L’Espanya del segle XVIII: la indústria

En els inicis del segle XVIII, l’artesania era una activitat depenent i subsidiària del món agrari. La indústria tradicional, articulada a través dels tallers artesans, continuava organitzada a través del sistema gremial, que exercia un control estricte sobre la producció, els preus i la creació de noves indústries. L’escassetat de la demanda i el poder de les jerarquies gremials mantenien intacte aquest model productiu.

Durant el segle XVIII, seguint l’exemple francès, es va impulsar la creació de manufactures amb la finalitat de superar les limitacions imposades pel sistema gremial, augmentar la producció i posar fre a unes xifres desmesurades d’importació de productes de luxe. D’aquesta manera, des de l’Estat van crear-se les fàbriques reials, com la de teixits de Guadalajara o la de cristalls a La Granja (Segòvia), que malgrat la qualitat de la seva producció van haver de topar amb l’escassetat de mercats i una baixa rendibilitat. D’altra banda, les manufactures privades van implantar-se per tot el territori, assolint una especial importància a València (manufactures de seda) i al País Basc (foneries i fàbriques metal·lúrgiques).

L’increment de la producció industrial a Catalunya:

A Catalunya, el nou impuls econòmic derivat de l’expansió demogràfica, agrícola i comercial, també va produir canvis en la producció manufacturera. Així, paulatinament, la indústria va convertir-se en el motor del comerç a Catalunya. Es tractarà d’una nova indústria sorgida al marge dels gremis: la manufactura.

Etapes de la indústria catalana al llarg del segle XVIII:

  • Finals segle XVII-1737. Fase de recuperació que coincideix amb la política proteccionista de Felip V i les primeres experiències del mercat colonial que van afavorir els sectors industrials tradicionals.
  • 1737-1756. Va crear-se la primera fàbrica d’indianes, punt de partença del sector cotoner. Els teixits d’indianes van ser el sector més revolucionari de la transformació del sector en el segle XVIII. És l’inici de la indústria moderna.
  • 1756-1778. Període d’expansió gràcies a, primer, les més grans possibilitats de comerciar amb Amèrica i la posterior llibertat de comerç.
  • 1783-1796. Màxim desenvolupament de la indústria en imposar-se el principi de llibertat de treball. A continuació va iniciar-se una etapa de crisi que s’allargaria fins al segle XIX.

Durant el segle XVIII, sectors que havien tingut una gran importància en períodes anteriors van iniciar una progressiva decadència i van acabar sent superats per les noves formes industrials que creixien espectacularment. Aquesta decadència es posa de manifest en la indústria tèxtil tradicional.

La indústria llanera. Entre els anys 1750 i 1778 va tenir una etapa de gran expansió gràcies al sistema de treball a domicili de la població camperola i a la penetració dels comerciants catalans en els mercats de la Península. A partir de 1778, però, aquesta indústria va iniciar un procés de franca decadència ja que el capital procedent del comerç, que era el seu motor, es va mostrar més inclinat a encaminar les seves inversions cap a altres sectors amb més possibilitats de desenvolupament.

La indústria de la seda. El sector de la seda va patir la mancança de matèria primera i va sobreviure a llocs allunyats dels nuclis industrialitzats.

La indústria paperera i del ferro. Aquests sectors van sobreviure gràcies al comerç colonial afavorit per la política mercantilista dels Borbons.

La construcció naval. Totalment lligada al comerç marítim català, va tenir més importància que els altres sectors tradicionals. El caràcter artesanal que va mantenir va dificultar la seva modernització i al no poder acomodar-se al procés de canvi, a partir de 1793 va entrar en una fase d’estancament.

Al mateix temps, i al costat de les indústries tradicionals, se’n va desenvolupar unes altres que ja presentaven unes característiques més modernes com era el cas de la indústria cotonera caracteritzada per:

  • Control de la producció per part del capital comercial.
  • Predomini del treball assalariat fora del gremi.
  • Mecanització.
  • Recerca de preus competitius.
  • Absència o escassetat de matèria primera.

El naixement de la indústria tèxtil cotonera va estar lligat a les possibilitats de penetració en el mercat colonial americà. Així, en una primera etapa de desenvolupament, entre 1737 i 1767, aquestes primeres indústries van ser creades amb una inversió molt moderada de capital d’origen comercial. D’aquesta manera es permetia la reinversió com a motor del seu creixement. El fil de cotó s’importava de Malta i a les fàbriques es teixien les primeres indianes que després s’estampaven.

Serà en el període 1767-83 quan es produeixi un doble procés; d’una banda, el govern va reglamentar aquesta indústria mitjançant una Ordenanza (1767) que només donava el reconeixement oficial a aquelles fàbriques que tenien dotze o més telers, fet que va impossibilitar la supervivència de les fàbriques més petites.

D’altra banda, va néixer la filatura que va instaurar-se de forma permanent a Catalunya a partir de 1772 amb la creació de la Companyia de Filats de Cotó. L’expansió de la filatura va produir-se entre 1783 i 1796. En aquests anys va iniciar-se la mecanització i la filatura va triomfar de forma definitiva. Van ser uns anys de profundes modificacions davant la necessitat evident de modernitzar la manufactura. El treball a domicili de la filatura del cotó en les comarques agràries del nord de Catalunya va tenir gran importància.

El segle va tancar-se amb un període de crisi entre 1796 i 1808 que va suposar la retirada del capital comercial. Tot i això, la indústria cotonera va aconseguir sobreviure gràcies a l’aparició d’un nou empresariat: la burgesia industrial. Així es va poder mantenir el procés de la manufactura d’indianes.

Les empreses que aplegaven filatura, tissatge i impressió van concentrar-se tècnicament i van adoptar de forma generalitzada les invencions mecàniques. A més, va produir-se una nova empenta a les valls prepirinenques que buscava força motriu gratuïta i més barata. Aquest procés seguit per les indianes va ser el model que va caracteritzar també a altres indústries que no van arribar a tenir la mateixa importància com la indústria de barrets o la d’adob de pells.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús