La Constitució de 1931

Després de la proclamació de la República, el nou govern va establir un Estatut provisional (15 d’abril) i va convocar eleccions a Corts constituents pel 28 de juny, comicis amb un alt índex de participació (70,14%) i en els quals s’imposarien per una àmplia majoria les forces d’esquerra amb 279 diputats sobre 464. Les principals forces polítiques que van imposar-se a les eleccions de juny van ser els socialistes, en representació de gran part de la classe obrera, i els radicals i radical-socialistes, els quals representaven a una àmplia part de la petita i mitjana burgesia rural i urbana del país.

elecciones_1931.jpg

Resultats de les eleccions a Corts constituents de 28 de juny de 1931:

PARTITS PERCENTATGE DE DIPUTATS
Esquerra 55,3% (263 diputats)
Partido Socialista (PSOE) 24,75%
Partido Radical Socialista 12,19%
Esquerra Republicana de Catalunya 6,6%
Acción Republicana 5,57%
ORGA 3,3%
Federals 2,89%
Centre i dreta 44,7% (154 diputats)
Partido Radical 19,21%
Partits Monàrquics 7,44%
Partido Republicano Conservador 5,57%
Partido Agrario 5,37%
Asociación al Servicio de la República 2,89%
Basco-navarresos 2,89%
Partido Liberal Demócrata 0,83%
Lliga Catalana 0,63%
Altres 0,4%

Constituïdes les Corts, el govern va restar en mans de la coalició vencedora, que va ratificar en els seus càrrecs Niceto Alcalá Zamora, com a cap de govern, i la resta de ministres del govern provisional. Les Corts van nomenar immediatament una comissió encarregada d’elaborar un projecte de Constitució, la qual seria aprovada el desembre de 1931 després de llargs, intensos i apassionats debats.

Feierliche Amtseinführung des neuen spanischen Präsidenten Alcala Zamora! Der neue Präsident der spanischen Republik Alcala Zamora, welcher unter großem Gespränge in sein Amt eingeführt wurde. Der Tag der Amtseinführung des Präsidenten wurde zum Feiertag für ganz Spanien erklärt.

Niceto Alcalá Zamora

Les eleccions a Corts constituents de 1931 a Catalunya:

Partit polític Escons
Esquerra Republicana de Catalunya 25
Unió Socialista de Catalunya 4
Partit Republicà Federal 5
Partit Radical Socialista 3
Independents d’esquerra 3
Esquerra Federal 1
Unió de Rabassaires 1
Partit Socialista Obrer Espanyol 1
Partit Republicà Autonomista 1
Acció Catalana Republicana 3
Lliga Regionalista 3
Partit Radical 2
Independents de dreta 2

La Constitució de 1931, molt avançada al seu temps, tenia un fort caràcter democràtic i progressista ja que va basar-se en bona part en l’exemple de la República de Weimar alemanya. Això ja es feia evident en l’article primer del títol preliminar, el qual definia Espanya com “una república de treballadors de totes les classes, que s’organitza en un règim de llibertat i de justícia”.

Portada Republica espanola1.jpgLa nova Constitució establia que tots els poders emanaven del poble i l’organització de l’Estat en una configuració integral (ni centralista ni federal), dins de la qual s’acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.

Els poders van dividir-se seguint el model clàssic. El poder legislatiu residia en les Corts, constituïdes per una sola cambra amb àmplies atribucions. El poder executiu requeia en el govern, format pel consell de ministres i el cap de govern, així com en el president de la República, cap de l’Estat i representant institucional del país escollit per un mandat de 6 anys. I el poder judicial es confiava a uns jutges independents.

La carta magna republicana també incloïa una àmplia declaració de drets i llibertats bàsics, a més de mostrar una gran preocupació per les qüestions socials. Es garantia la igualtat absoluta davant la llei, l’educació, el treball, la no discriminació per raons d’origen, sexe o riquesa i la llibertat d’expressió, reunió i associació. S’establia el dret a vot des dels 23 anys de manera igual, directa i secreta, i per primera vegada es concedia el dret a sufragi a les dones. També es reconeixia la facultat del govern per expropiar béns d’utilitat social i es definia el treball com una obligació social.

Finalment, la Constitució afirmava la laïcitat de l’Estat, ja que cap religió era declarada com oficial, s’establia la separació Església-Estat i la llibertat religiosa, es declaraven els eclesiàstics incapacitats per ensenyar, i es reconeixien el matrimoni civil i el divorci.

Proclama1931 con firmas originales.jpg

La Constitució de 1931, tot i que va ser aprovada per una àmplia majoria dels parlamentaris (368 vots), no va aconseguir el consens de totes les forces polítiques. Així, mentre republicans, socialistes i nacionalistes la votaven favorablement, les dretes van mostrar el seu rebuig per la laïcitat i la descentralització de l’Estat. A més, l’aprovació dels articles religiosos del text constitucional va provocar la dimissió dels polítics catòlics que en aquells moments formaven part del govern.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús