L’stalinisme polític

La mort de Lenin i el debat successori. El 1924 Lenin va morir com a conseqüència d’una llarga malaltia. La seva mort va obrir una època de debat i inestabilitat a l’URSS i desencadenava la cursa per la successió entre dos candidats; Trotski i Stalin, que pels seus càrrecs i per la seva personalitat van polaritzar el debat successori i van lluitar aferrissadament per fer-se amb el poder.

Lenin_and_stalin.jpgEl primer que s’havia de fer era determinar l’orientació econòmica que s’havia de donar a l’Estat socialista. Molts membres del partit defensaven una intervenció més forta de l’Estat en l’economia i el pas cap a una etapa de socialització accelerada. D’altra banda, la mort d’un líder tant carismàtic com Lenin provocava un greu problema successori perquè cap dels líders bolxevics (Stalin, Tortski, Kamenev, Zinoviev) tenia el suport unànime del partit i del conjunt de la població russa.

En la qüestió econòmica Trotski era partidari d’acabar amb la NEP i exercir més pressió política i econòmica sobre els pagesos, obligant-los a augmentar les vendes a l’Estat i establint una política de preus agrícoles baixos. Altres líders del partit eren partidaris de fer una política inversa que estimulés als pagesos per crear més excedents agrícoles que es poguessin intercanviar per béns de consum industrials.

En el camp polític també hi havia enfrontaments. Per Trotski calia que la revolució s’escampés per tot el món i que la III Internacional la impulsés mitjançant els diversos partits comunistes que estaven apareixent a tots els països (revolució permanent). Stalin, en canvi, defensava que el socialisme es podia construir en un sol país. Per Stalin, la principal tasca de Komintern era la defensa de l’URSS.

En principi, Trotski semblava el candidat amb més possibilitats d’imposar-se en la cursa successòria pel seu carisma. Stalin s’alineava amb les posicions econòmiques més conservadores, però finalment, va imposar-se a Trotski en la cursa successòria arribant a obligar-lo a exiliar-se a estranger. Des de l’estranger Trotski va exercir una forta influència ideològica que va resultar insuportable per Stalin. Quan el dictador desencadeni les purgues stalinistes farà assassinar Trotski a Mèxic a mans del català Ramon Mercader.

La dictadura stalinista. Des del seu càrrec a la secretaria general del PCUS, Stalin va aconseguir posar fi a tota l’oposició dins del partit. Un cop va aconseguir el poder, va maniobrar amb habilitat per imposar els seus principis, rebutjar la política econòmica mixta i defensar un model de construcció del socialisme a l’URSS basada en la industrialització del país.

stalin.jpgPolíticament, Stalin va convertir el règim heretat de Lenin en una dictadura personal, des de 1927 fins a la seva mort el 1953. L’únic càrrec polític que va haver d’ocupar per exercir el poder va ser el de secretari general del Partit Comunista, no formant mai part del govern. Amb la seva figura es demostra la interconnexió entre partit i Estat que caracteritza els règims autoritaris. Partit i Estat són dos conceptes inseparables. L’associació de la seva figura al poder i el control absolut del partit degenerarien en el culte a la seva personalitat.

El règim nascut de la revolució de masses proletàries, el primer Estat obrer, va degenerar fins a convertir-se en una dictadura totalitària. Segons Reiman, l’stalinisme no va ser producte d’un desenvolupament social positiu d’alguna doctrina o concepció social, sinó el resultat d’una crisi social profunda i global, una sortida específica a la crisi que patia Rússia en la qual es combinarien el culte a la personalitat del líder i la repressió i eliminació de qualsevol tipus de dissidència interna.

El 1936 s’adoptaria una nova Constitució soviètica que, de fet, legalitzava la situació de dictadura instaurada per Stalin. D’aquesta manera, la URSS va quedar integrada per onze repúbliques i vint regions autònomes en les quals, encara que es reconeixia el dret a sufragi universal dels homes i dones majors de divuit anys, mai es van produir unes eleccions lliures.

Stalin va superar totes les baralles internes del partit mitjançant la formació d’un grup o casta de funcionaris (nomenklatura) que controlava tot l’aparell del partit i de l’Estat. Les purgues polítiques es van encarregar d’anular qualsevol dissidència. Així, entre 1935 i 1938 van eliminar-se més del 50% dels membres del Comitè Central del partit La repressió violenta sobre els sectors oposats políticament podien consistir en una depuració purament política o administrativa o arribar fins a la tortura, el desterrament o la mort. Els més importants supervivents de la Revolució d’Octubre foren eliminats en els processos de Moscou. Milions de ciutadans soviètics van ser condemnats a camps de treball en una etapa de terror stalinista.

Així, sense cap oposició manifesta, amb una burocràcia totalment fidel i amb una terrible policia política Stalin va concentrar a les seves mans tots els ressorts de l’Estat soviètic.

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    • Abate Marchena

      16/01/2011 - 00:16

      Fue tal el cambio que se produjo con la llegada de Stalin al poder en la URSS que el salto económico no ha sido superado por ningún Estado hasta hoy. En un corto espacio de tiempo se convirtió en el verdugo de la poderosa Alemania nazi. Más de 20.000.000 de soviéticos perdieron la vida consiguiendo entrar victoriosos en Berlín sin la más mínima ayuda de las potencias aliadas. Su gran error fue no seguir hasta el estrecho de Gibraltar.

      El hipócrita occidental siempre dice que “el fin no debe de justificar los medios”. Pero con perseverancia han estado 60 años socavando su interior hasta destruirlo por completo.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús