Isabel i el MUHBA, història d’un ridícul

El Museu d’Història de Barcelona (l’impronunciable MUHBA) ha prohibit el rodatge d’un episodi de la sèrie de TVE Isabel (produïda per la catalana Diagonal TV) en l’interior del Palau Reial perquè “no diferencia entre ficció i veracitat històrica”. De la mateixa manera, el senyor Joan Roca, el geògraf i director del museu (ja se sap que el més normal del món és que els museus d’història estiguin dirigits per geògrafs!), va vetar el rodatge en la Plaça del Rei (autoritzat per l’Ajuntament) perquè implicava que la façana del Palau incorporés uns estendards d’attrezzo de la Corona d’Aragó i de la Corona de Castella. Tot plegat surrealista.

Segons les informacions que apareixen en la premsa: El Museu d’Història de Barcelona no ha autoritzat el rodatge d’un capítol d”Isabel’ al Palau Reial perquè considera que no diferencia entre “ficció i veracitat històrica”, una circumstància “especialment delicada” pel pes “simbòlic notable” de l’espai. Ara bé, cap expert (és a dir, historiador) del Museu s’ha pronunciat públicament amb dades contretes en contra de la sèrie de ficció. És més, difícilment podrien fer-ho perquè, tot i trobar-nos davant d’una ficció històrica, amb els evidents recursos dramàtics que requereixen aquestes produccions, la seva aproximació a les fonts històriques i al relat comunament acceptat per la comunitat historioràfica és suficientment correcta.

Segons el geògraf Roca, el MUHBA s’ha limitat a aplicar la legislació municipal sobre patrimoni. Així, llegim a El País: “lo que no se puede hacer es cubrir o redecorar los elementos de un bien protegido, como pueden ser los muros o los balcones”. Per això fa uns mesos l’estàtua de Colom no va ser vestida amb una samarreta del Barça o en la inauguració del Born no va permetre’s la representació d’una obreta teatral de dubtós gust… Oh no! En conseqüència, l’argument és insostenible.

I per acabar d’adobar el numeret, resulta que l’alcalde Trias declarava divendres en una entrevista a Catalunya Ràdio: “Si jo hagués estat el director del Museu d’Història, ho hauria autoritzat”.

Quina és l’única resposta possible a tot aquest desgavell: la censura ideològica. Resulta que els espais del MUHBA es poden llogar per a realitzar qualsevol acte privat. I els que hem treballat en aquella casa sabem sobradament que sovint es lloguen per actes molt allunyats del que hauria de ser un museu d’història. En canvi, no es permet gravar una ficció històrica perquè aquesta pot resultar políticament incòmoda. La memòria dels Reis Catòlics ara no toca.

Cap justificació historiogràfica ni cap criteri sobre patrimoni poden justificar la decisió. Però les decisions polítiques sí que ho expliquen. Quan no es posen professionals al capdavant de les institucions, sinó comissaris polítics, passa el que passa. Un geògraf (Roca) dirigeix el Museu d’Història de la ciutat de Barcelona, un editor i antic venedor d’assegurances (Torra) el Born, un pseudoperiodista (Calçada) està al capdavant del tricentenari del 1714 per part de la Generalitat… On són els historiadors? Amb ells ens evitaríem ridículs majúsculs com el viscut aquests dies.

Comparteix

    Comentaris

    • Aitana

      25/09/2013 - 14:37

      Els càrregs polítics estant ocupant els llocs de gent més preparada i a sobre manipulant als ciutadans. Són temps molt complicats i s’ha d’estar informa’t. Gràcies per contribuir-hi amb els teus coneixements 🙂

    • Ferran Vital

      27/09/2013 - 12:07

      Molt d’acord amb el 99% del que comentes, Vicente. El MUHBA -o MHCB, quan jo hi vaig treballar- ha fet, un cop més, el préssec. Encara recordo quan vam realitzar l’exposició temporal “Abajo las murallas!” els comentaris d’una alta dirigent lamentant que Barcelona enderroqués les muralles. Quin nivell.

      Mentre els musueus i patrimoni públic siguin dirigit per personatges que miren més per un interès partidista o partidari en comptes de la passió i l’amor pel patrimoni públic i col·lectiu de barcelonins i catalans, no anirem bé.

    • Ignasi

      28/09/2013 - 23:47

      Benvolgut Vicent, entenc que davant aquesta polèmica sobre “Isabel i el MUHBA”, era inevitable que sorgiren crítiques i discrepàncies, al respecte de com s’ha gestionat la negativa per part de la direcció del museu a deixar franc l’accés a l’interior del Palau Reial per aquest rodatge. Jo mateix, no acabe de compartir del tot aquesta decissió.

      Ara bé, dit això, em sembla una mica desafortunat la dura descalificació que realitzes sobre la figura d’En Joan Roca. Tinc que dir com historiador que soc, que em resulta massa fàcil i simplista, la teua manera de fer loby i “coporativisme d’historiadors” enfrentant la seua condició de geògraf. Crec que és una errada de pes anar per aquest camí. També pense, potser m’enganye, que s’han de fer crítiques de profunditat (en negatiu o positiu), a partir d’un atès anàlisi de la trajectòria d’aquesto altres professionals. Menysvalorar durament les capacitats i categoria professional d’aquest o altre funcionari o càrrec públic, en funció d’un fet puntual, no em sembla tampoc el millor camí a seguir.

      Fa poc, rellegia una entrevista a Pierre Vilar feta en la dècada dels anys huitanta (Serra d’Or, 1985), on ell descrivia la importància i pes decissiu que la geografia va tenir en la seua formació posterior com historiador. Qualsevol que repasse als “top” de la historiografia catalana del segle XX, com Vilar, Vives, o el mestre d’historiadors Josep Fontana (recomane els seus textos de “l’ofici d’historiador), sap de la importància de la geografia (regionalista) en la trajectòria i recerques d’aquests i altres investigadors catalans de prestigi. I com la ferma empremta i influència de l’Escola dels Annals (Bloch, Febvre i Braudel entre altres), en la nostra història contemporània, medieval o moderna, sempre ha gravitat sota “l’aroma geogràfic”. Així doncs, desacreditar a un director del museu de història per ser geògraf, em sembla en si mateixa una crítica poc seriosas, sobretot, a més a més, quan es tracta d’un contrastat geògraf “històric” com Roca. Qualsevol que faça un colp d’ulls als congresos d’història de Barcelona de les darreres dècades, pot copsar la qualitat i rigorositat de Roca en la recerca sobre el procés d’industrialització històric de la ciutat de Barcelona i en la protecció, difusió i defensa del seu partimoni industrial. No és el primer, ni l’únic investigador, que ha transitat amb certa comoditat entre la geografia i la història, o l’inrevés.

      Es pot estar més d’acord o més en contra, al respecte de la seua gestió del MUHBA durant els darrers anys, però allò que no es pot fer, és negar-li la sobrada formació, capacitats, i experiència professional, per fer-se càrrec de la direcció d’aquest museu. Una cosa, no te res a veure amb l’altra.

    • Rodrigo

      30/09/2013 - 11:10

      Estic d’acord amb el que comentes sobre els polítics actuals, és vergonyós, no tenen ni idea de gestionar …

    • Pedrito

      11/10/2013 - 17:22

      Ja esta bé de la doble moral d’alguns historiadors criticant a les altres professions (enginyers, lingüistes, etc.). Quan aquests aporten llum a fets que és impossible que succeïssin tal com explica la història oficial i després tornant-los a criticar perquè són massa estrictes amb la història oficial. Perquè vareu posar el crit al cel amb la “Troya” de Brat Pitt i ara defenseu aquesta frivolitat de serie? Els historiadors només sou obedients amb el poder que us interessa i ara aprofiteu aquesta polèmica.

    • Daniel

      01/11/2013 - 23:45

      A mi em sembla be que hagin vetat aquesta sèrie si estava plena d’incorreccions històriques. La nostra història ja ha estat prou manipulada, ocultada i esbocinada com per a que ara haguem d’aguantar pèsimes biografies pseudo-històriques exaltant reines estrangeres a costa del nostre patrimoni històric. Una manera més que tenen els mitjans de desinformar i confondre en comptes d’educar i ser respectuosos amb la història de cada lloc. Personalment em fan vergonya les sèries pseudohistòriques americanes i no cal dir les de tint espanyol, com la que pretenien fer. Només cal veure la fotografia que il·lustra aquest article per adonar-se que ni la vetimenta, ni els pentinats, ni res de res fa pinta de la més mínima seriositat històrica.

    • Magda Aymamí Masip

      06/12/2013 - 19:54

      M’agradarà veure com tracten el descobriment d’Amèrica.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús