Arxiu del dimecres, 30/11/2011

Paperclip: un pla secret que encara incomoda

dimecres, 30/11/2011

El 1971, Clarence G. Lasby va publicar un llibre titulat Project Paperclip en què afirmava que, accidentalment, alguns nazis havien entrat als EUA després de la caiguda del III Reich. El 1985 la periodista nord-americana Linda Hunt publicava en la prestigiosa revista Bulletin of the Atomic Scientist un informe sobre els més de set-cents especialistes alemanys en coets, en armes químiques i en experimentació mèdica que els EUA havien reclutat, i no pas per atzar. Després que el somni faraònic de Hitler s’hagués esvaït, l’amenaça per a la seguretat nacional nord-americana ja no era el nazisme sinó el comunisme, i els EUA estaven disposats a violar totes les lleis de la seva Constitució per apoderar-se dels millors cervells alemanys i, així, anar un pas per davant de l’URSS en la incipient guerra freda.

No és, doncs, en el reportatge de portada d’aquest número la primera vegada que es parla d’aquesta estratègica, però incòmoda, immigració laboral. Si reprenem ara aquesta història apassionant és perquè el juny d’enguany la nostra revista, a través del periodista Jordi Finestres, va poder accedir a consultar les cent vuitanta-sis noves caixes que recentment s’havien desclassificat sobre l’operació Paperclip als Arxius Nacionals de Washington. I hem pogut saber que aquest programa de reclutament secret no va ser una acció puntual de postguerra com s’havia cregut fins ara, sinó que fou molt més vast —tenim les fitxes de prop de mil set-cents científics alemanys i austríacs— i més prolongat en el temps: va estar vigent fins als anys setanta.

De fet, Paperclip encara incomoda els EUA. Per a la principal potència mundial és difícil de digerir que si es va arribar a la Lluna abans que els soviètics va ser, entre d’altres, per Wernher von Braun, creador dels temibles V2 i còmplice d’infames crims de guerra. Per a la principal potència mundial també és difícil justificar que els funcionaris militars americans haguessin manipulat centenars d’expedients de criminals de guerra tan bon punt van posar els peus a Amèrica. És el cas del general de l’Exèrcit alemany Walter Dornberger; de Kurt Blome, un sàdic expert en guerra biològica; de Walter Schreibe, que injectava fenol als presoners de Buchenwald per comprovar quant trigaven a morir…

Si els EUA no haguessin protegit aquests científics, molts d’ells haurien estat condemnats a Nuremberg —igual que ho haguessin estat altres criminals que van trobar refugi en les dictadures sud-americanes i espanyola a través d’Odessa. En el seu moment, moltes veus no acceptaren la validesa legal d’aquell tribunal internacional, perquè difícilment els vencedors serien justos amb els vençuts. Ara quasi tothom admet que va ser un bon precedent per jutjar els crims contra la humanitat. El dubte és si d’aquí a un temps trobarem encertada —o no— l’operació Paperclip, per allò que el fi justifica els mitjans.

Publicat a la secció “El retrovisor” de la revista Sàpiens 112 (desembre)