La manipulació electoral a l’Espanya de la Restauració segons Valentí Almirall

A Espanya, després de la fallida experiència republicana de 1873, la Constitució de 1876 i la posterior instauració del sufragi universal (1890) van permetre comparar la monarquia espanyola amb els altres sistemes europeus de caràcter democràtic i liberal, però la pressió de l’administració i dels cacics locals van fer que les eleccions fossin habitualment manipulades i que s’elegissin els candidats oficials sense gaires problemes, especialment a causa de l’analfabetisme del 75% dels electors.

Així descrivia el polític i escriptor català Valentí Almirall la manipulació electoral viscuda a l’Espanya de la Restauració a la seva obra L’Espagne telle qu’elle est (Montpeller, 1886):

valentí almirall.jpgEntre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de les eleccions espanyoles. Això, tant si el sufragi és universal com si és restringit, no hi ha mai sinó un sol elector: el Ministre de Governació. Aquest, amb els seus governadors de província i l’innombrable exèrcit d’empleats de tota mena sense excloure’n els alts càrrecs de la magistratura i el professorat, prepara, executa i consuma les eleccions, de qualsevol tipus que siguin, des del fons del seu despatx, situat al centre de Madrid.

Per fer les llistes d’electors s’hi posen alguns noms veritablement perduts entre una multitud d’imaginaris i, sobretot, de difunts. La representació d’aquests darrers es dóna sempre a agents disfressats de paisà perquè vagin a votar. L’autor d’aquestes ratlles ha vist moltes vegades que el seu pare, mort ja fa uns quants anys, anava a dipositar el vot a l’urna amb la figura d’un escombriaire de la ciutat o d’un delator de la policia, amb un vestit deixat. Els individus que formen les meses dels col·legis electorals presencien molt sovint unes transmigracions semblants de les ànimes dels seus mateixos pares […].

laflaca_caciquismo.jpg

El caciquisme a l'Espanya de la Restauració borbònica

Aquest sistema d’eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i dels agents de policia disfressats d’electors no és pas, però, la cosa pitjor de tots els mitjans que utilitzen per falsejar el sufragi els nostres pretesos defensors del parlamentarisme i del sistema representatiu. Afanyem-nos a dir que ordinàriament no s’aturen en aquestes aparences de respecte humà i que allò que fan és purament i simplement augmentar el nombre de vots fins a tenir assegurada l’elecció del candidat directe […].

En resum, la nostra comèdia electoral no respecta absolutament res. Per a aquesta no hi ha res que sigui sagrat: llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la immediata direcció del governador civil de cada província. Però ens hem de demanar: és possible l’existència del règim parlamentari o simplement la del sistema representatiu si té aquestes bases? […].

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús