Entrades amb l'etiqueta ‘Capitalisme’

La crisi malthusiana

dimecres, 1/09/2010

Thomas Robert Malthus (1766-1834) va observar en el seu Assaig sobre el principi de la població (1798) que la població creixia a un ritme més ràpid que els aliments. La conseqüència d’això és que periòdicament s’hauria de produir una fase de gran mortaldat (les anomenades crisi malthusianes) per a tornar a trobar l’equilibri entre població i recursos. Per evitar la catàstrofe anunciada, l’autor proposava frens “preventius”, com la reducció voluntària de la natalitat.

Thomas_Malthus.jpg

Extracte de l’Assaig sobre el principi de la població de Thomas Robert Malthus (1798):

Afirmo que la capacitat de creixement de la població és infinitament més gran que la capacitat que té la terra de produir aliments per a l’home. La població, si no troba obstacles, augmentarà en progressió geomètrica. Els aliments, en canvi, només augmenten en progressió aritmètica. Amb les nocions més elementals de nombres n’hi ha prou per poder apreciar la immensa diferència a favor de la primera d’aquestes forces.

Adam Smith i la divisió del treball

dimarts, 31/08/2010

El principal teòric del liberalisme clàssic va ser l’escocès Adam Smith (1723-1790). L’obra central d’aquest economista va ser l’Assaig sobre la natura i causa de la riquesa de les nacions, publicada el 1776. En aquesta obra es van introduir noves idees, de gran transcendència pel pensament econòmic i el desenvolupament del capitalisme en el segle XIX.

AdamSmith.jpg

Segons Adam Smith, el que mou les persones a actuar en economia és l’interès individual. La introducció d’aquesta doctrina donava suport a la iniciativa privada enfront de l’Estat, que havia de limitar el seu paper i deixar que la “mà invisible” del mercat dirigís lliurement l’economia. L’Estat, segons aquest autor, únicament havia de mantenir la justícia, defensar el territori i fer les obres que la iniciativa privada no feia.

A més, Smith va defensar que la riquesa procedia del treball humà i no de l’acumulació de metalls preciosos o de la possessió de la terra.

D’altra banda, va ser el primer que va estudiar l’augment de la productivitat com a resultat de l’especialització que comportava la divisió tècnica del treball (on cada obrer s’especialitza en una fase del procés productiu).

Extracte de La riquesa de les nacions d’Adam Smith (1776):

Prenguem com a exemple una manufactura de poca importància, però a la divisió del treball de la qual s’ha fet referència moltes vegades: la fabricació d’agulles.

Un obrer que no hagi estat ensinistrat en aquesta mena de feina […] i que no estigui acostumat a manejar la maquinària que s’hi utilitza […] per més que treballi amb prou feines podria fer una agulla al dia, i naturalment no en podria confeccionar més de vint.

Però, atesa la manera com es practica avui dia la producció d’agulles, no sols la fabricació mateixa constitueix un ofici a part, sinó que està dividit en diverses branques, la majoria de les quals també constitueixen un ofici per elles mateixes. Un obrer estira el filferro, l’altre el redreça, un tercer el va tallant a trossos iguals, un quart li fa la punta, un cinquè obrer s’ocupa de llimar-ne l’extrem on es col•locarà el cap. Al seu torn, per confeccionar el cap cal fer dues o tres operacions diferents […].

He vist una petita fàbrica d’aquesta mena que només tenia deu obrers, en què, consegüentment, alguns havien d’ocupar-se de dues o tres operacions […]. Podien, quan s’hi esforçaven, fer entre tots diàriament […] més de 4.800 agulles per persona […].

Adam Smith també va introduir la diferència entre el “valor d’ús” (utilitat real d’un bé) i el “valor de canvi” (capacitat d’un bé per a ser canviat per d’altres), fet que donava lloc a les diferències entre el preu natural i el preu de mercat de les coses.

En definitiva, Adam Smith tenia una visió optimista del liberalisme econòmic. Pensava que si es deixava actuar lliurement la iniciativa privada es produiria un creixement econòmic continu que beneficiaria a tothom.