El segle XV: creixement econòmic i transformacions socials

Europa va iniciar, des de mitjans del segle XIV i sobretot al segle XV, una recuperació econòmica i demogràfica després de la crisi de la baixa edat mitjana, arribant a superar la recessió generalitzada a tot el continent.

Creixement demogràfic. Durant el segle XV la situació demogràfica va millorar significativament i la població va començar a recuperar-se lentament. D’aquesta manera, al llarg del segle es va produir un creixement continuat de la població a causa, fonamentalment, de la desaparició de les grans epidèmies del segle anterior (la pesta negra, per exemple), d’una època de relativa estabilitat política i de la reactivació del comerç. Així, en les darreries del segle, la població va assolir, i fins i tot va superar, les xifres anteriors a la crisi. I el creixement encara seria més accentuat en la centúria següent.

Creixement econòmic. Durant els segles XV i XVI, l’economia europea va experimentar una fase de prosperitat. La producció agrària, amb algunes transformacions, es va recuperar gràcies a que el creixement de la població comportava la necessitat de més productes agrícoles. En algunes zones, com Anglaterra i Castella, a causa de l’escassetat de mà d’obra que es va produir al segle XIV, moltes terres de consum es van dedicar a la ramaderia comportant un auge del sector en iniciar-se la recuperació econòmica.

278v43n160-13130796fig14.jpg

El desenvolupament del comerç, que també es va recuperar i intensificar en aquest període, va tenir com a conseqüència l’augment de la població artesana i el creixement de ciutats que eren centres comercials o ports importants com ara Gènova, Venècia, Florència, Bruges, Anvers, Lisboa, Londres o Hamburg, les potències econòmiques més grans d’aquella època.

comerç segle xv.gif

Per a poder realitzar els intercanvis comercials, els mercaders necessitaven moneda, fet que va donar impuls a la introducció de nous sistemes monetaris. I aquesta necessitat va estimular l’explotació de les mines de plata a l’Europa central i la recerca d’una ruta marítima que els conduís fins a l’or del Sudan, cosa que va fer augmentar la massa monetària, fet que a la seva vegada facilitava el comerç.

A més, es va generalitzar el consum d’aplaçar els pagaments de les compra-vendes mitjançant cartes de pagament o lletres de canvi que aplegaven comerciants adinerats per a empreses que exigien molt de capital. Així, es van perfeccionar els mètodes de pagament i de préstec, fet que es va traduir en una millora del sistema bancari.

En definitiva, a les darreries del segle XV, a la societat europea hi havia moltes raons que estimulaven l’ampliació del comerç. Per exemple, es van iniciar nombrosos viatges d’exploració per tal de descobrir noves rutes que portessin cap a Orient i, en particular, a l’Índic, on es produïen les espècies i altres mercaderies desitjades i valorades a Europa.

Una societat rural i estamental. Malgrat aquests canvis econòmics, l’Europa moderna va continuar sent una societat rural i estamental i, igual que en l’edat mitjana, es trobava profundament dividida entre els privilegiats (clergat i noblesa) i els no privilegiats (el Tercer Estat, és a dir, pagesos, artesans i burgesos, entre d’altres). Tanmateix, podem trobar alguns canvis significatius.

La noblesa i l’alta jerarquia de l’Església van continuar sent els estaments privilegiats de la societat moderna: dominaven la societat, gaudien d’honors i de càrrecs estatals i estaven exempts de pagar impostos directes. I, tot i que de mica en mica van anar perdent part del poder econòmic en favor d’una burgesia marginada del poder polític, van mantenir la seva supremacia econòmica i el control de la majoria de les terres. Eren grups minoritaris, tot i que el nombre dels components que els formaven va créixer molt al llarg de l’època moderna.

D’altra banda, la major part de la població (aproximadament un 80%) estava formada per pagesos, sotmesos d’una manera o altra al poder nobiliari. L’agricultura, de rendiment escàs, era la principal font d’ingressos per a poder sobreviure. Practicaven una economia de subsistència i només ocasionalment es produïen intercanvis o participaven en les fires i mercats.

Ara bé, les relacions entre pagesos i senyors també van variar en el tombant cap a l’edat moderna. En lloc dels vells contractes que els vinculaven entre si, molts senyors es van estimar més lliurar les seves terres mitjançant contractes d’arrendament o parceria a curt termini, l’avaluació dels quals variava en funció de les oscil·lacions dels preus. En moltes d’aquestes terres, arrendades a pagesos rics o a gent de la ciutat, s’empraria mà d’obra assalariada. En conseqüència, l’agricultura de mercat va anar estenent-se.

SW1wcmVtdGEgc2VmbGUgWFY=_78292_6608_1.jpgL’auge de la burgesia. El creixement de l’activitat econòmica va tenir com a conseqüència l’acumulació d’enormes beneficis a mans d’una burgesia (composada fonamentalment per mercaders i comerciants) que va assolir una gran preeminència. Aquest grup, ja important a la baixa edat mitjana, va consolidar el seu poder i la seva riquesa i va començar a invertir en l’explotació de terres, en la compra de finques urbanes i en el préstec de diners a nobles i monarques.

És a dir, la puixant burgesia de l’edat moderna no només dedicava els seus diners al consum de béns, sinó que invertien en el finançament de noves activitats econòmiques. Així, es va originar un poderós grups social: la burgesia de tipus capitalista, la força i la influència del qual ja no es trobava només en la propietat de les terres, sinó en la possessió de capitals. Formada per les famílies dels grans comerciants i banquers, que tenien enormes riqueses i poder, alguns dels seus membres es van enllaçar amb famílies nobles per buscar més reconeixement social.

La possessió de grans quantitats de diner per a prestar amb interessos a comerciants individuals o a companyies, per tal de finançar algun negoci, es va convertir en un sistema amb el qual aconseguir enormes guanys. Algunes famílies riques es van especialitzar en això: els Mèdici de Florència, els Függer d’Alemanya o els Coeur de França, els quals poden ser considerats com els primers banquers. La relació directa dels Függer o els Welser amb els reis més poderosos del seu temps, als quals prestaven diners, els va comportar grans privilegis.

Comparteix

    Etiquetes: , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús