Colom i la casa reial catalana

El passat 12 d’octubre, commemoració del mal anomenat descobriment d’Amèrica, Televisió de Catalunya va emetre a través del Canal 33 el documental “Colom i la casa reial catalana”, basat en les controvertides hipòtesis de l’investigador Jordi Bilbeny i el seu equip. Val a dir que mai he descartat la possibilitat que Colom fos català. És més, els seus orígens genovesos són suficientment obscurs com per a presentar dubtes raonables. Segurament, l’ADN en tindrà la resposta a aquesta incògnita. Ara bé, els arguments sobre els quals es construeix la tesi de Bilbeny, i del documental, són un autèntic deliri imaginatiu. Podeu veure’l a continuació i després comento els grans arguments que desmunten la tesi bilbenyista.


Hi ha molts aspectes del documental que un historiador no pot admetre com a vàlids, però em centraré en tres aspectes amb els quals queda suficientment qüestionada la credibilitat de l’estudi de Bilbeny: la figura de Joan Colom i Bertran, la sortida de l’expedició del port de Pals i el casament de Colom amb Felipa de Coïmbra i Urgell.

Bilbeny comença el documental afirmant que Cristòfor Colom era en realitat en Joan Colom i Bertran. Actualment, però, no resulta sostenible la identificació de Cristòfor Colom amb la figura de Joan Colom i Bertran, membre d’una família de banquers ennoblits de la Barcelona medieval. I és que Joan Colom i Bertran havia mort el 1488. I pels que en dubtin, existeixen quatre documents que demostren que el 1492 Joan Colom i Bertran ja era mort i han estat publicats pel Centre d’Estudis Colombins. Però, si juguem a la història de les conspiracions i en dubtem, sense tenir en compte la seva presumpta mort, sabent que va néixer entre 1413 i 1417, en el moment del descobriment d’Amèrica estaríem parlant d’un home de molt més de setanta anys que és impossible que protagonitzés el viatge cap a Amèrica. Com va suportar físicament quatre viatges en aquelles condicions? A més, aquesta tesi ja havia estat investigada pels pioners en els estudis sobre la catalanitat de Colom: Luis Ulloa i Pere Català Roca, el qual va descartar-la.

D’altra banda, en un altre moment, Bilbeny situa la sortida de la primera expedició de Colom cap a Amèrica a Pals (Empordà) i no pas a Palos de la Frontera (Huelva) com s’acostuma a admetre. Segons la tesi de Bilbeny, seria impossible que Colom sortís de Palos perquè en aquell període no hi hauria cap tipus de port en aquell lloc. El problema és que són molts els testimonis d’activitat portuària a Palos durant la baixa edat mitjana (entre d’altres, les prospeccions geofísiques realitzades per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Mines de Madrid). A més, les distàncies recorregudes i diversa documentació aportada pel Centre d’Estudis Colombins semblen confirmar que la expedició va salpar realment de Palos de la Frontera, d’on eren naturals els germans Pinzón.

Finalment, segons la hipòtesi de Bilbeny, Colom s’hauria casat amb Felipa de Coïmbra i d’Urgell, la néta del comte d’Urgell, un dels aspirants al tron catalano-aragonès en el Compromís de Casp de 1412. Gràcies a aquest casament hauria aconseguit la seva condició de noble i hauria entroncat amb la casa reial catalana. La realitat, però, és tossuda i ens diu que Colom va casar-se amb Felipa Monis de Pellestrello, i en cap cas, com pretén redescobrir Bilbeny, amb Felipa de Coïmbra. Això és història i no elucubració: Felipa de Coïmbra i Urgell, va morir soltera, i en el seu testament no consta que hagués tingut mai cap marit ni cap fill. Però, a més, si acceptem que Colom i Felipa van casar-se i van tenir un fill anomenat Ferran (Hernando), perquè l’hereu del virregnat americà que correspon a Colom és Diego Colom i no el dit Ferran?

Sobre les elucubracions de Bilbeny i els seus seguidors al voltant de la intenció de crear un regne català a Amèrica no perdre el temps perquè simplement ratllen el deliri. Un simple imperialisme historiogràfic a la catalana.

En definitiva, els arguments de Bilbeny són un autèntic deliri imaginatiu que simplement pretenen incrementar l’olimp nacional català amb la introducció de nous ídols de gran transcendència històrica a través de la pràctica de la manipulació històrica i sense aportar proves reals. Curiosament el mateix que es denúncia sobre Castella. Només així s’explica que, a més de Cristòfor Colom, d’entre els candidats a catalans redescoberts per Bilbeny trobem personatges de la talla de Miguel de Cervantes, Leonardo da Vinci o Marco Polo. Inclús parla del conqueridor català Ferran Cortés. Però no ens enganyem, no hi ha cap prova seriosa que ens indiqui la seva catalanitat, només teories articulades des del disbarat, sense cap tipus de fonament ni rigor documental.

Potser aquestes hipòtesis de treball resultin molt suggerents i estimulants per a la imaginació del públic. Segurament, mitjançant aquestes teories conspiratives molts catalans sentin que la seva història en l’època moderna no va ser mediocre i vegin com la dels veïns espanyols perd mites referencials. Fins i tot, l’existència d’aquesta idea pot servir per reafirmar la identitat nacional. Però no ens fa falta. El panteó de catalans il·lustres al llarg de la història està ben representat.

Millor ens ho prendrem amb humor. I és que gràcies als nois del “Polònia” finalment vam poder aclarir els veritables orígens catalans de Cristòfor Colom.


Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , ,

    Comentaris

    • Malestruc

      18/10/2011 - 19:17

      Enhorabona! Ja és hora que anem desfent les mentides d’en Bilbeny i altres indocumentats com ell que només valen per fer el ridícul quan les expliques a gent culta.

    • Pere

      19/10/2011 - 20:36

      Però noi! Què has publicat tu? Què has llegit? Has fet l’esforç de llegir els seus llibres o la desídia intel·lectual inherent a persones com tu no t’ho ha permès? Com pots emprar aquest to merdós a qui et dóna 1.000 voltes a nivell de capacitat d’escriptura, d’anàlisi, de diagnosi, de capacitat de treball i… de domini de l’època. Has llegit un 20% dels llibres que ha llegit el sr. Bilbeny? Una persona amb un CV tan pusil·lànime com el teu hauria de ser més modest i deixar les ínfules de grandesa per la gent que brilla i penca.

    • Albert

      20/10/2011 - 15:01

      Bé, segueixo el tema i mai podria afirmar categòricament tot el que s’escriu en aquest article sense que s’acompanyi amb les dades que en Bilbeny aporta per a explicarar la seva tesi. També és veritat que aquest país està ple de persones que prefereixen atacar sense més, enlloc d’estudiar i desenmascarar a l’estat genocida espanyol. Dins la lògica científica, em sembla més versemblant la teoria de la manipulació de la nostra història per part dels censors, que no pas haver de muntar una teoria que negui les evidències de la catalanitat de la descoberta. Sàpiens hauria de vetllar més per recuperar la nostra història, que no pas per negar espai per a la discussió, perquè, ¿quan veurem les exposicions del bilbeny a la revista que diu que lidera, lidera… lidera tiratge, oi?

    • Pep

      20/10/2011 - 16:32

      Indicis i evidències, no proves. Perquè els senyors historiadors volen “proves”, i aquestes van ser destruïdes. Per tant, negant en Joan Colom i Bertran caminen sobre segur, perquè tenen més documents sobre la seva mort que no pas sobre la seva vida, i això hauria de ser indicatiu d’alguna cosa, però per a un llicenciat en Història, això només és indicatiu que no només era mort, sinó que era mortíssim, l’any del Descobriment.

      És tan ignorant que no veu el paral•lel entre en Diego Colón i en Jaume Colom, i tampoc compta que si Ferran Colom és fill de qui diem i descendent del comte d’Urgell, el primer que voldria Ferran II és desactivar-lo com a possible rival al tron del seu fill o d’ell mateix, i per això el segon fill de l’Almirall mai arribaria a optar al virregnat.

