Opinions al voltant del Diccionario Biográfico

La meva opinió al voltant del tristament famós Diccionario Biográfico Español ja va quedar exposada extensament en una entrada anterior. I a mida que es van coneixent noves informacions al voltant del contingut de l’obra més em reafirmo en les meves impressions inicials. Però després de llegir algunes de les reaccions que s’han anat publicant aquests dies a la premsa no m’he pogut resistir a comentar algunes coses que em sorprenen.

L’escriptor i filòsof Fernando Savater, articulista del diari El País i membre actiu del col·lectiu antinacionalista ¡Basta Ya! ha declarat:

Me ha dejado atónito que todavía se estén discutiendo estas cosas. Y eso que, desde el País Vasco, estoy acostumbrado a ver cómo se manipula el pasado. El problema es que, si no de los políticos y periodistas, uno esperaría mayor rigor de los historiadores. También me pregunto qué hubiera pasado si la manipulación hubiera sido de orden inverso, o sea, desde la izquierda. ¿Hubiera habido la misma reacción? Con todo, no me preocupan esos 50 tomos, que irán a muy pocas estanterías. Me preocupan más los libros de bachillerato, en los que se da una visión sesgada sobre la Guerra Civil o la Constitución en el País Vasco o Cataluña. Son versiones pintorescas pero muy peligrosas porque no hay nada que las contrarreste y porque son la primera impresión -y a veces la última- que va a recibir gente con poca formación.

De la primera part de la seva valoració, compartint el fons, m’estranya com ho expressa. Com pot estranyar-se del fet de la manipulació del passat per part de determinats sectors de la dreta més rància? Els historiadors, els de veritat, són sempre rigorosos en el seu anàlisi, amb els clars matisos que cada persona aporta a la seva obra. Un membre de la Fundación Franco, i ni tan sols expert en la història contemporània d’Espanya, no és un historiador, sinó que és un apologeta de la dictadura i la figura del dictador.

Però la part que més m’ha sorprès és la reflexió final. Un cop més, el senyor Savater demostra la seva ceguesa intel·lectual i el seu fanatisme espanyolista. Quins llibres de text donen una visió parcial de la Guerra Civil? On són els manuals que manipulen la Constitució al País Basc i a Catalunya? Mai els podrà exhibir perquè no existeixen. Un estudi de la Fundació Bofill realitzat per un comissió d’experts, integrada entre d’altres per l’Andreu Mayayo, va concloure el 2000 que els llibres de text no incloïen cap tergiversació. El problema de Savater és similar al que denuncia, no accepta la disparitat d’interpretacions, no accepta l’Estat de les Autonomies. Només accepta l’espanyolisme. I amb declaracions com aquesta es posa al mateix nivell que els apologetes del franquisme. És igual de legítim defensar la unitat d’Espanya que l’independentisme basc o català. El problema és quan es fa sense arguments i recorrent només a la difamació. I aquest senyor és un dels filòsofs més reconeguts per la premsa espanyola… queda tot dit.

D’altra banda, Ricardo García Cárcel, catedràtic d’Història Moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona considera que:

La historia de España no empieza en 1931 ni en 1936 ni en 1939. Es lamentable que de un Diccionario Biográfico de 50 tomos se haya polarizado en un artículo concreto. Es una polémica desorbitada, hinchada y artificial. No tomaría ningún tipo de medida, porque significaría no respetar la opinión académica de un historiador como Luis Suárez Fernández. Se puede estar de acuerdo o no con él, pero me parece increíble que la ministra de Cultura pida una rectificación. No existe la Historia en singular, existen los historiadores. Lo contrario sería participar de la defensa del pensamiento único.

Aquestes paraules suposen una decepció. I molt gran. En García Cárcel és un dels millors professors que he tingut. És una persona que sempre m’ha fet reflexionar al voltant del món de les idees, ja fos per estar d’acord o en contra dels seus plantejaments. És un dels millors exponents de la història cultural i la seva darrera obra La herencia del pasado. Las memorias históricas de España (Galaxia Gutenberg, 2011) em sembla una gran reflexió sobre el segrest de la història per part de totes les faccions. Dit això, aquí ha patinat. I molt. En cap cas estem davant d’una polèmica artificial, sinó davant d’un exercici de manipulació història flagrant. Un diccionari biogràfic pagat pel Ministeri d’Educació i encarregat a la Real Academia de la Historia ha de buscar la imparcialitat i la crítica. El senyor Luis Suárez mai pot ser considerat un historiador vàlid per a realitzar aquesta biografia per les seves simpaties vers la figura de Franco. Per tant la seva obra no pot ser respectada.

És indubtable que no existeix una història, sinó que existeixen els historiadors i que cadascun de nosaltres és un món, però l’historiador ha de ser honest en la seva feina. I més en una obra col·lectiva que paguem entre tots. Quan fas un article o un llibre en nom teu pots fer el que vulguis a l’hora d’emetre judicis de valors, però en un diccionari de la RAH mai ho pots fer perquè ho paga l’Estat amb els nostres impostos i ha de buscar la imparcialitat. I el que no pots fer és manipular. Per molta simpatia que puguis sentir per un personatge no pots ocultar elements claus de la seva biografia. El fet d’ometre deliberadament la repressió sobre la que s’edifica el franquisme és una manipulació de l’alçada de la catedral de Burgos. I això exigeix una rectificació. Si l’historiador no és crític i manipula dades deixa de ser un historiador per convertir-se en un element dubtós i perillós perquè s’allunya de les bases de la disciplina. I això en García Carcel ho hauria de saber millor que ningú.

En la riba contrària, Enrique Moradiellos catedràtic d’Història Contemporània de la Universidad de Extremadura, creu que:

La Real Academia de la Historia está pagando su error con un escándalo mediático en gran medida merecido por su imprevisión y falta de criterio operativo inicial. ¿Qué se debe hacer? Deberían modificar los textos en futuras impresiones. En nuevas ediciones, y en la online, habría que hacer una entrada sobre Franco más ecuánime o que recogiera las diferencias de criterio.

Totalment d’acord en la necessitat de revisar les entrades, però… Quines diferències de criteri vol incloure? Franco va ser un dictador que va instaurar un règim totalitari sobre la base de la repressió, la manca de llibertats individuals i col·lectives i el culte a la personalitat. D’això se’n diu feixisme. I això és totalitarisme si ens referim a l’Alemanya de Hitler, a la Itàlia de Mussolini o a la Unió Soviètica de Stalin. Per què no ho és a l’Espanya de Franco? El maquillatge que el franquisme va emprar per dissimular la seva condició totalitària després de la Segona Guerra Mundial no pot obviar aquest fet. Per tant, hi ha “diferències de criteri” que són inacceptables.

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    • Ferran Vital

      02/06/2011 - 18:20

      Gran article! Estic d’acord amb tu al 200%. De fet,a anava a escriure un article, però llegint els teus dos escrits sobre la polèmica, no puc més que subscriure al 200% el que dius.

      Fins aviat!

    • Jepet CV

      02/06/2011 - 19:42

      El problema és històric. En aquest estat es va fer una transició “modèlica” que va consistir a ignorar la repressió dels feixistes i els seus seguidors i aquests encara tenen carta blanca per tutelar, minar i empastifar la feble democràcia que tenim, que s’hauria de basar en la realitat i en l’honestedat per consolidar-se. Ells no volen això. Ja es fa insuportable que aquests facinerosos puguin aparèixer en tots els camps i cada vegada tinguin més poder mediàtic: manipulen les informacions, en volen obligar a seguir una església rància, porten crispació fins i tot a l’esport i no deixen de manipular la història.

    • Vicente Moreno Cullell

      02/06/2011 - 22:31

      @ Ferran Vital,

      Moltes gràcies, però crec que igualment hauries d’escriure un post sobre el tema perquè segur que introdueixes més matisos que enriqueixen el debat!

      @ Jepet CV,

      La Transició, tot i semblar un bon model en el seu moment, a llarg termini només ha servit per demostrar que el veritable model de transició era l’alemany amb la depuració i el judici dels càrrecs feixistes pels seus crims així com la prohibició del partit.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús