Aquests dies festius que hem viscut serveixen per moltes coses, tals com descansar, fer una mica d’exercici, dormir una miqueta més i visitar exposicions.

Aquest és el cas d’una exposició molt interessant titulada “Game Over. Tres mestres dels videojocs” a l’espai cultural UNNIM de Sabadell, que es podrà visitar fins el proper  1 de maig (queden molt pocs dies, així que si la voleu veure, us haureu d’afanyar!).

L’exposició és una mena de segona part, o continuació,  d’una primera exposició de l’any 2006 amb el mateix títol i que feia un repàs a la història dels videojocs i que va tenir una afluència de públic molt superior al que caldria esperar (prop de 180.000 persones han passat a veure-la per ciutats com Madrid, Barcelona, Granollers, Sabadell o Valladolid).

Com aquella exposició de fa cinc anys, en l’actual exposició veurem l’evolució gràfica, tecnològica i argumental que han portat, (segons el comissari de l’exposició, el senyor Ricard Mas) a passar d’un mitjà d’entreteniment a una disciplina més de les belles arts. Al llarg d’aquesta exposició es repassa les obres de tres dels més grans creadors de videojocs de tots els temps: el japonès Shigeru Miyamoto (creador, entre altres, dels mítics “Mario Bros”, “Donkey Kong” i la saga “Zelda”), i els nord-americans John Carmack (pare dels jocs en primera persona i textura 3D amb títols llegendaris com “Doom” i “Quake”)  i Will Wright, pare de l’exitosa saga “Sims”, que han catapultat al públic femení al món dels videojocs.

I és que els videojocs han evolucionat molt els darrers anys, fins arribar a ser considerats autèntiques obres d’art. Alguns dels títols esmentats han mantingut enganxats a milions de joves de la meva generació, alhora que han marcat la pauta a seguir en la indústria del videojoc (i fins i tot m’atreveixo a dir que cinematogràfica i de telecomunicacions) durant molts anys.

L’exposició és absolutament interactiva, i els visitants poden jugar, visualitzar i conèixer tots i cadascun dels videojocs presentats, establint una línia d’evolució tecnològica (tot i que sovint no sempre argumental) que han pautat l’evolució de l’únic sector cultural que no ha deixat de créixer al nostre país malgrat la galopant crisi econòmica i financera.

A l’exposició hi he trobat un únic però, que no és cap altre que hi trobo a faltar alguna referència als videojocs educatius, culturals i de simulació històrica, tals com l’adaptació a les consoles del tradicional “Trivial Pursuit”, o de videojocs educatius i històrics tals com les sagues més conegudes de tots els temps: “Civilization”, “Europa Universalis”, “Roma” o el mític “Age of Empires”. I és que m’imagino que cadascú escombra cap a casa seva, en aquest sector…

Entrada publicada a Videojocs i història el dimarts, 26/04/2011 a les 16:30.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.