L’establiment de la III República francesa (1871-1879)

Per França, la derrota de l’exèrcit contra Prússia a Sedan va provocar el 4 de septembre de 1870 un cop d’Estat a París que enderrocaria el règim imperial de Napoleó III i proclamaria la Tercera República.

Battle-Mars-Le-Tour-large.jpg

Gambetta_proclaiming_the_Republic_of_France_-_Project_Gutenberg_eText_16910.jpg

El nou govern de defensa nacional no va poder fer res per evitar la capitulació davant de l’exèrcit prussià i va haver de fer front a un aixecament intern d’obrers, artistes i artesans de París quan la capital encara estava assetjada per l’exèrcit alemany. Consideraven que la capitulació davant Prússia era una traïció a la burgesia.

Communecannon.jpgAquesta circumstància conduiria cap a la formació de la Comuna de París, moviment d’insurrecció contra l’ordre establert, que es mantindria a la ciutat entre el 18 de març i el 28 de maig. En resposta a la insurrecció, el primer ministre Thiers, amb les tropes regulars acantonades a Versalles, prendria la ciutat i aplicaria una dura repressió. L’esclat de la Comuna de París pot ser considerat com la darrera manifestació de l’esperit revolucionari del segle XIX, ara contra la burgesia liberal conservadora.

Sufocada la situació, a l’Assemblea Nacional s’enfrontarien els partidaris de tornar a un sistema de govern monàrquic contra els republicans i els radicals. Thiers (1871-1873) acumularia tots els poders enfrontant-se a un exèrcit prussià d’ocupació, les amputacions territorials d’Alsàcia i Lorena, les indemnitzacions de guerra i les commocions socials. La seva principal preocupació seria accelerar l’evacuació alemanya i afrontar la reorganització del país a través d’una reforma financera (increment dels impostos) i una reforma militar.

Thiers, símbol de la dreta, seria derrotat per la pròpia dreta monàrquica quan veien la consolidació del nou règim com a república. La manca d’unió dels monàrquics va permetre un acord entre el centre-dreta i els republicans que aprovarien una Constitució (1875) que donava, finalment, pas a la Tercera República, una república de monàrquics dirigida per la dreta.

Adolphe_Thiers.jpg

Adolphe Thiers

Encara hi hauria un intent fracassat de retorn al règim monàrquic, fins el 1879, durant la presidència de Mac Mahon (1873-1879), un militar legitimista partidari del retorn a la monarquia. Amb De Broglie com a cap de govern, els monàrquics iniciarien el procés cap al retorn de la dinastia d’Orleans.

Patrice_de_Mac_Mahon.jpg

Patrice Mac Mahon

L’acumulació de poders en la figura del president faria pensar en el retorn monàrquic: un president escollit per set anys, la capacitat de prorrogar les sessions de les cambres, la potestat de dissoldre la cambra de diputats amb el consentiment del Senat, la capacitat de nomenar ministres… El senat va acumular un poder excessiu que perfilaven un règim aristocràtic. La divisió dels monàrquics entre legitimistes i orleanistes permetria, però, la consolidació de la república.

Finalment, el 1879, Mac Mahon dimitiria donant pas al govern dels veritables republicans.

Organigramme_Troisième_République.png

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús