Arxiu del mes: octubre 2012

Arrels i ales

dilluns, 22/10/2012

Quan el 2002 va començar la gran aventura de Sàpiens, aleshores capitanejada per l’Eduard Voltas, en Jordi Creus i en Joan Morales, Catalunya ultimava el darrer govern Pujol, a Galícia s’enfonsava el pretrolier Prestige, Garzón emprenia una dura croada contra ETA, França vivia l’ascens de Le Pen, l’Argentina es trobava immersa en la pitjor crisi de la seva història, les imatges de la presa d’ostatges del teatre Dubrovka per part dels guerrillers txetxens donaven la volta al món i Imre Kertész, un supervivent d’Auswitch, guanyava el Nobel de literatura.

Quan el 2002 els ideòlegs de Sàpiens van intentar fer-se un forat al quiosc amb la fórmula rigor històric + atractiu periodístic, no s’imaginaven que la solució de la suma seria: 150.000 lectors mensuals. De la mateixa manera que tampoc no podien intuir que, quan se celebrés el 10è aniversari, el felicitaríem a través de Facebook, Twitter o el WhatsApp.

En aquests deu anys han canviat moltes coses, també en l’àmbit de la història. Actualment, la major part del fons documental del Govern català que els franquistes van requisar i que ha estat seixanta anys a Salamanca reposa a casa nostra, d’on no hauria d’haver sortit mai. Avui, a diferència del que ha passat a l’Estat espanyol —on la gran revisió dels anys del franquisme ha estat un edulcorat Cuéntame—, tenim un mapa amb totes les fosses comunes de la guerra civil a Catalunya i una institució com el Memorial Democràtic, dedicada a la recuperació del nostre passat més recent. I, modestament, tenim… Sàpiens.

Aquest llibre commemoratiu que us hem preparat, amb els millors reportatges que han seleccionat els nostres especialistes i acompanyat dels principals documents que hem anat traient a la llum, és la nostra manera de dir-vos que volem continuar explicant-vos la nostra història durant molts anys més. Si deu anys enrere encara no havíem descobert l’entranyable història de la Maternitat d’Elna, ni trobat a Veneçuela l’advocat defensor de Companys, Ramon de Colubí, ni coneixíem tot l’entramat d’agents nazis de Catalunya, ni havíem localitzat a Nàpols l’arxiu de Carles d’Àustria…, estic convençuda que la propera dècada podrà ser igual de prodigiosa.

Fa poc vaig llegir el comentari d’un educador que afirmava que als fills els hem de deixar dos llegats: arrels i ales. I vaig pensar que tenia tota la raó i que, en certa manera, també era extrapolable a Sàpiens. Conèixer les nostres arrels ens permet tenir uns fonaments sòlids i uns punts de referència eterns. Les ales són el que ens ha de donar l’autonomia necessària per saber fer ús de la llibertat. Esperem que la nostra publicació hagi contribuït, ni que sigui mínimament, a la maduresa nacional d’avui. Perquè el passat ja està escrit, però el futur és nostre.

Publicat en el llibre commemoratiu del 10è aniversari del Sàpiens

300 anys d’espoli

dimarts, 2/10/2012

Gairebé tres-cents anys després de la derrota a la guerra de Successió, les relacions entre Catalunya i Espanya passen per un dels moments més tensos. La darrera i multitudinària manifestació de l’11 de setembre ha posat sobre la taula el malestar d’amplis sectors de la societat del nostre país amb un estat que, afirmen, no respecta ni la singularitat catalana ni els recursos econòmics amb què els nostres ciutadans contribueixen a aquest mateix estat.

Una eina essencial per ajudar-nos a entendre la magnitud d’aquestes desavinences és la història. Així, retrocedint fins al passat, podem trobar les arrels del problema i entendre les causes que ens han dut a la situació actual. En els darrers anys, els investigadors de l’època moderna han avançat molt en el coneixement de les diferents facetes de la repressió desencadenada per les forces borbòniques després de la derrota catalana. Així, avui sabem de manera detallada que milers de ciutadans de casa nostra van haver de marxar fins a un exili incert a les terres de l’emperador; que desenes i desenes de poblacions al llarg del país —des de Xàtiva fins a Prats de Lluçanès i d’Alcoi a Lleida— van ser cremades com a represàlia pels exèrcits filipistes; que els principals dirigents militars austriacistes van patir represàlies molt dures o que la totalitat de les universitats catalanes van ser clausurades per ordre dels vencedors.

I també sabem que una part d’aquesta repressió va ser econòmica, amb uns impostos que, en realitat, van esdevenir un càstig més sobre el conjunt de la població derrotada, que va veure com la fiscalitat pujava d’una manera objectivament abusiva.

Poques vegades, doncs, tenim l’oportunitat de plantejar un tema de tan rabiosa actualitat. I des de Sàpiens, com no podia ser d’una altra manera, ho fem analitzant, de la mà dels millors especialistes, aquests darrers tres-cents anys de relació econòmica entre Catalunya i Espanya. A través de les pàgines d’aquesta revista viurem les penúries dels ciutadans catalans provocades per la introducció, a partir del desembre del 1715, del cadastre, un impost que va multiplicar per set la fiscalitat existent; remembrarem les pugnes entre els lliurecanvistes i els proteccionistes, entre els quals es comptaven els empresaris catalans, durant un segle XIX que es va distingir per l’elevada quantitat de diners pagada pels ciutadans del nostre país en concepte d’impostos i la migradesa de la inversió pública de l’Estat a Catalunya. I també repassarem les primeres dècades del segle XX, la República i la dictadura franquista, fins a acabar el trajecte en l’actualitat. I lògicament, recordarem la vaga de tramvies del 1951, el Tancament de Caixes del 1899 o els orígens remots del mite de la insolidaritat catalana amb la resta de l’Estat. Un mite que encara perdura.

Publicat en la secció “El retrovisor” del número 123 del Sàpiens