Arxiu del mes: març 2015

Quan l’objectiu és esborrar la Història

dilluns, 30/03/2015

1024px-Assyrian_royal_lion_huntDes que va començar la guerra de Síria, ara fa quatre anys, han anat apareixent notícies de destrucció de jaciments, d’esglésies i mesquites o de barris històrics com els d’Alep, com a danys col·laterals del conflicte. Però fins ara els combatents no semblaven enorgullir-se’n ni feien circular filmacions de les seves gestes. La difusió recent d’un vídeo de la destrucció d’escultures mil·lenàries assíries i sumèries al museu de Mossul per part dels gihadistes ha confirmat que l’objectiu estratègic d’Estat Islàmic és eliminar el rastre de tot el que és anterior a l’islam.

Les imatges de la destrucció, a cops de maça o amb excavadores i buldòzers, del patrimoni cultural de l’antiga Mesopotàmia —el bressol no solament de l’escriptura sinó també de la nostra civilització—, ens remeten a la voladura amb dinamita dels budes de Bamian, a l’Afganistan, el 2001; al saqueig de Bagdad del 2003, o a la postguerra als Balcans. Pels talibans, pels ultranacionalistes kosovars o pels gihadistes, la memòria col·lectiva de la humanitat no és, precisament, un bé preuat que s’ha de preservar.

En la Història de la humanitat i la llibertat que, des de Sàpiens, estem acabant d’enllestir —i de la qual us fem un avançament en aquest número—, hi trobareu nombrosos casos d’intolerància religiosa, sobretot arran del sorgiment de les tres grans religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islam. Des de les guerres judeoromanes, la Inquisició o les croades, fins a les guerres de religió entre catòlics i protestants després de la reforma luterana, la cacera de bruixes, les conversions forçoses dels esclaus negres o els pogroms antisemites del segle XX, entre molts d’altres. També hi trobareu personatges històrics que, en totes les èpoques i continents, han contribuït a promoure la tolerància religiosa, com el sobirà indi Aixoka, qui, a més de ser una figura cabdal per a la difusió del budisme en el segle III aC, va fomentar, amb els seus decrets, el respecte a totes les religions. O l’emperador Constantí, qui, en el segle IV dC, va signar el primer document jurídic (l’edicte de Milà) que establia la llibertat religiosa a l’Imperi posant fi així a les persecucions contra els cristians.

En un món tan divers i heterogeni com l’actual, la reaparició de corrents de pensament com el d’Estat Islàmic d’una única i veritable religió, la seva, és una amenaça per a totes aquelles societats construïdes sobre la base de la tolerància i ens recorda que la conquesta de la llibertat —religiosa i de culte, però també social, nacional…— no és un dret immutable, sinó que s’ha d’exercir constantment perquè sigui respectat. Ens recorda que la llibertat —i el respecte a la diversitat— és el millor antídot contra aquells que volen retornar-nos al passat.

Publicat a la secció “El retrovisor” de la revista Sàpiens 154 (abril del 2015)

El Consorci, en el punt de mira

dilluns, 9/03/2015

El port de BarcelonaL’estafa que De la Rosa pare va perpetrar al Consorci de la Zona Franca de Barcelona a la darreria dels anys setanta i que expliquem en aquest número és d’aquells temes dels quals la majoria de vosaltres tindreu un record imprecís. Imprecís perquè la premsa de l’època, menys avesada que ara en els casos de corrupció i possiblement autocensurant-se, gairebé no en va informar. Per tant, el primer interès de l’article és que aporta molta informació nova, després d’haver consultat les actes del cas i la mateixa sentència. Però la història del Consorci va molt més enllà que aquesta taca negra en el seu expedient.

El Consorci, encara avui de vital importància per a l’economia barcelonina i catalana, es va conformar el 1917 amb la participació de les institucions catalanes, però durant la dictadura de Primo de Ribera, el Govern espanyol se’n va apropiar posant al seu davant un delegat de l’Estat. Durant la Generalitat republicana es va voler revertir aquesta situació, tornant-ne el control a l’Ajuntament de Barcelona i donant joc a la Generalitat, però el ministre socialista Indaleci Prieto no ho va pas permetre. I així, i fins avui, el Consorci ha estat un ens que els governs del PP i del PSOE s’han reservat per intervenir en l’economia catalana. Una situació que, lògicament, interfereix en la competència de dinamització econòmica que la Generalitat té encomanada.

El reportatge també explica que el Consorci es va constituir no solament per disposar d’un ens que vetllés pel desenvolupament urbanístic i empresarial de Catalunya i la seva capital, sinó i sobretot, per gestionar el que era el gran projecte econòmic de la societat catalana a principi del segle XX: la construcció d’un port franc. Un port franc, inspirat en el d’Hamburg, de 1.000 hectàrees i amb un canal principal que entrava més de tres mil metres terra endins, en la zona on avui hi ha el passeig de la Zona Franca.

Però l’oposició de certa premsa de Madrid i les protestes de diverses províncies espanyoles cada cop que el tema es debatia a les Corts van anar posposant el projecte fins que Franco el va arxivar definitivament. Queda per a la història la frase del president de la Diputació de Logroño, Félix Martínez, que va afirmar que una zona franca comportaria que “todo el transporte derivaría hacia el puerto privilegiado creando un feudalismo de nueva marca”.

Podríem preguntar-nos què hauria estat de Catalunya si en lloc de tenir al darrere un estat que frenés aquest gran projecte, l’hagués afavorit. És fàcil que Barcelona s’hagués convertit en el gran centre logístic del Mediterrani i, de retruc, ens hauria reforçat com a regió industrial i econòmica. Com que el passat ja no el canviarem, sí que seria desitjable que, en una transició nacional, s’inclogués el Consorci de la Zona Franca en el traspàs de competències.

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 153 (març 2015) de la revista Sàpiens