El temps de les bullangues

A Catalunya, el problema més greu era la guerra contra els carlins que estava repercutint en les classes populars urbanes que havien de combatre lluny de casa i jugar-se la vida mentre, com a treballadors, experimentaven la crisi que comportava l’aturada del comerç. A tot això, el govern no semblava tenir cap preocupació per controlar els col·laboradors dels carlins a les ciutats i estava obsessionat per la por als revolucionaris. Els liberals eren vigilats i perseguits, jugant-se la vida, mentre als caps militars semblava que no els importava la guerra.

Els aldarulls o bullangues es van iniciar a la ciutat de Reus quan la mort de cinc membres de la milícia urbana a les mans d’un grup de guerrillers carlins (entre els quals hi havia frares) i la crucifixió d’una de les víctimes va desencadenar l’incendi dels convents dels franciscans i les carmelites i l’assassinat d’una vintena de religiosos.

plaça del torin 1835.jpgTres dies més tard, els successos es repetien a Barcelona. Les capes populars que suportaven el pes de la guerra contra els carlins i que tenien clar que bona part dels frares donava suport l’enemic van esclatar després d’una mala corrida de toros a la Plaça de la Barceloneta. La gent, irada per la mala qualitat dels toros, va arrencar cadires, va lligar amb una corda l’animal i, després de matar-lo a cops, se’l van endur arrossegant-lo Rambla amunt. Posteriorment, un grup de gent aplegada entre el pla de Comèdies i la Boqueria va iniciar els incendis dels convents barcelonins. En total, van morir setze membres del clergat regular.

Els liberals, descontents amb el règim d’Estatut Reial, van deixar fer pensant que aquesta explosió de malestar popular podia resultar útil per accelerar l’evolució política en un sentit avançat. Llauder va amenaçar amb càstigs els culpables i va inspirar una nota a El Vapor on es deia que s’havia preparat un assalt contra les fàbriques que les autoritats havien impedit. Això va espantar la burgesia conservadora, però va irritar els liberals més radicals i va contribuir a la politització de les capes populars.

incendi fabrica bonaplata.jpgUn nou moviment de bullanga va adreçar-se ara contra les autoritats militars ja que el general Bassa acudia en una actitud provocadora a castigar els barcelonins. Bassa va ser assassinat per un grup d’assaltants i llançat daltabaix del balcó sense que la milícia ni la tropa fessin res per evitar-lo. El cadàver va ser arrossegat i cremat posteriorment a costat de la destrucció de l’estàtua de Ferran VII i la crema de les casetes burots i de la fàbrica Bonaplata.

La crema del vapor Bonaplata va ser un acte de ludisme en un període en que la persistència de la guerra carlina creava dificultats de treball. Aquest fet revelava que els burgesos no podien controlar les masses populars amb la facilitat que havien cregut quan van estimular la seva agitació o l’havien tolerada mentre les seves accions respectaven la seva propietat. La crema del Vapor faria néixer el temor a les masses descontrolades, apartaria els més tebis de l’acció revolucionària i donaria lloc a que l’autoritat actués sense contemplacions.

incendi convent carme 1835.jpgEls resultats polítics de les primeres bullangues barcelonines, però, serien pràcticament nuls. L’agost va formar-se a Barcelona una Junta integrada per funcionaris civils i militars i per cinc delegats del poble (liberals avançats). Posteriorment, la Junta seria reemplaçada per una altra de representants elegits indirectament per la totalitat de la població, però amb un pes superior de les classes propietàries i menor dels elements populars i que havia de recuperar la normalitat.

Aquesta Junta es transformaria en la Junta Provisional Governativa del Principat de Catalunya i aconseguí el retorn de la universitat a Barcelona i el nomenament d’Espoz y Mina com a capità general de Catalunya. Després del nomenament de Mina la Junta va dissoldre’s. El seu èxit més important va ser evitar l’amenaça d’una revolta en aquest període de gran agitació social.

La següent bullanga es produiria el desembre per la publicació d’un comunicat de Mina que explicava que un presoner escapat assegurava que els carlins assetjats havien afusellat 33 presoners liberals, violant totes les lleis de guerra. La notícia era falsa, però versemblant i va provocar una indignació generalitzada que va donar lloc a la represàlia contra els presoners carlins de la Ciutadella.

Els liberals radicals aprofitarien la mobilització popular per tal d’assolir algun resultat polític, però el moviment novament acabaria amb la derrota i la frustració dels revoltats i amb tot un seguit de liberals avançats van ser desterrats a Canàries. El que les bullangues barcelonines no havien aconseguit al gener arribaria després del Motín de la Granja i l’extensió del moviment per tota Espanya durant l’estiu.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús