Polònia contra la seva russificació

El tsar Nicolau II (1894-1917) va continuar amb les polítiques iniciades en el regnat del seu pare, Alexandre III (1881-1894), basades en l’acció repressiva i la russificació dels territoris fronterers de Rússia com ara Polònia, les regions bàltiques, Armènia i Finlàndia, entre d’altres territoris, amb l’ajuda de l’Església ortodoxa i del control de l’ensenyament i la cultura.

Nicolas_II_de_russie.jpg

El tsar Nicolau II de Rússia

Aquesta política, però, al contrari dels seus objectius, va aconseguir d’accentuar el descontentament de la població. Així ho posa de manifest aquesta Crida polonesa a tots els governs, partits i cercles polítics, homes d’Estat, diaris i associacions que va ser publicada el 1905:

La nostra llengua és desterrada no solament per totes les institucions públiques i per moltes institucions particulars, exclosa en l’ensenyament obligatori de totes les nostres escoles, prohibida fins i tot en les converses infantils als passadissos i als patis d’esbarjo dels establiments educatius […]. Es permet adreçar-se al govern en totes les llengües europees, excepte en la llengua polonesa […].

Partitions_of_Poland.png

La partició de Polònia en el segle XVIII

Cap funció superior, influent i ben retribuïda, no és accessible als polonesos […]. dels 558 presidents i vicepresidents de tribunal, jutges i fiscals, només hi ha 21 polonesos […]. A les escoles hi ha el mateix panorama: de la quantitat total de 1.516 professors, només 164 són polonesos […].

Com que l’administració sencera del regne no es proposa cap altre fi que l’explotació fiscal i la russificació, totes les institucions han deixat de respondre als objectius originals que tenien. El tribunal no vetlla per la conservació de la justícia; l’escola no ensenya. Els funcionaris i els magistrats només es preocupen de russificar.

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús