La segona Revolució Industrial: el desenvolupament del comerç

Aquesta nova embranzida industrial va comportar un gran augment de la producció i també un notable increment dels intercanvis. El comerç internacional va viure una gran expansió i el seu volum va multiplicar-se per set entre 1850 i 1914, gràcies als progressos del transport, a l’expansió del lliure canvi i a la producció massiva de béns que va permetre una reducció dels preus.

La primera iniciativa d’obertura de mercats al comerç internacional va donar-se a Gran Bretanya cap a 1846, quan el primer ministre Robert Peel va implantar una política econòmica lliurecanvista –lliure circulació de mercaderies sense cap tipus de restricció per part de l’Estat–. França, Bèlgica, Alemanya i altres països europeus seguirien el seu exemple, mentre que altres països mediterranis com Espanya o Itàlia, més endarrerits en el procés d’industrialització, es mostraven més partidaris del proteccionisme.

En qualsevol cas, la crisi econòmica de 1880 comportaria un retorn generalitzat al manteniment d’aranzels com a mesura de protecció de la producció nacional.

L’increment de la lliure circulació de mercaderies i l’amplitud dels intercanvis comercials van possibilitar la creació d’un nou mercat que per primer cop començava a assolir dimensions d’abast mundial. El volum del comerç internacional va multiplicar-se per set entre 1850 i 1914 gràcies als avenços del transport, a l’expansió del lliure canvi i a la producció en massa de béns, que va permetre la reducció dels preus. Cap a 1913, Europa era la gran protagonista del comerç internacional: controlava el 65% de tots els intercanvis internacionals, davant el 13% que controlaven els EUA.

Tot i això, possiblement, les innovacions més grans van donar-se en el terreny dels mercats interiors i del comerç “a la menuda”. Encara que els comerços tradicionals van continuar sent hegemònics, un nou model d’establiment comercial va començar a conquerir grans quotes de mercat: els grans magatzems. Es tractava de grans superfícies comercials polivalents que oferien una gran varietat de productes a preus més baixos que les botigues petites.

D’aquesta manera, els grans magatzems triomfarien primer a grans ciutats com Londres o París.

gran almacen siglo xix.png

Num_riser00025.jpg

Aquest nou tipus d’establiment va assolir un gran èxit als Estats Units, on van començar a proliferar els hipermercats als afores de les ciutats, van construir-se els centres d’autoservei i les cadenes de supermercats. A més, van començar a difondre’s nous sistemes de venda com la venta per correu i el pagament a terminis, que van tenir un paper decisiu per a la comercialització de productes de cost elevat, com automòbils i electrodomèstics. Les tècniques de la propaganda comercial van introduir la publicitat, la possibilitat de canviar la mercaderia si el client no en quedava satisfet i, especialment, les rebaixes i les oportunitats.

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús