, dotar-la d’una estructura racional que seguís el traç de reforma i eixample iniciat pel Pla Cerdà a la capital catalana, tot ordenant-ne el creixement i el desenvolupament higiènic, racional i […]
Laia
22/05/2013 - 10:03
Doncs donem-li les gràcies a Madrid per haver acceptat el plà de Cerdà, possiblement no tindrem una ciutat tan bonica, justa i eficient si s´haguès acceptat el plà extremadament burgès de Rovira i Trias.
1. Orígenes_Plaza de Cataluña: la historia de una agonía | GamifiCAT
19/04/2015 - 12:34
[…] https://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/12/10/pla-rovira-i-trias-o-la-barcelona-que-no-va-ser… […]
2.3. Passant del pla Cerdà. La construcció d’una ciutat_BCN: Bellesa i Oblit | GamifiCAT
19/04/2015 - 12:49
[…] https://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/12/10/pla-rovira-i-trias-o-la-barcelona-que-no-va-ser… […]
5 coses que no sabies de la Plaça de Catalunya
19/10/2016 - 15:47
[…] centre de la ciutat a la Plaça de les Glòries. L’Ajuntament volia un altre tipus d’eixample i Antoni Rovira i Trias va projectar una Barcelona a l’estil de París centralitzada en una gran plaça anomenada Fórum de la Reina Elisabet II. Finalment l’any 1895 […]
5 cosas que no sabías de la Plaza de Cataluña
19/10/2016 - 16:55
[…] el centro de la ciudad a la Plaza de las Glorias. El Ayuntamiento quería otro tipo de ensanche y Antoni Rovira i Trias proyectó una Barcelona al estilo de París, centralizada en una gran plaza llamada Fórum de la Reina Isabel II. Finalmente en 1895 la […]