El Tractat de Brest-Litovsk

La sortida de Rússia de la Primera Guerra Mundial va ser un altre punt de conflicte en la construcció del nou Estat socialista. El debat va plantejar-se davant les condicions que Alemanya va exigir per signar la pau. La pau amb els alemanys sota les seves condicions suposaria greus pèrdues territorials i un compromís de no desenvolupar accions polítiques hostils l’un contra l’altre.brest-litovsk-1918.jpg

L’esquerra bolxevic de Bujarin rebutjava aquest acord per la pèrdua d’Ucraïna i Bielorrússia, fet que no respectava el principi d’una pau justa i democràtica. Aquests sectors més radicals proposaven una expansió de la Revolució, a través de l’exèrcit, si els alemanys no acceptaven una pau justa.

Trotski com a cap militar compartia la visió de que era necessari estendre la Revolució i rebutjava les imposicions territorials alemanyes però no creia que una acció revolucionària pogués triomfar a Centre-Europa. A més, Rússia no estava en condicions de negociar en una situació d’igualtat amb Alemanya per la seva inferioritat militar.

Brest_treaty_Barry_Kent.jpg

Davant la indecisió russa, els alemanys van llançar una ofensiva que va portar Lenin a signar el Tractat de Brest-Litovsk el març de 1918. Així, el Consell de Comissaris va acceptar el pagament d’un alt preu a canvi de la pau: independència d’Ucraïna, cessió dels països bàltics i el compromís de no estendre la Revolució als territoris dels Imperis Centrals.

FWWruss.jpgLa pèrdua d’Ucraïna dificultava l’aprovisionament de les ciutats perquè es perdia una de les principals fonts de cereals de Rússia. L’SRI, davant aquest tractat va abandonar, el govern trencant definitivament la coalició amb els bolxevics. Posteriorment l’SRI entrarà a la guerra contra el govern bolxevic.

El juny de 1918, com a conseqüència de diferents processos de ruptura, esclatarà la guerra civil russa. Els menxevics, l’SR i l’SRI seran expulsats del Soviet formant el govern un règim de partit únic dictatorial que estendrà el terror roig per l’Imperi.

Els bolxevics van limitar l’activitat de qualsevol partit que no estigués d’acord amb la seva política i mitjançant la Txeca (policia del règim) va anar eliminat l’oposició d’anarquistes, socialrevolucionaris i menxevics. A més, l’autonomia dels Soviets cada vegada serà més reduïda i la seva intervenció a les decisions polítiques i econòmiques anirà perdent força.

Progressivament, l’Estat rus i el Partit Bolxevic s’aniran identificant cada cop més consolidant un model de partit monolític sense veus crítiques i d’Estat centralitzat i autoritari que es consolidarà amb la formació de l’URSS.

A més, Rússia no va ser convidada a les negociacions de pau de París perquè els bolxevics eren considerats uns terroristes que havien fet sortir a Rússia de la guerra i no es mereixien ser presents a les conferències de pau. D’altra banda, amb la derrota d’Alemanya van sorgir veus que exigien la intervenció a Rússia per acabar amb els bolxevics i evitar que el virus revolucionari s’estengués per l’Europa Central.

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús