Àfrica, un continent per explotar

L’interès pel coneixement geogràfic i naturista de les regions que fins aquell moment havien restat desconegudes pels europeus va comportar la creació de Societats Científiques (per exemple, l’Associació Internacional Africana de Londres) que van promoure expedicions per descobrir Àfrica. Per la seva banda, l’Església va promoure missions missioneres (per exemple, la Societat Missionera de Londres) amb la voluntat d’escampar la religió cristiana i de dur a terme una missió humanitària en aquest continent que permetés posar fi al tràfic d’esclaus.

Així, cap a la segona meitat del segle XIX, exploradors i missioners van iniciar la descoberta del continent. Destaquen les expedicions per l’Àfrica central dels exploradors Livingston i Stanley, així com les del francès Bazza, que va travessar tot el territori del Congo. D’una manera o una altra, aquestes expedicions van permetre descobrir les línies mestres de la geografia africana i van obrir el camí cap a la posterior ocupació militar d’aquests territoris per part de les potències europees.

colonialism1914.jpg

D’aquesta manera parlava el comandant britànic Verney Lovett Cameron dels atractius del continent africà pels europeus i les possibles actuacions colonialistes a realitzar pels governs a la seva obra autobiogràfica A través d’Àfrica (1877), escrita al retornar de les seves expedicions africanes:

cameron.jpg

Verney Lovett Cameron

Els recursos militars i vegetals d’aquestes meravelloses contrades són dels més importants del món. Si es poguessin fer servir els indígenes per explotar aquestes riqueses, immenses fortunes recompensarien ben aviat els esforços dels pioners […].

Els esforços dels missioners contra el tràfic de negres només reeixiran si van acompanyats amb el desenvolupament del comerç. Negociants i missioners haurien de col·laborar en comptes de competir, com passa massa sovint […].

Alguns consideren que és inalienable el dret dels caps africans a governar els assumptes del seu poble. Però jo crec que no trobaríem cap lloc a Àfrica on la gent fos reticent davant d’un poder més ben organitzat. El poder tradicional dels caps es fonamenta en la barbàrie i en l’arbitrarisme. N’hi ha prou que un dèspota borratxo ordeni la mort d’un home perquè aquest home sigui executat immediatament. Estic convençut que l’obertura de veritables vies de comunicació frenaria el comerç de l’home per l’home i que la instauració d’un comerç legal hi posaria un aturador definitiu.

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús