Arxiu de la categoria ‘01. El naixement del món industrial’

La màquina de vapor

diumenge, 18/07/2010

La màquina de vapor, invent decisiu per a la Revolució Industrial, sempre anirà associada al nom de James Watt, el seu creador.

by Carl Frederik von Breda,painting,1792

James Watt

Tots els canvis decisius que es van produir en la indústria tèxtil cotonera al llarg del segle XVIII i que donarien pas a la Revolució Industrial no haurien estat possibles sense la introducció de la màquina de vapor de James Watt, patentada el 1769, i en funcionament des del 1776.

Aquest invent permetia utilitzar la força del vapor per moure les màquines filadores i els telers. La seva introducció va ser una millora decisiva, ja que va reduir el consum de combustible de la màquina i va permetre que es pogués utilitzar pràcticament a tot arreu. El rendiment del combustible va passar de menys d’1% en la maquinària de Newcomen a un 4,5% aproximadament en la de Watt.

SteamEngine_Boulton&Watt_1784.jpg

L’obra de Watt combinava el geni inventiu amb l’afany d’abaratir els costos. El mateix Watt deia que la seva ment “perseguia la construcció de màquines que fossin tan barates com bones”. A més, aquestes màquines usaven carbó com a combustible, un mineral molt abundant al Regne Unit.

Si bé durant els primers anys de la seva existència la màquina de vapor va ser una tecnologia secreta i se’n venien poques unitats a l’exterior, aviat s’expandiria amb rapidesa. D’aquesta manera, el 1800 ja havia unes 500 màquines de vapor, i el 1830 n’hi havia més 15.000 distribuïdes per tota Europa.

Dampfmaschine.jpg

Així, en la història de la tecnologia, la figura de Watt és comparable a la de Pasteur en biologia, a la de Newton en física, o la de Beethoven en música.

El tancament dels camps a Anglaterra

diumenge, 18/07/2010

El sector agrari va contribuir de manera decisiva a l’èxit de la Revolució Industrial. L’anomenada revolució agrícola es va iniciar a principis del segle XVIII amb les lleis de tancaments de camps (enclosure acts), que es van ampliar al llarg del segle XIX, i la introducció de noves tècniques. També va ser decisiva l’aparició de nous empresaris agrícoles amb mentalitat capitalista.

themes_fieldscapes.jpgGran part del sòl agrícola d’Anglaterra, especialment al sud i a l’est del país, estava dividit en camps oberts (openfields), grans propietats comunals separades en “fulles”. L’explotació col·lectiva permetia que tothom se’n beneficiés, perquè proporcionava llenya i altres productes naturals a tota la comunitat. Les lleis de tancaments de camps, aprovades pel Parlament, van transformar les velles deveses comunals en grans parcel·les privades i tancades.

Aquest procés, iniciat en el segle XVII, va experimentar un increment notable a partir de la dècada de 1760 i es va allargar fins el 1860. Durant aquest segle es van aprovar més de 5.000 lleis de tancaments de camps, amb diverses lleis generals el 1801, el 1836 i el 1845. El resultat va ser un gran canvi paisatgístic de l’Anglaterra rural, que va afectar el 21% de la terra (uns 7 milions d’acres, equivalents a 28.000 km2).

Els efectes dels tancaments van ser molt importants i els resultats van ser espectaculars, incrementant-se un 90% la productivitat del camp. Ara bé, com que van desaparèixer els béns comunals, els camperols sense terra van tenir serioses dificultats per a subsistir en el camp i van haver de buscar feina a les ciutats, on van entrar a formar part del naixent proletariat industrial.

Aquesta era la crítica dels petits propietaris al tancament de terres segons un extracte dels Commons Journals de juliol de 1797:

Els demandants exposen a la Cort de Justícia els fets següents: que amb el pretext de fer millores a les terres de propietat de la parròquia esmentada, els camperols sense terra i totes les persones que tenen drets sobre les terres comunals que es pretenen tancar es quedaran sense el privilegi indispensable que ara tenen, és a dir, que els seus bous, vedelles i ovelles puguin pasturar de cap a cap de les terres esmentades […].

Acts of enclosure resized.jpgA més, els demandants consideren que el resultat més desastrós d’aquest tancament serà la gairebé total despoblació del seu poble, ara ple de treballadors orgullosos i forts que, igual que els habitants d’altres parròquies “obertes”, són el vigor i la glòria de la nació, i els que mantenen la seva flota i el seu exèrcit. Empesos per la necessitat i la falta de feina, no tindran més remei que emigrar en gran massa cap a les ciutats industrials.