Les vigílies de la Gran Guerra

dimarts, 13/04/2010 (Vicente Moreno Cullell)

Al començament del segle XX tots els Estats europeus que formaven part del complex sistema d’aliances que s’havia anat articulant durant la “Pau Armada” veien l’esclat d’una guerra com un fet imminent. Per això van anar reforçant els seus exèrcits i el seu armament. A poc a poc s’havia anat creant un clima que podríem qualificar com d’exaltació de la guerra.

D’aquesta manera, per exemple, a França anava creixent un esperit de revenja vers Alemanya per la qüestió dels territoris d’Alsàcia i Lorena i el record de la desfeta de 1870. A més, el nacionalisme serbi volia reforçar la retirada de l’Imperi Austrohongarès del seu territori. I Alemanya no volia desaprofitar l’ocasió per a augmentar la seva influència i el seu poder tant a Europa com en el món colonial.

Així es veia la possibilitat de l’esclat d’una guerra a Europa segons un discurs del Ministre d’Afers Exteriors alemany reproduït en aquest extracte d’un article aparegut al diari alemany Die Post (24 de febrer de 1914):

No crec que siguem a la vigília d’un nou repartiment del món. Però, en tot cas, de la mateixa manera que no volem perjudicar cap potència, tampoc no volem permetre que cap potència ens deixi de costat, tant des del punt de vista polític com comercial.

[Fent referència al ràpid augment de la població d’Alemanya i el desenvolupament de la indústria i el comerç] Tot això ens obliga a practicar una política mundial. Quan els anglesos parlen de la Greater Britain i els francesos de la Nouvelle France, quan els russos marxen cap a l’Àsia, hem de pretendre una Alemanya més gran.

Segons el redactor de la notícia on es reproduïen les declaracions del Ministre, aquesta era la situació d’Europa en aquells moments:

França encara no està preparada per al combat. Anglaterra està turmentada per dificultats interiors i colonials. Rússia té por de la guerra, perquè tem una revolució interior. Hem d’esperar que els nostres adversaris estiguin preparats o hem d’aprofitar aquest moment favorable per provocar la decisió? […].

Això no vol dir que haguem de provocar una guerra, però si es produeix un conflicte d’interessos no hem de retrocedir, sinó que hem de vincular-lo a la guerra i començar-la amb una ofensiva decidida.

L’esperit bèl·lic que transpira la publicació és innegable. Però no només es respirava a Alemanya, sinó a tota Europa. Les guerres es jugaven a terreny aliè en aquells moments. No s’imaginaven el que anava a suposar l’esclat de 1914 a curt termini, l’impacte que tindria sobre tota una generació, ni molt menys els monstres que en derivarien en els anys trenta.



Benvingudes i benvinguts

dimarts, 13/04/2010 (Administrador dels blogs)

Això és Ciències Socials en Xarxa, un blog que des del 2008 ha buscat convertir-se en un espai de divulgació per apropar el món de la Història de les civilitzacions, la cultura i l’art des de la prehistòria fins els nostres dies a tots els visitants (estudiants, professors i curiosos de la matèria en general). Avui iniciem una nova aventura a la xarxa gràcies a l’oportunitat que ens brinda Sàpiens en la inauguració del seu nou portal. És una idea i un projecte il·lusionant on esperem estar a l’alçada del que els seus lectors es mereixen.

Utilitzarem aquest blog, almenys d’inici, com un espai on deixar materials referits a les Ciències Socials a l’abast de del públic en general, però també com una manera de formular consultes. Tot allò que s’hauria de treballar en una aula de secundària, amb una especial atenció a la Història, que al cap i a la fi és la meva especialitat, reunit en un espai web a l’abast de tots els visitants.

A més, incorporarem els nous continguts del projecte  “París: Llums i Revolució”, nascut a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2004 de la mà del professor Josep Alavedra Bosch, per a donar a conèixer la veïna França i la ciutat de París a través de la seva història, amb una especial atenció al període de la Revolució francesa.

Les xarxes socials on line, els blogs, les wikis i algunes altres eines d’Internet són les tècniques d’aprenentatge del futur. No han de substituir en cap cas el llibre de text, sinó que l’han de complementar. La novetat pot generar rebuig inicial, però la realitat és que les xarxes socials en l’educació s’estan inserint en el sistema de manera gradual, amb reserves, però de forma inevitable.

L’ús de les eines web dóna lloc a un aprenentatge més autèntic; augmenta la motivació dels alumnes al veure’s “examinats” pels seus companys; permet l’accés a una varietat àmplia i rica de recursos; dóna la possibilitat de ser, a la vegada, estudiant i docent; permet que el professor no només imparteixi una classe magistral, un sense sentit en els temps que corren, sinó que es doni la veu a l’alumne i s’afavoreixi el seu esperit crític i creatiu.

Les eines digitals són ideals per a l’ensenyament, on cada classe és una petita societat formada pel professor, els alumnes i el coneixement com a element comú per a tots. El professor no deixa d’ensenyar, però ara els alumnes poden implicar-se, investigar i buscar respostes. I els hem de deixar aquestes eines al seu abast. Amb aquest ideari seguirem treballant des de Ciències Socials en Xarxa en aquesta nova etapa que avui iniciem.

Vull agrair la confiança que des de Sàpiens s’ha dipositat en aquest blog per a formar part de la seva nova etapa a la xarxa, així com de tots aquells fidels lectors que durant aquests gairebé dos anys ens han seguit i han participat de la idea il·lusionant que va ser Ciències Socials en Xarxa i que entre tots hem anat consolidant. Vull donar les gràcies a en Josep Alavedra Bosch per posar en marxa la idea de fer el salt de les aules a la xarxa. I, finalment, he de donar les gràcies a tots aquells (amb la meva dona al capdavant) que han hagut de suportar les hores que he invertit davant de l’ordinador.

Gràcies per la visita. Aquí sempre hi sereu benvinguts. Comencem una nova aventura i us volem tenir al nostre costat.