Entrades amb l'etiqueta ‘Primera Internacional’

L’enfrontament en el si de la Primera Internacional

dimarts, 2/11/2010

L’enfrontament en el si de l’AIT entre el sector autoritari (dirigit per Marx i Engels) i els antiautoritaris va radicalitzar-se a partir del 1868, quan Mihail Bakunin va ingressar a la Primera Internacional. Aquesta és la posició de Bakunin, expressada en el seu Discurs en el Segon Congrés de la Primera Internacional (1868):

Bakunin.jpgDetesto el comunisme, perquè és la negació de la llibertat i perquè no concebo la humanitat sense llibertat.

No sóc comunista perquè el comunisme concentra i engoleix en benefici de l’Estat totes les forces de la societat; perquè condueix inevitablement a la propietat en mans de l’Estat, mentre que jo propugno l’abolició de l’Estat, l’eliminació definitiva del principi mateix d’autoritat i tutela propis de l’Estat, el qual, amb el pretext de moralitzar i civilitzar els homes, l’única cosa que ha fet fins ara ha estat esclavitzar-los, perseguir-los i corrompre’ls.

Vull que la societat i la propietat col·lectiva o social estiguin organitzades des de baix cap a dalt per mitjà de la lliure associació, i no des de dalt cap a baix mitjançant l’autoritat, sigui de la classe que sigui.

Els principis rectors de la Primera Internacional

dimarts, 2/11/2010

Desprès de diversos contactes entre els líders obrers, el 28 de setembre de 1864, a Londres, es va fundar l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) o Primera Internacional, formada per seccions o federacions dels diversos països i dirigida per un Comitè Central.

primera internacional.jpg

Extracte del Preàmbul de l’Acta fundacional de l’Associació Internacional de Treballadors (Londres, 28 de setembre de 1864):

Considerant:

Que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra dels mateixos treballadors.

Que els esforços dels treballadors per conquerir l’emancipació no han de tendir pas a constituir nous privilegis, sinó a establir per a tots els mateixos drets i els mateixos deures.

Que la subjecció del treballador al capital és la font de tota servitud, política, moral i material.

Que, per aquesta raó, l’emancipació econòmica dels treballadors és la gran meta a la qual cal subordinar tot moviment polític.

Que tots els esforços fets fins ara han fracassat per la manca de solidaritat entre els obrers de les diverses professions a l’interior de cada país, i d’una unió fraternal entre els treballadors […].

Que l’emancipació dels treballadors no és pas un problema simplement local o nacional, sinó que, al contrari, aquest problema interessa a totes les nacions civilitzades i la seva solució va necessàriament subordinada al seu concurs teòric i pràctic […].

Per aquestes raons, els sotasignats, membres del consell elegit per l’assemblea celebrada el 28 de setembre de 1864 al Saint Martin’s Hall, a Londres, han pres les mesures necessàries per fundar l’Associació Internacional de Treballadors […].

I declarem:

Que totes les societats i tots els individus que s’hi adhereixin reconeixeran la veritat, la justícia i la moral com a base de les seves relacions recíproques i de la seva conducta envers els homes, sense distinció de color, de creences o de nacionalitat.

Que no hi hagi més deures sense drets, ni més drets sense deures.