Els grans corrents ideològics del moviment obrer: el pensament llibertari

L’anarquisme, tot i la seva gran influència en el moviment obrer en el segle XIX i inicis del segle XX, no té un cos doctrinari tan homogeni com l’elaborat per Marx i Engels per al socialisme marxista. D’aquesta manera, darrere de l’anarquisme trobem un seguit de propostes diferents, i poc connectades entre si, que responen al pensament individual dels seus ideòlegs.

La principal font d’inspiració de les idees llibertàries seria, a la primera meitat del segle XIX, l’obra del francès Proudhon. El seu estil vibrant, els seus escrits, la seva defensa del cooperativisme i el mutualisme i la seva relació amb grups de treballadors van fer que una part del moviment obrer estigués fortament influït pel seu pensament. Proudhon va ser el primer a afirmar que “la propietat és un robatori” i va criticar la democràcia liberal burgesa, el paper de l’Estat i les organitzacions polítiques.

Pierre-Joseph Proudhon.jpg

Proudhon

Tot i el seu caràcter poc homogeni, les escoles de pensament anarquista (etimològicament “sense comandament”) tindrien en comú l’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social; el refús de qualsevol autoritat, especialment de l’Estat (ni Déu, ni amo, ni patró); la crítica de la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectives; i la crítica de la societat capitalista: afirmen que una societat que no garanteix la seguretat material dels homes no pot assegurar el respecte dels seus drets fonamentals: la llibertat i la igualtat.

A grans trets, aquests serien els principis fonamentals del pensament llibertari:

a. La crítica de la propietat privada burgesa i la defensa de la propietat col·lectiva. Així, els mitjans de producció haurien de ser una propietat de tota la comunitat o de les cooperatives d’obrers. A més, alguns autors anarquistes, com Kropotkin, defensarien també la propietat col·lectiva dels béns de consum i la seva distribució gratuïta entre la població.

Kropotkin.jpg

Kropotkin

b. L’oposició a l’existència de l’Estat en l’acció política. El refús que fan de l’autoritat tindria el seu exponent més clar en la negació de l’Estat, que consideren que és una forma d’opressió que limitaria la llibertat humana. Proposarien la seva destrucció i la substitució per un model social basat en el lliure contacte entre els membres de la comunitat. La unió voluntària de diverses comunitats portaria al federalisme, la forma organitzativa que substituiria a l’Estat. Per la mateixa raó s’oposarien als partits i al joc parlamentari i propugnarien l’abstenció en les eleccions i es declararien apolítics, en el sentit que rebutjarien la conquesta del poder polític.

c. La defensa de l’espontaneïtat de les masses, de l’individualisme i de l’acció directa. Els anarquistes substitueixen la idea de l’organització en partits per una exaltació de l’impuls individual i popular. Rebutgen les organitzacions jerarquitzades i són partidaris dels grups autònoms i les confederacions. Són partidaris de l’acció i la participació directa i no de la delegació de responsabilitats en representants o dirigents. No accepten les normes representatives ni parlamentàries i propugnen una democràcia directa, basada en les assemblees i l’elecció directa. Creuen que la revolució no hauria d’estar ni dirigida ni preparada per cap partit, sinó que hauria de ser el fruït d’un aixecament espontani del poble.

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús