L’enigma Colom (1): els orígens genovesos

Com a conseqüència de l’alt interès mostrat pels lectors del blog, expressat a través dels comentaris així com mitjançant el correu electrònic o les mencions en les diferents xarxes socials en la figura de Cristòfor Colom arran de la publicació de l’article Colom i la casa reial catalana, iniciem una sèrie d’articles amb l’objectiu d’apropar-nos més a la figura del descobridor d’Amèrica i intentar donar resposta a la gran quantitat d’enigmes que envolten la seva figura i el viatge que canviaria definitivament el món conegut pels europeus.

————————————————————————

Diferents països i nacions es disputen l’honor de ser el lloc de naixement de Cristòfor Colom, l’il·lustre navegant descobridor d’Amèrica. Llacunes, contradiccions i misteris en la seva biografia, han generat l’aparició de múltiples hipòtesis alternatives sobre la seva veritable pàtria. Per tant, l’origen de Colom és prou lluny de resoldre’s com per a poder asseverar inequívocament tant el lloc de naixença com la seva edat. Amb tot, hi ha algunes hipòtesis que semblen més raonables que d’altres. Motivacions historiogràfiques, polítiques i nacionalistes mantenen obert el debat en el segle XXI, després del cinquè aniversari del descobriment i que la seva figura passés a la història amb honors.

Christopher_Columbus.PNG

Cristòfor Colom

La causa inicial d’aquesta querella historiogràfica sobre els orígens de Colom ve provocada per la biografia que el seu fill Hernando Colón va escriure sobre la figura de l’almirall, Historia del almirante Don Cristóbal Colón, apareguda el 1571 de manera pòstuma. En ella s’afirma que Colom no volia que fossin coneguts el seu origen i la seva pàtria i apareixen les primeres especulacions sobre l’origen:

Algunos, que en cierta manera piensan oscurecer su fama, dicen que fue de Nervi, otros que de Cugureo, y otros de Buyasco, que todos son lugares pequeños cerca de la ciudad de Génova y en su misma rivera. Y otros, que quieren engrandecerle más, dicen que era de Savona, y otros que genovés. Y aun los que más le suben a la cumbre, le hacen de Plasencia, en la cual ciudad hay algunas personas honradas de su familia y sepulturas con armas y epitafios de Colombo.

H. Colón. Historia del almirante Don Cristóbal Colón (1571). Capítol I.

Què va motivar aquest escrit carregat d’ambigüitat i que dóna lloc a l’origen del debat historiogràfic sobre la pàtria del navegant? Per què Colom va amagar el seu passat? Lògicament, mai ho sabrem amb total certesa. Però hem de tenir en compte que aquestes paraules no procedien d’una persona qualsevol, sinó d’un humanista molt intel·ligent i coneixedor de la veritat: el fill de l’almirall. I, a més, els germans de Colom, Bartolomé i Diego, tampoc van facilitar l’esclariment de l’enigma ja que, en la documentació de l’època, van declarar-se simplement com a “estrangers”, sense precisar cap més dada. Per tant, el misteri documental esdevenia un tresor a descobrir, més encara si tenim en compte que en el segle XV, al regne de Castella, evidentment, eren estrangers tant catalans com aragonesos.

Hernando Colon.jpg

Hernando Colón

Tot i la polèmica que existeix sobre la qüestió, la majoria dels historiadors i biògrafs que han estudiat la seva figura s’inclinen per l’opció que Colom va néixer a Gènova, o en els seus voltants, cap a 1450 o 1451. Procediria d’una família de llaners i teixidors, d’origen humil, i els seus pares serien Domenico Colombo i Susanna Fontanarosa (nom amb possibles reminiscències jueves). El matrimoni hauria tingut cinc fills: Cristòfor, Bartolomé, Diego, Juan, que va morir aviat, i una única dona que no va deixar cap rastre documental.

Aquesta hipòtesi de l’origen humil, però, entraria en contradicció amb el que el mateix Colom va escriure el 1501:

De muy pequeña edad entré en la mar y lo he continuado hasta hoy […]. Ya van de cuarenta años que estoy en este uso. Todo lo que hoy se navega todo lo he andado […]. En la marinería [Dios] me fizo abondoso, de astrología me dio lo que abastaba y así de geometría y aritmética […]. En este tiempo he yo visto y puesto estudio en ver de todas escrituras de cosmología, historias, crónicas y filosofía y de otras artes.

Aquestes dades ens situarien, fent cas de l’edat que estableix la tesi genovesa, en l’inici de la seva activitat com a mariner cap a 1460, quan Colom només tindria uns 10 anys. Possiblement, l’explicació més raonable per aquest fet seria que el jove Colom va entrar com a grumet en alguna embarcació comercial genovesa amb l’objectiu de vendre o comprar llanes i teixits per al taller del seu pare. Ara bé, en aquest cas ens movem en el terreny de l’especulació. I això no quadra amb el fet que, segons la documentació oficial, el Cristoforo Colombo genovès no va sortir de la seva terra natal fins el 1473.

Colom-Castello_d'Albertis.JPG

Escultura del Colom infant, de Giulio Monteverde (Castell d'Albertis, Gènova)

La principal prova que fonamenta la hipòtesi genovesa la trobem en les mateixes paraules de l’almirall, el qual va declarar, el 22 de febrer de 1498, en instituir el Mayorazgo: “que siendo yo nacido en Génova les vine a servir [als Reis Catòlics] aquí a Castilla y les descubrí el poniente de tierra firme las Indias y las dichas islas sobredichas”. Tanmateix, les informacions sobre el seu passat són tan escasses que molts investigadors han posat en qüestió aquesta afirmació apareguda en un document no autògraf, emprat com a prova en els anomenats plets colombins i que presentava algunes irregularitats respecte d’altres documents de Colom.

0000P8X1.JPG

Fundación de Mayorazgo, document datat el 1498, i ratificat el 1501, en el qual Colom mateix assegura ser genovès

Igualment, una altra prova que confirmaria l’origen genovès la trobem en el fet que els seus contemporanis van descriure Colom com a tal. D’entre els testimonis que van escriure que Colom era genovès es troben: Pietro Martire d’Angera, Andrés Bernaldez, l’escrivà reial Galindez, el pare Bartolomé de las Casas, Gonzalo de Fernández de Oviedo, Antonio Gallo, Agostino Giustiniani i Bartolomeo Serraga. També existeix documentació genovesa coetània en la qual diferents parents demanen a Colom els favors necessaris per poder instal·lar-se a Castella.

El 1892, en ple romanticisme i gràcies a les tasques d’una comissió d’investigadors italians, va publicar-se la Raccolta di documenti, un recull de dos-cents i escaig documents de la família Colombo de Gènova. Semblava que la prova definitiva de l’origen genovès havia emergit finalment. Però seria el 1932, en plena apoteosi nacionalista de la Itàlia feixista de Mussolini, quan va publicar-se la gran prova: el document Asseretto, una minuta notarial, sense signatures ni del declarant ni del notari, que provava que un genovès anomenat Cristoforo Colombo era a Portugal el 1479. Tot i que alguns en dubten, si el document és autèntic, que bona part dels experts així ho pensen, massa casualitat seria que en el mateix moment hi haguessin dos Cristòfors Coloms a Portugal. El problema, però, és que existeixen massa contradiccions entre aquest Cristoforo Colombo genovès i el Cristòfor Colom que va descobrir Amèrica.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , ,

    Comentaris

    • Albert

      27/10/2011 - 01:45

      Vicente, segurament no ho acabes d’entendre. No estem per discutir l’origen de Colom. La tasca que fan els investigadors de l’Institut Nova Història, és la d’esbrinar i plasmar tot el procés de la manipulació-adulteració-aniquilació dels relats, dels fets, dels grabats, pintures, documents, cartes, llibres, etc, que haguessin permès fer un relat el màxim aproximat a la realitat (o a una de les realitats que el tamany de la hsitòria acaba reconexient o fins i tot oficialitzant).

      Tu parteixes de la base d’un relat que ja de per sí, és grotesc: eliminar tota opció al plantejament de la censura (reial-militar-eclesiàstica, etc), donar per bo el relat oficial, i dir que si discutim això que tu defenses (amb rigor intel.lectual…(?)), es pot obrir un debat a partir de la teva suposada realitat.

      Mira, l’Ulloa, ja fa uns anys, ens va dir tot el que ell humanament havia recuperat i contradit a la oficialitat italiana i castellana. L’Ulloa és: no independentista, ni separatista, ni catalanista, ni maçójueusatanàs. És un investigador, director de la biblioteca nacional de Lima-Perú… I això que sembla ser que cercava el Colom gallec !!!! D’altres com en Català-Roca, en Caius Perellada, el mateix Albardaner en algun dels seus moments (Albardaner: malgrat que és el que va escriure que en cas de trobar un document definitori sobre la catalanitat d’en Colom se l’emportaria a la tomba amb ell!!!), la Teresa Baqué, en Bilbeny, i d’altres que em deixo.

      Mira, caldria llegir, ni que sigui amb diagonal, escrits-estudis-troballes-recerques-proves-relats-intuicions, que moltes persones han fet partint de la base que si signa Colom a la carta anunciadora de la “descoberta” del nou món, és que es deia Colom. I que si parla del Ferran com a seu rei, com a súbdit, no és ni xinès ni esquimal. I que si és analfabet, no pot ser un paio que es passegi per les diferents reialeses europees. Ni un súbdit pot reclamar ser proclamat virrei de les terres que va a descobrir. I que si s’escriu que va a descobrir terres, és impossible que s’equivoqui de rumb i trobi terra no descoberta pels dolents dels europeus per casualitat.

      I que si hi ha caravel.les amb banderes catalanes, no poden ser ni castellanes ni senegaleses, i que si la moneda és el ducat, no pot ser gallec ni noruec, etc. etc. etc.

      Per tant, des de l’INH, no et podem debatre res. Tu a la teva, i quan puguis-vols-pots justifiques i assenyales totes les mentides i manipulacions que aportem per a plantejar la tesi de la descoberta catalana d’amèrica (sí, ja sé, els indis s’havien autodescobert primer, els víkings també, i igual d’altres europeus havien posat els peus al continent americà abans que en Colom…).

      Ah, i de pas, desmuntes a l’Ulloa, no fos cas que li etzibéssiu als dimonis bilbenyistes, i us sortís l’ulloisme per la tangent…).

      Parles de rigor i ridiculitzes el tema a l’anterior escrit amb el curt del Polònia. És clar, és millor treure el tema estrafolàriament i provocar quatre rialletes (la meva també), abans de posar-se en sèrio amb un dels reptes més grans que la història mundial no ha pogut tractar.

      Per cert, pel camí es van deixar sense acabar d’esborrar ni manipular mapes/mapamundi que fan referència a la descoberta. Només cal que cerqueu els estudis i anàlisis de l’Enric Guillot i poso per exemple aquest curiós que, al no encaixar a la vostra història-relat oficial, el tombeu de cara a la paret, i ja està: http://ca.wikipedia.org/wiki/Mapamundi_de_Domingos_Teixeira

      Mira que escriure per 18itenamil vegada que en Colom es volia amagar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

      Cal ser agosarat per escriure-ho. O no, només cal repetir el conte que ens han incrustat, i a viure.

      Finalment dir-te que sí, que em crec una cosa: i és que aquells que al seu dia van idear la tesi de les armes químiques amagades per invair un estat, i aquells que van eliminar -d’una foto sobre un partit de futbol-, un defensa perquè permetia acusar als jugadors atacants del Barça d’estar en fora de joc a la jugada (diari marca….?), ho fan a consciència, ho fan perquè saben que una mentida repetida unes quantes vegades, acaba essent la veritat del poderós.

      No amagaré que m’hagués agradat que et contestessin amb rigors, enllaços, documents, valoracions, argumentacions. Però és que justament tu ets allò que els que investiguen ja han desestimat. Són els que ens ridiculiten. Però us ampara un estat, curiosamanet el qui va engegar la maquinària de la censura i va fer rutllar la inquisició a ple rendiment. D’ell ens transmeteu el relat.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús