Entrades amb l'etiqueta ‘Claude Monet’

Claude Monet: Impression, soleil levant

dijous, 1/11/2012

Manifest pictòric de l’impressionisme, l’abril de 1874 Claude Monet (1840-1926) va presentar Impression, soleil levant (Impressió, sol naixent) en una exposició col·lectiva a l’estudi del fotògraf Nadar. El mateix autor l’havia batejat com a Impressió, però la crítica no va tenir pietat de l’obra: Louis Leroy parlava de la “impressió” que li havia causat l’obra, i l’exposició en general, perquè considerava que era un estil inacabat que negava la vertadera bellesa de la pintura fins al punt d’assegurar que “el paper pintat en estat embrionari està més acabat que aquesta marina”.

Claude_Monet,_Impression,_soleil_levant,_1872.jpg

Tanmateix, amb el temps, aquesta crítica als impressionistes, aquesta expressió fortament pejorativa en boca de Leroy, va ser capgirada irònicament en positiu pels propis artistes i va fer fortuna per a definir aquest grup d’impressionistes, ara sí dit amb tot el valor del terme.

El quadre és una vista del port de Le Havre, sota l’espessa boirina del matí que comença a escampar per l’efecte d’un sol de color vermell intens que sorgeix per la línia de l’horitzó. Algunes barques de rems es fan a la mar encalmada mentre que en el fons de la composició s’insinuen les grues del port, l’arboradura d’alguns vaixells mercants amb els seus pals i les xemeneies de les fàbriques que treuen fum. Tanmateix, el quadre no representa una imatge real del port de Le Havre, sinó la impressió que li causa a l’autor la sortida del sol.

Claude_Monet,_Impression,_soleil_levant 1.jpg

Claude_Monet,_Impression,_soleil_levant 2.jpg

Claude_Monet,_Impression,_soleil_levant 3.jpg

L’aigua i el cel omplen la composició, formada per pinzellades planes, paral·leles i pastoses. Qualsevol fragment del quadre, observat fora del conjunt, resulta totalment abstracte, mancat de línies identificables com a part d’una figura. En canvi, el conjunt transmet la sensació espacial amb les barquetes en primer terme sobre la superfície bellugadissa de l’aigua, les línies que insinuen el port en segon pla, i el cel en el pla més allunyat de l’espectador. El color és el veritable protagonista i el dibuix només queda esbossat de forma esquemàtica.

El sol és un poderós cercle vermell ataronjat que produeix un reflex a l’aigua aconseguit a base de pinzellades que se separen conforme s’aproximen a l’extrem del quadre i s’apropen a l’espectador. Aconsegueix així uns efectes de llum subtils, destinats a capturar el moment, l’instant fugisser, en que es trenca l’alba i neix el dia. D’aquesta manera, la calma, la serenor del matí, es trencada pel moviment, un ritme lent  que capta un instant irrepetible i fugaç. No es tractava de captar l’escena, sinó l’atmosfera.

Claude Monet

dimecres, 31/10/2012

Claude Monet (1840-1926) és, sense cap mena de dubte, el pintor que millor reflecteix en la seva obra els trets característics de l’impressionisme. El seu interès se centra en el paisatge i en la incidència de la llum en diversos moments: la captura del reflex dels objectes a l’aigua, dels efectes de la boira,  la pluja, la neu… Aquí resideix l’eix central de la seva pintura i és aquesta característica la que converteix Monet en el pintor més representatiu de l’impressionisme i el seu veritable cap visible.

Claude_Monet.jpg

Claude Monet

Després de dur a terme, en els anys seixanta, les obres més típiques, va evolucionar cap a una pintura que dissol el motiu, un impressionisme gairebé poètic. Ja no calia pintar els objectes, sinó fixar-se en els colors que els componien, “pintar sense veure els objectes pintats”. Enemic de teories i d’escoles pictòriques, Monet preconitzava un enfrontament directe amb la natura sense prejudicis, com es pot observar en els paisatges, marines i escenes fluvials que va executar al llarg de la seva vida.

El 1872, a Le Havre, va pintar Impression, soleil levant (Impressió, sol naixent), una vista de la badia de Le Havre entre la boirina de l’alba, que va convertir-se en l’obra, en el manifest pictòric, que donaria nom a l’impressionisme en l’exposició col·lectiva de l’estudi de Nadar a París el 1874, on Monet va presentar nou obres.

Claude_Monet,_Impression,_soleil_levant,_1872.jpg

Impressión, soleil levant

Allò que realment irritava els crítics que s’enfrontaven amb l’obra de Monet era la novetat de la tècnica i de la mateixa concepció del quadre: Monet pintava sempre el natural, enfrontant-se directament amb la natura i fugint de l’estudi, per captar el caràcter mudable de la llum, les subtils modificacions atmosfèriques, de l’aigua i del paisatge en general. Aquesta tècnica l’impulsava a realitzar una pintura ràpida, basada en petites pinzellades de colors purs que convertien el quadre en un esbós, una obra d’aspecte inacabat que en mirar-se des de la distància mostrava la seva veritable dimensió. I els crítics no l’entenien, ni feien l’esforç per apropar-se a aquest nou univers.

La_Gare_Saint-Lazare.jpg

La Gare Saint-Lazare

Claude_Monet_-_The_Gare_Saint-Lazare,_Arrival_of_a_Train.jpg

La Gare Saint-Lazare, arrivée d'un train

Arrival_of_the_Normandy_Train,_Gare_Saint-Lazare_1877_Claude_Monet.jpg

La Gare Saint-Lazare, le train de Normandie

Claude_Monet_018.jpg

Le Pont de l'Europe, Gare Saint-Lazare

Claude_Monet_-_Train_Tracks_at_the_Saint-Lazare_Station.jpg

Les Voies à la sortie de la Gare Saint-Lazare

Claude_Monet_-_Saint-Lazare_Station,_the_Western_Region_Goods_Sheds.jpg

La Gare Saint-Lazare, vue extérieure

La captura de l’instant era principal per a ell, perquè a cada moment els colors, influïts per la llum, variaven. Per això, Monet va trobar la seva eina més poderosa en la creació de sèries de quadres d’una mateix tema amb les variacions corresponents a la qualitat de la llum en diversos moments del dia. Captures sempre realistes, però totalment diferents. En aquest sentit, el 1877 va pintar la sèrie de l’Estació de Saint-Lazare.

Claude_Monet,_The_Portal_of_Rouen_Cathedral,_le_Portal_vu_de_face.jpg

Le Portail vu de face, harmonie brune

Claude_Monet_-_Rouen_Cathedral,_West_Facade,_Sunlight.jpg

Le Portail, soleil

Claude_Monet_-_Rouen_Cathedral,_Facade_(Sunset).JPG

La Cathédrale de Rouen, effet de soleil, fin de journée

Monet-cathedrale-rouen.jpg

Le Portail et la tour d'Albane, temps gris

Claude_Monet_033.jpg

Le Portail et la tour d'Albane, plein soleil, harmonie bleue et or

Després de la darrera exposició conjunta dels impressionistes, el 1886, Monet va iniciar la seva darrera etapa concentrat en les sèries. Així, el 1892 va iniciar la sèrie de la Catedral de Rouen. Progressivament, la dissolució de les formes va accentuar-se fins a culminar en la sèrie Nimfees, iniciada el 1899 i que va recrear fins a la mort, una sèrie pintada al jardí de la seva casa a Giverny, en la qual les plantes esdevenen taques de color dissoltes que suren sobre la coloració inestable de l’aigua fins a arribar gairebé a introduir-se en l’abstracció.

Monet2.jpg

Les nimfees

Claude_Monet_-_Water_Lilies_-_1906,_Ryerson.jpg

Les nimfees

Claude_Monet_-_Water-Lilies_(Bridgestone_Museum).jpg

Les nimfees

Nympheas_71293_3.jpg

Les nimfees

Claude_Monet_038.jpg

Les nimfees

Claude_Monet_Water_Lilies_Toledo.jpg

Les nimfees