Gracchus Babeuf, l’Igual

Gracchus Babeuf va ser el pseudònim que va adoptar François Noël Babeuf, teòric i revolucionari francès, nascut a Saint-Quentin, a la Picardia, el 23 de novembre de 1760. Abans de la Revolució va ocupar diversos càrrecs a l’administració francesa de províncies, fins que el 1787 va arribar a París amb l’objectiu de promoure una reforma fiscal que canviés el sistema feudal.

babeuf.jpg

Amb l’esclat revolucionari va fundar un efímer diari patriòtic. Le Correspondant picard, des del qual va oposar-se al sufragi censatari establert per a les eleccions de 1791. El diari seria clausurat alguns mesos més tard. El 1792, Babeuf va ser escollit pel Consell General del Departament del Somme, arribant a ser administrador de districte a Montdidier.

La seva fama arribaria, però, després del cop de Termidor, quan s’instal·laria a París. Aleshores, va fundar el diari Le Tribun du Peuple, que aviat asoliria una important audiència i des del qual difondria el seu ideari precomunista igualitari. Per exemple, des de les seves pàgines va arribar a combatre la política de Robespierre per conservadora. Igualment, va teoritzar sobre la necessitat de suprimir la propietat individual i de col·lectivitzar la terra.

pre_018.jpg

D’altra banda, va fundar el Club dels Iguals (Club des Égaux), tancat pel Directori el 1795 per defensar la necessitat d’una “insurrecció pacífica”.

Al començament del 1796, juntament amb Darthé i Buonarrotti, crearia una organització secreta per tal d’enderrocar el règim del Directori. A més dels seus adeptes, en aquesta hi participaren antics jacobins i terroristes, i va arribar a tenir ramificacions dins de la policia i l’exèrcit. L’objectiu de la conjura era continuar la Revolució i culminar amb la col·lectivització de les terres i dels mitjans de producció per tal d’aconseguir “la perfecta igualtat” i el “benestar comú”.

Gracchus_Babeuf.jpg

L’anomenada “Conspiració dels Iguals” va ser denunciada al maig del mateix any per l’infiltrat Georges Grisel i els seus líders Carnot i Babeuf junt amb d’altres conjurats van ser detinguts. Els partidaris del babovisme intentarien encara un nou aixecament de les tropes a Grenelle que també fracassaria. L’any següent, Babeuf va ser condemnat a mort i executat a Vendôme, Orleans. Corria el 27 de maig de 1797.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , ,

    Comentaris

    • Albert Biayna Gea

      20/03/2014 - 09:44

      No ens amaguem la veritat exacta. Què és una revolució política en general? Què és la Revolució Francesa en particular?

      Una guerra declarada entre els patricis i els plebeus, entre els rics i els pobres. Heus aquí el gran problema tractat. Veiem algunes de les seves conseqüències.

      Quan les institucions dolentes i abusives d’una nació han produït l’efecte de que la seva massa es vegi arruïnada, envilida, carregada amb cadenes insuportables; quan l’existència de la majoria s’ha fet de tal forma penosa que ja no pot resistir-la, sol ser llavors quan esclata una insurrecció dels oprimits contra els opressors…

      És natural que l’esperit tracti de reflexionar sobre els drets primitius dels homes. Se’ls discuteix, s’examina quins existeixen en l’estat natural, quina han d’existir després del pas a l’estat social. Es reconeix fàcilment que la naturalesa ha fet néixer a cada home igual a tots els seus germans en drets i en necessitats, que aquesta igualtat ha de ser imprescindible i inatacable, que la sort de cada individu no ha de sofrir cap alteració quan assoleix la sociabilitat; que les institucions socials, lluny de significar un atac a la felicitat comú, la qual no pot resultat més que del manteniment d’aquesta igualtat, no han de garantir sinó la seva evolució.

      Gracchus Babeuf, “La Igualtat” (Le tribun du People, número 34, novembre 1795).

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús