Entrades amb l'etiqueta ‘Espanya Contemporània’

Documental: “Catalans contra Napoleó”

dijous, 16/09/2010

El president Jordi Pujol protagonitza aquest documental sobre la Guerra del Francès a Catalunya, el conflicte que a Espanya es coneix com la Guerra de la Independència. Pujol ha recorregut els llocs més emblemàtics del decurs d’aquesta guerra, acompanyat dels millors especialistes del país, com ara Lluís Roura, Gabriel Cardona, Francesc Xavier Hernández, Oriol Junqueras, Montserrat Rumbau, Lluís Maria de Puig i Antoni Moliné. Pujol ha visitat per aquest documental des del palau de Fontainebleau, a França, al paratge on es va produir la batalla del Bruc o les muralles de Tarragona i de Girona, entre altres indrets. El president no es limita a explicar la història de la guerra, sinó que reflexiona profundament sobre aquell moment clau de l’encaix de Catalunya amb Espanya. Un document força recomanable i entenedor estrenat per TV3 amb motiu de la Diada de l’Onze de Setembre.


Quan viure era no morir

dissabte, 4/09/2010

Els defensors del liberalisme econòmic preconitzaven que el creixement de la producció havia de portar riquesa i benestar per a tothom. En realitat, però, mentre que alguns es van enriquir i van millorar molt el seu nivell de vida material i cultural, masses immenses, els proletaris, van ser obligats a viure en condicions infrahumanes. El desig d’obtenir el màxim benefici, de dur a terme una gran acumulació de capital per part dels empresaris, va comportar no solament que hi hagués salaris baixos, sinó unes pèssimes condicions de treball.

planella_tejedora.jpg

Segons l’article “Los desheredados” aparegut al Setmanari de Sabadell (1884), el pressupost d’una família obrera es basava en 30 rals diaris si es componia de set membres (matrimoni, quatre fills i algun dels pares del matrimoni a càrrec seu). Sumava, a més, com a lloguer anual de vivenda 180 pessetes, i diversos apartats de neteja, planxa i vestit per a tothom, i arribava a la conclusió que entraven en la llar d’aquesta família 9.890 rals i en sortien 10.950, amb la qual cosa, sempre hi havia un dèficit de 1.060 rals.

El setmanari concretava encara més, en parlar d’un obrer sol. Aquesta era la seva dieta:

Esmorzar de sopa amb aigua i oli. Un plat de mongetes, un tall de cansalada o bacallà, pa i vi. Dinar: sopa, bullit amb greix de sèu, il·lusions de carn i cigrons durs, pa i vi. Sopar: com l’esmorzar. Això costa unes 11 pessetes setmanals. Dormir i rentar, 10 pessetes mensuals més.

Afegia la publicació que per vestir aquest obrer gastava 60 pessetes durant l’any.

Així, menjar, dormir i neteja costen a l’obrer 7,71 rals al dia o 2.814 rals a l’any. Vestir-se i calçar-se, 1,50 diaris o 556 a l’any. Total de la despesa anual: 3.370 rals. Aquesta despesa és forçosa, indispensable, i no hi entra res per a la instrucció, l’oci, el tabac, l’aiguardent, etc..

Els jornals de l’època, segons el mateix setmanari, oscil·laven entre 8 i 18 rals diaris. Amb un salari mitjà de 123 rals, treballant els 300 dies laborables, es podia treure un total de 3.600 rals anuals, sempre que no s’estigués malalt cap dia de l’any, perquè cal no oblidar que només es cobrava per jornada treballada.

El programa polític del PSOE en el segle XIX

divendres, 11/06/2010

A Espanya, el 1879, es fundava el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), dirigit per Pablo Iglesias i amb una presència més forta a Madrid i entre els obrers asturians i biscaïns que en la industrialitzada Catalunya o a Andalusia, on l’anarcosindicalisme mantindria la seva hegemonia entre els treballadors. Ahir va fer cent anys que aquest partit, mitjançant Pablo Iglesias, va aconseguir el seu primer escó al Congrés dels Diputats. Aquest era el seu programa polític en aquells temps:

Extracte del Programa elaborat al Congrés Obrer de Barcelona (1888):

[…] El Partit Socialista declara que té per aspiració:

pablo_iglesias.JPG

Pablo Iglesias, fundador del PSOE

1r. La possessió del poder polític per part de la classe treballadora.

2n. La transformació de la propietat individual o corporativa dels instruments de treball en propietat col·lectiva […].

3r. L’organització de la societat sobre la base de la federació econòmica i de l’usdefruit dels instruments de treball per part de les col·lectivitats obreres, tot garantint als seus membres el producte total del seu treball […].

En resum: l’ideal del Partido Socialista Obrero Español és la completa emancipació de totes la classe treballadora; és a dir, l’abolició de totes les classes socials i la seva conversió en una sola classe de treballadors, amos del fruit del seu treball, lliures, iguals, honrats i intel·ligents.

I, com a mitjans per acostar-nos a la realització de l’ideal aquests:

  • Llibertats polítiques.
  • Dret de coalició i legalitat de la vaga.
  • Reducció de les hores de treball.
  • Prohibició de treballar per als menors de 9 anys i de fer qualsevol treball poc higiènic o contrari als bons costums per a les dones.
  • Lleis protectores de la vida i la salut dels treballadors […].
  • Protecció a les caixes de Socors Mutus i pensions als invàlids […].
  • Creació d’escoles gratuïtes d’ensenyament primari i professionals.
  • Justícia gratuïta i jurada per a tots els delictes […].
  • Adquisició per part de l’Estat dels mitjans de circulació i transport, de les mines, boscos, etc., i concessió dels serveis a les associacions obreres.