Entrades amb l'etiqueta ‘Socialisme utòpic’

Moviment obrer i socialisme utòpic a l’Espanya del segle XIX

dilluns, 10/01/2011

El moviment obrer i jornaler va veure’s reforçat en la primera meitat del segle XIX pel recolzament de les noves idees igualitaristes utòpiques. Diversos nuclis de filantrops de classe mitjana i professionals liberals, oberts a les noves corrents intel·lectuals europees i crítics amb la societat en la qual vivien, van començar a difondre a Espanya l’utopisme social, aquell pensament que Marx i Engels van qualificar de “socialisme utòpic”. L’utopisme pretenia crear societats igualitàries, amb propietat col·lectiva, i acabar amb les injustícies de la societat liberal. Tanmateix, aquestes idees van tenir un escàs èxit entre els treballadors i mai van concretar-se en un projecte de reestructuració social viable.

A Catalunya, el socialisme utòpic va començar a difondre’s en els anys trenta a través del periòdic El Vapor de Barcelona que el 1835 va publicar una sèrie d’escrits sobre la qüestió. Aviat els plantejament de Saint-Simon arribarien a Barcelona, on es formaria un nucli de saintsimonians al voltant de la figura de Pere Felip Monlau que, lluny de qualsevol temptació igualitarista o democràtica, reclamaven una planificació comuna entre propietaris i treballadors de la societat industrial, però no van ser capaços d’arrastrar ni a la burgesia ni a les societats obreres.

Pere Felip Monlau.jpg

Pere Felip Monlau

D’altra banda, a Barcelona també es formaria un grup de seguidors de Cabet que apostaven per la implantació progressiva i pacífica d’un comunisme integral en una societat integrada per forces democràtiques. Els cabetians, encapçalats per Narcís Monturiol, van enllaçar amb el republicanisme democràtic d’Abdó Terrades que oposava el socialisme pacífic amb un republicanisme actiu i d’esquerres capaç de connectar amb l’associacionisme obrer reivindicatiu que reclamaven els obrers barcelonins.

Monturiol.JPG

Narcís Monturiol

Abdó Terradas Pauli.jpg

Abdó Terrades

A la resta d’Espanya, el socialisme utòpic va difondre’s per Andalusia, on cal destacar la figura de Joaquín Abreu, un fourierista gadità que, seguint els plantejaments de Charles Fourier va defensar la creació de falansteris, petites comunitats cooperatives de producció i consum, a partir dels quals fundar un nou ordre social més harmònic i igualitari. En els falansteris tots els membres serien a la vegada productors, treballadors i consumidors, i els beneficis derivats es repartirien equitativament. Ara bé, certament Abreu va mostrar la seva preocupació per l’explotació del proletariat, però mai va combatre l’existència de la propietat privada i es va limitar a denunciar que l’explotació dels treballadors afavoria el desordre i la lluita de classes.

abreu.jpg

Joaquín Abreu

Finalment, hi va haver molts escriptors, generalment vinculats amb el republicanisme polític, que van difondre el socialisme i el cooperativisme mitjançant la publicació de llibres i articles a la premsa, entre els quals van destacar Fernando Garrido, Sixto Cámara, i Francesc Pi i Margall, que va introduir a Espanya les idees del socialista francès Proudhon.

Els grans corrents ideològics del moviment obrer: el pensament utòpic

divendres, 19/11/2010

Aparegut en els anys trenta del segle XIX, el terme socialisme designa un conjunt de doctrines que denunciaven l’abús del capitalisme liberal, proposaven la substitució de la propietat privada dels mitjans de producció i dels intercanvis per la propietat col·lectiva i aspirava a construir una societat d’homes lliures i iguals, sense amos ni proletaris.

Els primers teòrics del socialisme van ser els pensadors utòpics (Saint-Simon, Fourier, Cabet, Blanc, etc.). Aquests condemnaven la injustícia de la societat industrial i criticaven amb força els principis del capitalisme liberal. rebutjaven una societat que tenia un fort creixement econòmic, però que reservava una sort miserable als treballadors i demanaven una transformació radical de la societat cercant essencialment la conquesta de la igualtat social.

Així, davant els liberals, que proclamaven el dret absolut a la propietat, els socialistes utòpics hi oposaven el dret a una existència digna i aspiraven a una societat que assegurés un repartiment més equitatiu de la riquesa. Creien en una moral col·lectiva, fonamentada en la solidaritat, que concordés l’interès general amb l’interès individual i el progrés social amb el benefici. Aquests primers socialistes estaven convençuts que la societat es podria transformar pacíficament, eren hostils a la violència i confiaven difondre el seu pensament amb la virtut i l’exemple.

A França, Henri de Saint-Simon, que va ser l’inspirador de les cooperatives obreres i encarnava el prototip d’esperit il·lustrat creatiu i visionari, com a un dels primers teòrics de la societat industrial va imaginar una societat dirigida per allò que va denominar com la “classe industriosa”.

Henri_de_Saint-simon.jpg

Saint-Simon

El filòsof i economista francès Charles Fourier, pare del cooperativisme i crític ferotge del capitalisme de la seva època, somiava amb una societat harmoniosa en què homes, dones i nens, agrupats en “falansteris” ho compartissin tot. Va afirmar que “el grau d’emancipació de la dona en una societat és el baròmetre general pel qual es mesura l’emancipació general”.

Hw-fourier.jpg

Charles Fourier

El filòsof Étienne Cabet va publicar la seva obra Viatge a Icària el 1842, que tindria una gran influència en el moviment socialista i especialment entre els anarquistes que intentarien portar a termes les seves idees en “colònies modèliques”. El propi Cabet va experimentar la seva idea a Texas, però aquesta seria un fracàs per les disputes internes.

Etienne Cabet.jpg

Étienne Cabet

El polític i historiador de la Revolució francesa Louis Blanc va proposar la creació de tallers cooperatius, erigits i finançats per l’Estat, i la instauració del sufragi universal, per tal de suprimir la producció capitalista i assegurar el dret dels obrers al treball. Exigia la igualtat de salaris i la unió dels interessos personals per a assolir el bé comú.

Louis_Blanc.jpg

Louis Blanc

Finalment, Robert Owen, propietari d’una fàbrica tèxtil “modèlica” a Escòcia, la New Lanark, en la qual vivien els treballadors amb la família en un ambient sa i eficient (amb cases dignes, escoles, teatre, hospital, etc.), va organitzar els 1.000 obrers d’aquesta en cooperatives per substituir les figures de l’amo i del salari. el seu pensament evoluciona partint de la filantropia empresarial, passant per un socialisme de caràcter utòpic denominat owenisme, que culminaria en el messianisme social.

Robert_Owen.png

Robert Owen

Aquests projectes, que pel seu utopisme van suscitar la ironia de bona part dels seus contemporanis, van quedar-se, en la majoria dels casos, en simples especulacions intel·lectuals sense una experiència pràctica. Però, tot i el seu idealisme, el socialisme utòpic va mostrar-se imaginatiu i innovador. Corresponia més a un estat d’ànim i a un rebuig de la misèria del nou sistema econòmic que a una doctrina de canvi social. A mesura que els temps passaren, altres plantejaments teòrics (el marxisme i l’anarquisme) substituirien els ideals utòpics.