      També és simptomàtic de l’alçada de mires i el criteri esbiaixat d’aquest jovencell que, sent com és membre del Centre d’Estudis sobre les èpoques franquista i democràtica conegui (com deu conèixer) el fenomen dels exiliats i els fugitius de la repressió franquista, i sigui incapaç de fer-se càrrec de l’ambient que es vivia a Catalunya i València quan s’hi imposa la Inquisició castellana, justament entre 1484 i 1487, l’època en què en Colom exposa el seu projecte d’Amèrica als Reis Catòlics.

      Amèrica, en veu baixa i només per als qui lluitaren en el bàndol de la Generalitat durant el conflicte de 1462-1472, havia de constituir la possibilitat de fer foc nou, d’establir-se en un indret paradisíac on els tentacles dels opressors de secà i la seva Gestapo del segle XVI trigarien molt de temps a arribar. És en aquest sentit que Amèrica seria vista com la possibilitat d’una nova Catalunya. De fet, Mèxic, el primer gran territori continental conquerit, es bateja com a Nova Espanya, el nom que ja teníem els estats de la Corona Catalana després de l’annexió de Castella per via matrimonial.

      No ho sé. Suposo que la millor refutació per a aquest milhomes amb llicenciatura seria una bateria de preguntes, a l’estil de:

      Com és que no hi ha cap rastre documental en els registres barcelonins i catalans de la rebuda oficial que els Reis Catòlics tributaren a en Colom la primavera de 1493, a la tornada del 1er viatge? És evident que els escrivans de cort i el Llibre de Solemnitats de la ciutat n’aixecarien acta. Per què tot ha estat esborrat? Per què no hi consta res de res?

      Com és que els Colom són perseguits i engrillonats, tancats i desposseïts d’allò que se’ls prometé per via contractual mitjançant les Capitulacions de 17 i 30 d’abril de 1492?

      Com és que sabem més de la vida d’un elefant de Juli Cèsar que de la del Descobridor d’Amèrica?

      Com és que no queda ni un sol document original i autògraf de l’Almirall -dit pels mateixos estudiosos colombins- i ens hem de moure sempre amb còpies, i no obstant això, historiadors i paleògrafs s’entesten a fer interpretacions i estudis grafològics de les vuit signatures diferents de l’Almirall? On és la seriositat que els historiadors reclamen a en Bilbeny?

      Com és que la descoberta d’Amèrica du prosperitat indirecta a diferents nacions europees que comercien amb els seus productes, els quals passen tots per Castella -segons la Història-, fins al punt que quan s’acaba el segle XVI es pot dir que l’era medieval ha mort en moltes ciutats i s’enceta la primera etapa del capitalisme que prepararà molts territoris per a la incipient Revolució Industrial, i en canvi Castella, la nació descobridora per excel•lència, està arruïnada, no té indústria ni pot satisfer les exigències tributàries de la Corona, i en el mateix període Catalunya observa un creixement omnímode de les ciutats de la conurbació barcelonina, el comerç es dispara, es creen oficis nous, no cessa d’absorvir immigrants occitants i europeus, la població desborda l’àmbit de les muralles medievals de moltes ciutats i s’edifica a l’exterior, les esglésies dels pobles més insignificants encarreguen pintures i retaules treballats en metalls preciosos als artistes de renom, la Taula de Canvi de Barcelona amplia el personal i el retribueix amb més generositat perquè la seva feina ha augmentat, es fonen les monedes en dipòsit perquè moltes ja no són de curs legal (de tant de temps que fa que estan dipositades, perquè hom no fa res més que acumular!), es detecta una xarxa de comerç que vincula els ports catalans amb els ports mediterranis i del nord d’Europa i els enclavaments andalusos de pas obligat per la llei per anar a Amèrica…? A Catalunya es produeix un fenomen únic al món i possiblement en la Història: la davallada de poder polític d’ençà del Compromís de Casp és tan gradual com imparable, i culminarà amb l’ensorrament de les institucions catalanes el 1714, però gràcies al Descobriment d’Amèrica, aquest territori viurà en un espiral econòmic ascendent tan gradual com imparable, fins al punt que ni les guerres que esclafen la capital o delmen la població interrompen el creixement que ens durà a la pole position de la Revolució Industrial a la Mediterrània. Per això ens coneixen com als alemanys del sud, a l’Europa del segle XIX.

      El rosari de preguntes es pot fer tan extens com es vulgui, si toquem temes lingüístics aportats per en Francesc Jutglar, en Bilbeny, en Manel Capdevila… en la nomenclatura d’espècimens animals i vegetals del Nou Món, la manca de pronunciació de la z castellana en tota l’Amèrica llatina. També es pot incidir en la toponímia, en els mapes farcits de senyeres, etc.

      L’interès per convertir el port de Pals documentat al segle XV en un estany, primer (segle XVIII), i després en uns aiguamolls que han acabat donant un arròs molt prestigiós es digne de més atenció historiogràfica, però la veritat oficial tremola, si li acostem la lent d’augment.

      Per acabar, a banda dels indicis que apunten cap en Joan Colom i Bertran com al Descobridor, hi hem de sumar l’avinença dels seus descendents amb les identitats dels actors que veurem al voltant dels Hernando i Diego Colón de la Història oficial. Els noms castellanitzats de l’Antoni-Joan d’Alòs Colom i de Soler (Juan Amonio o Antonio), del seu germà Pere-Antoni d’Alòs (Pedro de Arana), del desaparegut Andreu-Antoni (André Ammonius), que havia de ser el germà clergue d’aquests dos i que veurem vinculat a Tomàs Moro i Erasme, també de l’Antoni de Soler, que figura com a un dels signants receptors de la Biblioteca Ferrandina a mitjans de 1544… La falsedat, denunciada pels historiadors oficials, que hom detecta en la Vida de l’Almirall d’en Ferran Colom, incapaç d’establir com Déu mana la identitat del seu pare i incomprensiblement mut respecte a la seva mare, però en canvi l’únic cronista que ens diu que en Colom es casa a Portugal -i que segons la Història oficial és el matrimoni d’on surt el Diego Colón primogènit de l’Almirall!-. És a dir: no ens diu res de si mateix i de la seva mare, però de la del seu germà sí. Fa riure.

      M’aturo aquí perquè m’arriba feina. Però aquest noi és una demostració palpable d’una llei que, en aquestes alçades de la investigació d’en Jordi, hauríem d’anar interioritzant: tota persona que pugui exhibir el títol de llicenciat en Història per alguna universitat espanyola no està capacitat per refutar les tesis bilbenyanes. A no ser que hagi contret mèrits suficients, com és el raríssim cas de l’Albert Garcia i Espuche, les incisives investigacions del qual -durant 31 anys!- l’habiliten per a poder opinar amb coneixement de causa, però que, curiosament, un cop ben llegides les seves conclusions, resulta que la visió de la història de l’un (en Jordi) i l’altre (l’Albert) semblen confluir en allò que anunciàvem: els resultats que presenta l’Albert fan tot l’efecte de ser les conseqüències de la Història que ens anuncia en Jordi. Un historiador oficial que ho refia tot al corrent generalista i a la fe en els documents, desoint absolutament no ja l’existència de la censura, sinó que la censura és la mare de la documentació amb la qual han treballat els colombistes de totes les èpoques, parteix d’una debilitat inassumible per a un investigador del passat, i això l’inhabilita per a presentar qualque objecció a les tesis d’en Jordi. I més si només refuta emparant-se en la sacrosanta documentació oficial, gènesi de totes les mentides que mantenen la història del descobriment d’Amèrica en la penombra i la incertesa de la lamentable Història oficial.

    • Eva

      23/10/2011 - 09:00

      Pep, es pot dir més clar, però no més alt. Aquests historiadors de jersei de coll alt, ulleres de pasta, i de poca feina, no mouen un dit per intentar respondre les mil incongrüències que ha descobert en Bilbeny, però si mouen cel i terra per trobar possibles incongrüències en les tesis d’en Jordi bilbeny.

      Jo no sòc ningú per afirmar si en Bilbeny té raó en les tesis que proposa, però no crec que hi hagi ningú que hagi llegit els seus llibres i que no cregui que els dubtes que planteja en bilbeny sobre la veracitat de la història que ens han explicat (Colom genovés, Palos de Moguer, por Castilla y por León Nuevo Mundo halló Colón, la sorprendente historia del siglo de oro español, la sorprenent història de la mort sobtada de la literatura catalana a partir del segle xvi, etc..) tenen tota la credibiitat del món.

      Treballi una mica més senyor Vicente, que no li farà cap mal i de ben segur que guanyarà credibilitat.

      Un plaer.

    • Vicente Moreno Cullell

      23/10/2011 - 12:22

      Més enllà de les desqualificacions personals sobre la meva persona, un pobríssim argument per a defensar un altre “historiador” i les seves hipòtesis, i que crec que no val la pena respondre perquè com argument cauen per si soles, els defensors de les teories bilbenyistes que esteu opinant aquests darrers dies al blog només aporteu unes determinades “proves” que ens porten pel camí de l’especulació.

      Si qüestionem tota prova escrita perquè partim de la presumpció del fet que ha estat manipulada, hem de concloure que tota la història de la humanitat és un frau ja que els historiadors ens basem com a font d’informació primària en les proves documentals escrites, sense renunciar a cap tipus d’informació que ens puguin aportar les altres ciències auxiliars (arqueologia, estudis d’ADN, etc.). Doncs bé, ja podem plegar tots els que d’una manera o altra ens hem dedicat a això, tanquem les facultats, eliminem la història dels currículums de secundària i aprofitem el temps en d’altres coses més profitoses.

      Respecte del tema que ens ocupa, jo no nego de cap manera la possibilitat que en Colom fos català. El que no em convenç és la teoria defensada per en Bilbeny. El que considero és que, fins aquest moment, les proves més convincents sobre el seu origen ens les aporten els documents, i aquests són els que ens mostren que els indicis condueixen a la tesi genovesa. Una tesi amb molts forats, massa forats, però que encara no es pot negar perquè és la més contrastada. Això sí, indicis (que no proves) per un possible origen català no ens falten, però en aquest cas la imaginació desbocada d’en Bilbeny es passa de frenada.

      El que sí nego rotundament és la teoria de la conspiració. Nego que un exèrcit de censors castellans esborrés tota prova de la catalanitat de Colom dels arxius i manipulés tota documentació perquè els Reis Catòlics i els seus successors devien ser sabedors que cinc-cents anys després hi hauria uns senyors que es dedicarien a l’estudi del passat rastrejant els documents que s’havien generat. Nego que tots els grans genis dels segles XV i XVI fossin catalans i els poders conspiradors esborressin tot el rastre de la seva ascendència per adjudicar-los a d’altres nacions. I nego que la història no es fonamenti en l’estudi de les fonts primàries documentals, sense que això impliqui deixar mai de qüestionar mai la seva autenticitat.

      I em pregunto. Cap a on condueix aquest nacionalisme exacerbat que tenyeix certa historiografia colombista? Què persegueix? I desgraciadament només trobo una resposta: manipular el nostre passat per justificar el present i el futur. I això no és necessari. Si la qüestió és trobar arguments per a la independència, no cal cercar-los en el passat i en una gran conspiració castellana i universal contra els catalans. La independència s’ha de construir des del present, amb arguments culturals també, però mai etnicistes i fanàtics, per no dir fantasiosos. Amb aquest intent manipulador i conspiranoic ens posem a l’alçada dels Pío Moa i companyia, però creant una caverna historiogràfica en versió catalana. Perillós, tot plegat massa perillós.

    • Jordi Bilbeny

      25/10/2011 - 20:07

      El senyor Vicente es desemmascara sol: a més a més de ser un total indocumentat sobre la censura i el control ideològic al segles XVII i XVII, i de menystenir la documentació notarial (que n’hi ha diversa) sobre un Joan Colom viu després de 1484, acaba afirmant que el pensament a partir de les fonts, la contrastació de dades, la formulació de noves teories a partir de la nova documentació, és “perillós, tot plegat massa perillós”. I ens acusa i m’acusa de manipuladors i conspiranoics” i d’estar creant “una caverna historiogràfica en versió catalana”. D’aquesta difamació a la persecució i a la crema de llibres només hi ha un pas. Els inquisidors i els perseguidors del pensament són vius. Tenen la pira al davant i la teia encara a la mà: el senyor Vicente n’és un exemple vivent.

    • Vicente Moreno Cullell

      25/10/2011 - 21:19

      Benvolgut Jordi Bilbeny,

      En cap cas “el pensament a partir de les fonts, la contrastació de dades, la formulació de noves teories a partir de la nova documentació” és perillós. Això és el que fem els historiadors, fins i tot els indocumentats [sic]. El problema rau en la formulació d’una teoria fonamentada sobre proves falses i que no es presenten en el cap moment en el documental. Com bé diu en Miquel Manubens (http://xpoferens.blogspot.com/2011/10/colom-i-la-casa-reial-catalana-un.html), aquest és un documental construït sense l’aportació de documents. Un documental que s’aixeca des de la negació de la documentació existent (Joan Colom i Beltran va morir el 1484, Felipa de Coïmbra va viure en un convent i va morir sense descendència, etc.) i que parteix de la base del pensament únic perquè no presenta cap investigador contrari a la tesi exposada. Quina diferència de plantejament comparant amb “El enigma Colón” presentat pel Discovery Channel el 2006!

      Això és el que és perillós. És perillós construir una història de Catalunya des de la negació de la documentació existent i fonamentada en la teoria de la conspiració. És perillós negar les evidències existents, menystenint-les o obviant-les, per construir una bonica narració literària en la qual no s’aporta cap prova real i definitiva. Perillós és fonamentar la narració de la història sobre la base d’una conjura universal contra Catalunya articulada per uns suposats censors que controlarien el pensament ideològic de l’Europa dels segles XVI i XVII. Així és molt fàcil fer història: tot es justifica per la conspiració censora. Tots els grans personatges d’aquest període eren catalans, però la censura els va canviar la nacionalitat en favor de Castella i els regnes italians… Maleïda conspiració! Trist favor és el que aquestes teories aporten de cara a demostrar la catalanitat de Cristòfor Colom perquè només serveixen per desacreditar vuitanta anys d’investigacions serioses.

      Finalment, se m’atorga un poder que no tinc. No puc ser cap inquisidor ni perseguidor del pensament des del moment en que aquí s’ha reproduït el documental integrament, sense cap tipus de manipulació, i l’únic que s’ha fet és aportar les proves que demostren la falsedat de la seva premissa. Ara resultarà que si opines des del bilbenyisme es pot insultar i desqualificar les persones que argumenten des de una direcció oposada a aquests plantejaments, mentre que aquestes no poden expressar la seva opinió sense ser titllats de “censors” o “inquisidors” del segle XXI.

      P.D. La qualificació de “resposta del manual del bon bilbenyista” sobre el comentari citat no la vaig formular des del blog, sinó a través d’una piulada a Twitter.

    • Joan

      25/10/2011 - 21:31

      1) No sóc historiador.

      2) Trobo molt interessant, amè i visualment atractiu aquest blog, i encoratjo l’autor a mantenir-lo.

      3) Discrepo de Pep i Eva quan utilitzen qualificatius com “jovencell”,”milhomes”,o aludeixen a la indumentària personal de l’autor per desqualificar-lo. Em sembla un to infantil, inadequat, que no aporta res al debat històric real. Tampoc trobaria correcte que es critiqués en Bilbeny per la seva indumentària o aspecte personal.

      4) Discrepo de l’autor del blog quan va qualificar el comentari de Pep, com de “copy/paste” del manual del bon bilbenyista (aquest comentari avui no surt).

      5) Discrepo de l’autor del blog, i estic totalment d’acord amb la llarga exposició de Pep i Eva pel que fa a versemblança i mereixement de consideració de totes les hipòtesis de Bilbeny sobre la figura de Colom.

      6) Discrepo de l’autor del blog quan afirma la creença en la infalibitat de les proves documentals escrites i minimitza la posibilitat de censura, manipulació, inexactitud (interessada o no), destrucció (fortuita o interessada) i limitacions dels documents escrits que sobreviuen.

      Intentaré explicar-me.

      Si un historiador de l’any 2500 vol estudiar les causes de la guerra d’Iraq, per exemple, ens donarà una versió, o la contrària, depenent de quins siguin els documents que sobrevisquin els propers 500 anys, i de quins siguin els documents que la casualitat o la perícia investigadora posi a la taula de treball de l’historiador. Si només sobreviuen, o l’historiador només troba, els informes Bush sobre arsenals d’armes de destrucció massiva, el llibre que escriurà l’historiador estarà basat en documentació escrita oficial de l’època, però resulta que la informació que contindrà serà falsa.

      Si encarreguem a un historiador que escrigui la biografia de Bin Laden dels últims 10 anys…..¿serà creible aquesta biografia, per més documents oficials escrits, videos, fotos que aporti? (recordo que la 1ª foto que es va publicar del rostre del cadàver de Bin Laden ja era una falsificació!) Jo crec que avui dia cap historiador independent està en condicions d’escriure una biografia 100% creible dels últims anys de Bin Laden. Qualsevol hipotesi és verosimil. Quan va morir Bin Laden? Hi ha informes russos que diuen que va morir fa 10 anys. Qui té raó? Si un historiador d’aqui a 500 anys troba només aquests informes…?

      Quan va morir Colom? Un document diu abans de 1492. I què? I si li interessava personalment fer-se passar per mort i reaparèixer amb una nova identitat? En plè segle XX, el segle dels DNI’s, empremtes dactilars, etc, trobem nazis, mafiosos italians, Paesa’s i espies diversos, que van simular documentalment la seva mort, i es van reinventar noves identitats a qualsevol país del món. Si això ha estat possible en ple segle XX, amb més motiu seria possible fer-ho el segle XV, que no hi havia DNI’s electrònics ni bases de dades d’empremtes dactilars ni escaners als aeroports 😉

      Acabo repetint que NO sóc historiador, i reconec que tinc informació superficial de la polèmica. Però… Si es veritat que Colom va lluitar contra Joan II a la guerra civil? Si és veritat que, en aquest context, l’infant Ferran va patir un intent d’assassinat a Girona? Si és veritat que Colom va perdre la guerra i,anys després, Ferran esdevingué rei? Si és veritat que, anys després, Colom planifica proposar una empresa naútica a aquest mateix rei…….mmmmm…. jo personalment trobo perfectament possible, lògic i versemblant, que fins i tot ell mateix es reinventés en un nou Colom i “matés” el vell Colom.

    • Vicente Moreno Cullell

      25/10/2011 - 22:35

      Joan, primer de tot agraeixo el to del teu comentari i la teva argumentació. Per contestar-te m’avanço una mica a una sèrie d’articles sobre la figura de Colom que aniré publicant en els propers dies. Sóc el primer en creure que els documents estan subjectes a la crítica. Aquesta és la feina de l’historiador: l’anàlisi crítica. Igualment considero que hi ha suficients indicis per qüestionar la tesi genovesa sobre l’origen de Colom perquè els buits documentals i les contradiccions són enormes. És més, trobem indicis importantíssims sobre la seva possible catalanitat en fets com l’ascendència del cognom, la llengua o la cal•ligrafia. Igualment, la seva participació en la Guerra Civil catalana en el bàndol de René d’Anjou és molt sospitosa i permet deduir un origen català.

      Això no crec que sigui contradictori amb afirmar que no actualment no disposem de la documentació definitiva per afirmar el seu origen català, i que la documentació genovesa continua sent la prova més important sobre el seu origen. Com això tampoc vol dir que no parlem de dos personatges diferents que coincideixen en el temps. El que no compro és la teoria de Jordi Bilbeny sobre Joan Colom i Beltran com a Cristòfor Colom perquè les proves m’indiquen que és falsa. I crec que és falsa perquè hi ha documentació sobre la seva mort, però també perquè una persona de més de setanta anys no podria protagonitzar quatre llargues travessies cap a Amèrica en les condicions en que es viatjava en aquell temps. És impossible. Igualment, em presenten seriosos dubtes la teoria del port de Pals i el teòric casament amb Felipa de Coïmbra. Però que la teoria de Bilbeny sigui falsa (o errònia) no resol els dubtes sobre la catalanitat o no de Colom, un personatge enigmàtic que va amagar el seu passat. Encara s’ha d’estudiar molt respecte d’aquest tema.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús