L’enigma Colom (6): les Capitulacions de Santa Fe

Després que, el 2 de gener de 1492, els Reis Catòlics finalment donessin la seva aprovació al projecte atlàntic de Cristòfor Colom començaven les negociacions i els preparatius per a la realització del viatge a les Índies. Aquestes van concretar-se, el 17 d’abril, en les Capitulacions de Santa Fe, un document molt favorable als interessos de Colom, tant en termes econòmics com en privilegis i honors. Possiblement, més enllà de l’origen geogràfic de Colom, aquest sigui l’enigma més important de la història del navegant. És lògic que Colom demanés el màxim de beneficis per la realització de la seva empresa, però resulta sorprenent que els Reis Catòlics hi accedissin amb tanta generositat.

Capitulaciones de Santa Fe.jpg

Les Capitulacions, condicionades a l’èxit de l’empresa colombina, atorgaven a Colom el nomenament d’Almirante de la Mar Oceana a totes les illes i terres “que por su mano e industria se descubrieran o ganaran” amb prerrogatives pròpies al càrrec d’almirall castellà i amb caràcter hereditari. També li correspondria el càrrec de virrei i governador general de totes aquelles terres que descobrís. Igualment, Colom rebria una desena part de les riqueses que es trobessin i dels beneficis del comerç. A més, se li permetia contribuir amb la vuitena part en les futures expedicions a canvi d’un octau dels guanys.

Las cosas suplicadas e que Vuestras Altezas dan e otorgan a don Christoval de Colon, en alguna satisfacion de lo que ha descubierto en las Mares Oceanas y del viage que agora, con el ayuda de Dios, ha de fazer por ellas en servicio de Vuestras Altezas, son las que se siguen:

Primeramente que Vuestras Altezas como Señores que son de las dichas Mares Oceanas fazen dende agora al dicho don Christoval Colon su almirante en todas aquellas islas y tierras firmes que por su mano o industria se descubriran o ganaran en las dichas Mares Oceanas para durante su vida, y después del muerto, a sus herederos e successores de uno en otro perpetualmente con todas aquellas preheminencias e prerrogativas pertenecientes al tal officio, e segund que don Alfonso Enríquez, quondam, Almirante Mayor de Castilla, e los otros sus predecessores en el dicho officio, lo tenían en sus districtos. Plaze a Sus Altezas. Johan de Coloma.

Otrosí que Vuestras Altezas fazen al dicho don Christoval su Visorey e Governador General en todas las dichas tierras firmes e yslas que como dicho es el descubriere o ganare en las dichas mares, e que paral regimiento de cada huna e qualquiere dellas, faga el eleccion de tres personas para cada oficio, e que Vuestras Altezas tomen y scojan uno el que mas fuere su servicio, e assi seran mejor regidas las tierras que Nuestro Señor le dexara fallar e ganar a servicio de Vuestras Altezas. Plaze a Sus Altezas. Johan de Coloma.

Item que de todas e qualesquiere mercadurias, siquiere sean perlas, piedras preciosas, oro, plata, specieria, e otras qualesquiere cosas e mercadurias de qualquiere specie, nombre e manera que sean, que se compraren, trocaren, fallaren, ganaren e hovieren dentro en los límites de dicho Almirantazgo, que dende agora Vuestras Altezas fazen merced al dicho don Christoval e quieren que haya e lieve para si la dezena parte de todo ello quitadas las costas todas que se fizieren en ello por manera que de lo que quedare limpio e libre, haya e tome la dicha decima parte para si mismo, e faga dello a su voluntad, quedando las otras nueve partes para Vuestras Altezas. Plaze a Sus Altezas. Johan de Coloma.

Otrosí que si a causa de las mercadurias quel trahera de las yslas y tierras, que assi como dicho es se ganaren o se descubrieren o de las que en trueque de aquellas se tomaran, aqua de otros mercadores naciere pleyto alguno en el logar don el dicho comercio e tracto se terna y fara, que si por la preheminencia de su officio de almirante le pertenecera conocer de tal pleyto plega a Vuestras Altezas que el o su teniente e no otro juez conozcan de tal pleyto, e assi lo provean dende agora.

Plaze a Sus Altezas, si pertenece al dicho officio de almirante segunt que lo tenía el dicho almirante don Alonso Enrique, quondam, y los otros sus antecessores en sus districtos y siendo justo. Johan de Coloma.

Item que en todos los navíos que se armaren paral dicho tracto e negociacion, cada y quando, y quantas vezes se armaren, que pueda el dicho don Christoval Colon si quisiere coniribuyr e pagar la ochena parte de todo lo que se gastare en el armazon, e que tanbien haya e lieve del provecho la ochena parte de lo que resultare de la tal armada. Plaze a Sus Altezas. Johan de Coloma.

Son otorgadas e despachadas con las respuestas de Vuestras Altezas en fin de cada hun capitulo, en la, villa de Santa Fe de la Vega de Granada a XVII de abril del año del Nacimiento de Nuestro Señor Mil CCCCLXXXXII.

Yo el Rey [Ferran el Catòlic]. Yo la Reyna [Isabel la Catòlica].

Por mandado del Rey e de la Reyna: Johan de Coloma.

Aquests beneficis van ampliar-se poc temps després, quan els Reis Catòlics van concedir a Colom el títol de “don”, van acceptar que el càrrec de virrei esdevingués hereditari i van atorgar-li l’exclusiva per a llogar naus per a realitzar les expedicions cap al Nou Món.

En definitiva, aquest document resulta molt sorprenent. No és comprensible que després de 7 anys de posposar i rebutjar l’empresa colombina els monarques es mostressin de cop i volta tant generosos amb el navegant. Això s’ha justificat apel·lant a la generositat d’Isabel i el pragmatisme de Ferran, però no té sentit. Si fos així, per què no va aprovar-se el projecte des d’un primer moment? No és comprensible el fet que, després de 7 anys de desconfiança, els monarques es convertissin en uns convençuts de l’empresa colombina i accedissin a les seves pretensions amb aquesta generositat.

Tanmateix, un cop va veure’s la transcendència real que suposava el descobriment colombí per a la monarquia dels Reis Catòlics, aquests van començar a ignorar sistemàticament bona part d’aquestes concessions inicials, i gradualment van anar retallant les demandes de l’almirall i els seus descendents. Finalment, després de múltiples plets judicials, els hereus de Colom van renunciar, el 1556, a moltes de les concessions de les Capitulacions, quan aquestes ja eren paper mullat.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , ,

    Comentaris

    • Manel Mauri

      06/11/2011 - 21:39

      Quantes vegades va ser bombardejada Barcelona a partir dels Borbons?

    • Vicente Moreno Cullell

      06/11/2011 - 21:56

      Manel, si no em descompto, des de la introducció dels Borbons a Espanya, la ciutat de Barcelona va ser bombardejada durant la Guerra de Successió (1714), durant la repressió de les bullangues (per Espartero el 1842 i per Prim el 1843), durant la repressió de la Setmana Tràgica (1909) i durant la Guerra Civil (el més important el març de 1938). Tanmateix, també caldria tenir en compte el temps en el qual va estar vigent l’estat d’excepció (supressió dels drets constitucionals), fet que comportaria una cronologia amplíssima.

    • Joan Padró i Majem

      14/04/2013 - 18:24

      Si segons la història oficial la descoberta fou una empresa castellana, que sortir de Castella, finansada per Castella i plena de castellans. ¿Perqué es firmen les Capitulacions com un document catalá i per un funcionari de la Regna d’Aragó com Joan Coloma?. Aquí algo falla, o la història oficial o les Capitulacions.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús