Antigament, al costat dels palaus, hi havia una espècie de corral anomenat cohors –en català, hort seria la forma abreujada del terme. Amb el temps, les persones que habitaven aquests corrals passaren a formar part d’una unitat militar coneguda com a cohort i també del seguici o cort reial. Es tractava d’un selecte grup de persones que destacaven per la seva cortesia. L’edat mitjana fou precisament l’època de l’amor cortès, amor noble, sincer i cavalleresc. La cortesana de torn esperava el seu estimat aferrada a les cortines del finestral de la cort. Era una forma romàntica de festejar o de cortejar.

Tanmateix, la paraula cort no trigà a ampliar el seu significat. Així, passà a designar un tribunal de justícia (la Cort Penal Internacional de l’Haia) o el lloc on es reuneixen els estament governamentals (les Corts espanyoles integren el Senat i el Congrés de diputats). En castellà també existeix el terme “cortijo” – en català, masia, derivat del llatí manere (“romandre”).

Per molta similitud fonètica que hi hagi, cohort no té res a veure amb conhort, sinònim de consol. Aquesta paraula deriva del verb hortari (“incitar”), d’on tenim també exhortar i desconhort. Empesos, però, per falses etimologies, no falten els qui cerquen conhort en un hort.

Antoni Janer Torrens

Etiquetes: ETIMOLOGIES

Entrada publicada a General el dimarts, 29/04/2014 a les 18:18.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.