El sistema institucional de la Tercera República francesa

A França, un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial, encara estava vigent la Constitució de 1878 que va donar lloc a la III República (1871-1940). Aquesta Constitució va ser creada com a conseqüència d’un pacte entre republicans i monàrquics orleanistes.

Francecoatofarms1898.png

La divisió dels grups monàrquics va portar a la instauració de la República a França al no trobar una nova dinastia pel tron francès. Tot i això, bonapartistes i borbonistes s’oposaran a la democratització i a la constitució de la III República. El pacte entre republicans i orleanistes va incloure matisos monàrquics en el sistema institucional.

El president de la República no era escollit per sufragi, sinó pel grup parlamentari per un mandat de 7 anys. El president nomenava el cap de govern i podia dissoldre la cambra de diputats per iniciativa pròpia.

Aquesta Constitució no serà modificada formalment, però el 1877 la crisi política provocada pel govern Mac Mahon que va voler exercir les atribucions presidencialistes que li atorgava la Constitució van suposar un pacte de no escrit.

Mac Mahon volia formar un govern afí, creant un conflicte amb la cambra de diputats. Així, les eleccions de 1878 van convertir-se en un plebiscit entre republicanisme i autoritarisme. El resultat electoral va ser favorable als parlamentaristes republicans gràcies a l’aplicació del sufragi universal masculí.

A partir d’aquest fet, es va fer una relectura de la Constitució per part de Grevy, el nou president, sense modificar-la. Grevy renunciava a actuar políticament per iniciativa pròpia, subordinant-se davant la cambra de diputats. El pacte no escrit entre els poders de la República va complir-se fins 1940 quan va instaurar-se el règim de Vichy.

El president es limitaria, a partir d’aquest moment, a ser el cap de l’Estat sense atribucions executives.

El senat estava integrat majoritàriament per notables que tenien el càrrec a perpetuïtat. L’única modificació formal de la Constitució va realitzar-se el 1884 en el punt que feia referència al Senat que des d’aquest moment estaria integrat per membres electes per col•legi indirecte dels consells municipals.

Aquest sistema primava el vot rural per sobre del vot urbà, garantint la funció moderadora de la cambra senatorial. El Senat es renovaria per tercis cada 3 anys amb mandats de 9 anys pels senadors. Això garantia l’estabilitat del Senat. D’altra banda, els diputats eren escollits per sufragi universal masculí cada 4 anys.

El poder executiu residia en el president del consell de ministres que era responsable enfront la cambra de diputats. La llei electoral va suposar la introducció del sufragi universal masculí amb una organització territorial del vot establerta definitivament el 1889, sistema que heretaran la IV República i la V República.

Organigramme_Troisième_République.png

L’organització territorial del vot suposava que els diputats eren escollits per sistema uninominal per districte a dues voltes. Cada districte escollia un diputat que ho havia de ser per majoria absoluta. Aquesta llei va afavorir la fragmentació de l’espectre polític, deixant marge a les actuacions personalistes i el caciquisme.

El 1914, amb motiu de les eleccions, van reorganitzar-se els districtes electorals per introduir les llistes dels partits amb un criteri de representació proporcional a dues voltes que premiava la majoria absoluta. El 1928 va retornar-se al sistema uninominal a dues voltes que ha arribat a l’actualitat.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús