L’herència de Carles V

Una combinació de matrimonis dinàstics i morts prematures van fer recaure sobre Carles V el destí de convertir-se en una monarca que governava un Imperi mundial. Així, gràcies a la política matrimonial articulada pels Reis Catòlics, sobre Carles V, fill de Joana de Castella i Felip de Borgonya, va recaure una herència doble. D’una banda, per la via hispànica, el Regne de Castella, Navarra, la Corona d’Aragó, les possessions americanes i els territoris italians. De l’altra, per la via borgonyona, els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat. I aquests amplis dominis encara es veurien ampliats, l’any 1519, a la mort del seu avi Maximilià I d’Àustria, amb la incorporació de les possessions dels Habsburg. A més, va ser elegit emperador, aquell mateix any, pels electors alemanys. D’aquesta manera, Carles V va heretar un imperi immens i es va convertir en el rei més poderós del seu temps.

Armas_de_Carlos_I_de_España.png

Així, els territoris de Carles I es componien de les següents herències:

  • Herència borgonyona. De la seva àvia paterna, Maria de Borgonya, el 1515, va rebre els primers dominis: els Països Baixos, Flandes i el Franc Comtat.
  • Herència aragonesa. El 1516, a la mort del seu avi, Ferran el Catòlic, va rebre la Corona d’Aragó (Catalunya, Aragó i València) i les seves possessions mediterrànies (Mallorca, Nàpols i Sicília).
  • Herència castellana. A aquests territoris peninsulars va sumar el Regne de Castella (Castella, Lleó, Toledo, Múrcia, Còrdova, Sevilla, Granada i les Illes Canàries, sumant-hi Navarra i les províncies basques) i el seu Imperi americà (les Índies), herència de la seva àvia Isabel la Catòlica.
  • Herència austríaca. Finalment, el 1519, a la mort del seu avi patern Maximilià va rebre el ducat d’Àustria (Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, el Tirol i l’Alta Alsàcia) i l’opció a l’elecció com a nou emperador.

Herencia_del_Emperador_Carlos_V,_Carlos_I_como_Rey_de_España.png

D’aquesta manera, des de 1521, Carles va començar a signar així:

Don Carlos por la gracia de Dios Rey de Romanos Emperador Semper Augusto. Doña Juana su madre [reina nominal de Castella fins la seva mort, el 1555] y el mesmo Don Carlos por la mesma gracia Reyes de Castilla, de León, de Aragón, de las Dos Sicilias, de Ierusalen, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorcas, de Sevilla, de Cerdeña, de Cordova, de Corcega, de Murcia, de Jaen, de los Algarbes, de Algezira, de Gibraltar, de las Islas de Canaria, de las Indias islas y tierra firme del Mar Oceano, Condes de Barcelona, señores de Vizcaya e de Molina, Duques de Atenas y Neopatria, Condes de Ruysellon e de Cerdenia, Marques de Oristan e de Gorciano, Archiduques de Austria, Duques de Borgoña de Bravante.

laherenciadecarlosi1.jpg

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , ,

    Comentaris

    • Rosa Mª Bellet

      19/04/2012 - 14:09

      Molt universitari, però potser s’hauria de posar al dia. Carles V, no va rebre els dominis d’Amèrica com a herència de la seva àvia, ja que aquesta només en posseïa la meitat que li havia estat donada pel seu marit, Ferran II, sobirà dels regnes catalans, i obligatòriament referendat per les Corts catalanes, i que és qui va portar a terme l’empresa de la descoberta d’Amèrica. En conseqüència, els dominis americans, van passar a Joana, filla d’Isabel i Ferran, i segons els testaments, la meitat de part del seu pare i la meitat de la seva mare. Així tenim que a Carles V, de la seva àvia materna només li va arribar la meitat de les possessions americanes. L’altra meitat li va arribar del seu avi matern, Ferran II. Tot això ja està provat amb documents. Cal ser molt més rigorós i exacte. Si més no, és el que s’espera d’un professor universitari. Millor que la intoxicació la deixem per als polítics.

    • Vicente Moreno Cullell

      19/04/2012 - 14:58

      Benvolguda Rosa Mª,

      La teva interpretació és errònia. Els Reis Catòlics, amb la col·laboració del Papat, van donar a les Índies la condició de patrimoni personal i van establir que a la seva mort aquest patrimoni s’incorporaria a la Corona de Castella. És a dir, Ferran el Catòlic va rebre el patrimoni americà per la seva condició de rei consort de Castella i encarregat de marcar les directrius de la política exterior. D’aquesta manera, s’establia que els dominis atlàntics eren per a Castella i els dominis mediterranis eren per la Corona d’Aragó. Pel testament d’Isabel la Catòlica queda clar que les Índies pertanyien en exclusiva a Castella i que Ferran només tenia dret a rebre la meitat dels beneficis derivats dels negocis realitzats al Nou Món fins a la seva mort. En conseqüència, el que rep Carles V de Ferran el Catòlic és la meitat d’aquestes rendes.

      Pots consultar el testament de la reina en aquests enllaços:

      http://es.wikisource.org/wiki/Testamento_de_Isabel_la_Cat%C3%B3lica

      http://www.delsolmedina.com/TestamentoTexto-0.htm

      D’aquesta manera, Carles V rep els territoris americans com a conseqüència de l’herència d’Isabel la Catòlica, o si ho prefereixes per via de la seva mare, Joana la Boja, que en ser declarada mentalment incapacitada no podia regnar. Si et fixes en l’extracte de la signatura de l’emperador, el seu nom va acompanyat del de la seva mare “Doña Juana su madre” per la seva condició de reina nominal de Castella fins la seva mort, el 1555.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús