La formació de l’imperi comercial portuguès

Al segle XV, Portugal, país de tradició pesquera, tenia la supremacia en matèria de navegació atlàntica, tant pel seu desenvolupament tècnic com per la seva experiència marinera. A més, amb la invenció de la carraca i la caravel·la, els regnes de la Península Ibèrica, tant els propis portuguesos com la Monarquia Hispànica, tenien l’oportunitat d’arribar a l’Orient Llunyà.

Els portuguesos van avançar a poc a poc, sent els primers que es van atrevir a navegar cap al sud a través de l’Atlàntic. Durant aquest segle els navegants portuguesos, amb el suport de la dinastia d’Aviz i, en especial, per l’infant Enric el Navegant (1394-1460), van iniciar una primera sèrie d’exploracions al llarg de la costa africana. Així, viatjant cap a l’Atlàntic, els portuguesos van descobrir les illes Madeira el 1419 i les Açores el 1427, les quals van ser incorporades al regne convertint-se en colònies portugueses.

Heinrich_der_Seefahrer.jpg

Enric el Navegant

L’objectiu principal d’Enric el Navegant era l’exploració de la costa occidental d’Àfrica una nova així com la recerca d’una ruta cap a l’Índia vorejant el continent africà. Per molts segles les úniques rutes que connectaven l’Àfrica Occidental amb el Mar Mediterrani creuaven el desert del Sàhara i eren controlades pels estats musulmans del nord d’Àfrica, rivals de Portugal. Els portuguesos esperaven trobar un pas per mar que els permetés comerciar directament amb l’Àfrica Occidental.

Els progrés va ser lent, però, el 1434 van arribar al cap Bojador i el 1460 van arribar al golf de Guinea. Aquestes primeres empreses van incloure l’establiment de factories comercials, és a dir, bases comercials defensades militarment, al llarg de tot el litoral africà. D’elles, Portugal n’obtenia or, esclaus i ivori, procedents de les tribus natives.

En menys de dues dècades, la barrera del Sàhara va ser vençuda i el comerç d’or, plata i esclaus va començar amb el territori que avui dia compren l’Estat de Senegal. Poc després es van construir els forts d’Elmina i São Tomé i Príncipe es va convertir en la primera colònia productora de sucre. El 1482 una expedició encapçalada per Diogo Cão va arribar al regne del Kongo.

Cantino_Planisphere.jpg

L’expedició més important va ser la de Bartolomeu Dias que, el 1488, va arribar al Cap de les Tempestes, posteriorment anomenat Cap de Bona Esperança, obrint el pas cap a l’oceà Índic i demostrant que la ruta cap a l’Índia per mar era possible.

El 1498, Vasco da Gama (1469-1524) va iniciar l’exploració de la costa oriental d’Àfrica i la travessia de l’Oceà Índic fins arribar al litoral de l’Índia (Calicut). D’aquesta manera es creava una nova ruta entre Europa i l’Àsia que no havia de passar per territoris dominats pels turcs i s’obria la denominada ruta de les espècies que va controlar la Corona Portuguesa, la qual va establir igualment factories al llarg de les costes d’Aràbia, Índia, Ceilan (Sri Lanka) i Xina, en oberta competència amb àrabs i venecians.

Vasco-da-Gama.jpg

Vasco da Gama

Gama_route.png

Per una altra banda, l’any 1500, P. Álvares Cabral (1467-1520) va arribar a les costes brasileres. En aquest cas, els portuguesos, en lloc d’establir una organització comercial, com havien fet a Àfrica i Àsia, van desenvolupar la conquesta i la colonització del Brasil, territori que restava fora del domini castellà.

Tanmateix, els portuguesos van promoure una nova ruta comercial, la denominada ruta dels esclaus, a través de la qual es transportaven esclaus negres des de l’Àfrica cap a Amèrica per fer-los treballar a les grans plantacions de canya de sucre i, posteriorment, a les mines d’or i de plata.

Descobrimentos_e_explorações_portugueses.png

D’aquesta manera, Portugal va crear, al començament del segle XVI, un important imperi colonial que va convertir el país en una potència de primer ordre: els portuguesos tenien el monopoli del comerç de la seda i les espècies cap a Europa i Lisboa va esdevenir un dels ports més importants d’Europa. No obstant això, aquest imperi portuguès va tenir una curta durada ja que, primer els holandesos des de mitjans del segle XVI, i després anglesos i francesos, a partir del segle XVII, tindrien el monopoli del comerç amb Àsia i acapararien el comerç d’esclaus.

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús