Balanç de les Revolucions de 1848

Podem afirmar que la primavera dels pobles va fracassar ja que cap de les revolucions va obtenir els objectius inicials. De totes les revolucions que van esclatar el 1848 només la francesa i la del Piemont van aconseguir un èxit relatiu amb l’obtenció de constitucions de caràcter liberal. Tot i això, a França l’èxit esdevindria encara més relatiu al desembocar en una forma de govern autoritari: el Segon Imperi de Napoleó III.

Les altres revolucions van fracassar en l’obtenció de les fites proposades, però a poc a poc les monarquies autoritàries deixarien pas a règims constitucionals moderats que comptarien amb el vistiplau de la burgesia industrial, comercial i terratinent, veritable triomfadora del procés de revolucions liberals que va marcar la primera meitat del segle XIX.

rev48.png

Així, podem considerar que als territoris de l’Europa occidental les Revolucions de 1848 van comportar el sorgiment dels ideals democràtics (sufragi universal, sobirania popular, igualtat social, etc.) i a la vegada van comportar l’emergència de la classe treballadora com a força política. D’altra banda, a l’Europa central i oriental, la lluita de 1848 va ser essencialment anti-absolutista i contra la dominació de l’Imperi Austríac, per tant va donar pas a l’explosió nacionalista, tot i el seu fracàs.

Els motius del fracàs dels primers objectius revolucionaris van ser diversos. Per exemple, l’existència de diversos plantejaments dins dels diversos grups socials que integraven les forces revolucionàries. La burgesia volia participar més activament en el govern dels seus Estats, però no acceptaria una reforma social efectiva ja que aquesta perjudicaria els seus interessos econòmics.

La massa obrera industrial influïda pel socialisme utòpic no estava encara prou organitzada i no tindrà clar a través de quins mecanismes pot fer valer els seus drets. Finalment, la pagesia una vegada vegi abolida la servitud rural veurà amb recel una reforma social que a través d’un liberalisme exacerbat els podia privar de la propietat efectiva de la terra. La descoordinació d’objectius entre els tres actors principals de la revolució va produir una manca de força a l’hora d’establir unes noves normes de joc parlamentari i va facilitar la reacció imperial.

A més, la situació econòmica va millorar considerablement des de 1848. El fet que novament arribessin bones collites i la reducció del nombre d’aturats en el món urbà restaria força a les demandes dels primers moments de la revolució. A més, la marginació dels obrers de la revolució política, emprant-los només en els moments inicials com a força de xoc contra l’absolutisme, desmotivaria l’incipient moviment obrer, encara mancat d’estructures partidàries pròpies.

D’altra banda, la solidaritat entre les monarquies no constitucionals, que s’ajudarien amb la força dels seus exèrcits davant de unes forces revolucionàries descoordinades, combinada amb la manca de cap solidaritat i recolzament entre les forces nacionalistes de cada país ja que aquestes dissentien en objectius i fites finals.

El fracàs de les revolucions de 1848 comportaria una modificació sensible de les estratègies dels moviments nacionalistes. La idea d’una aixecament popular com a mitjà per a lluitar contra l’autoritat imperial va cedir el pas a una actitud més pragmàtica i de caràcter conservador que combinaria la via diplomàtica i política d’una banda i la militar de l’altra. Aquests serien els ingredients que caracteritzarien a la segona meitat del segle XIX els processos d’unificació italià i alemany.

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    • Dani

      17/05/2012 - 20:26

      Hola Vicente.

      Estic fent un treball sobre la revolució àrab que s’ha donat aquest últim any a països com Tunísia o Egipte. M’agradaria fer-te una pregunta a veure si me la pots resoldre: Quina relació o similitud hi ha entre la Primavera dels Pobles de 1848 amb la primavera àrab?

      Moltes gràcies!

    • Vicente Moreno Cullell

      18/05/2012 - 08:31

      Hola Dani,

      És complicat establir paral·lelismes entre les revolucions de 1848 i l’anomenada “primavera àrab” perquè parlem de realitats polítiques, socials, econòmiques i culturals força diferents i d’unes etapes de la història relativament llunyanes entre si. A més, igual que passa amb les revoltes àrabs de 2011, en el cas de la “primavera dels pobles” seria convenient anar país per país per entendre correctament contra quina realitat va bastir-se la revolució.

      Ara bé, suposo que podríem trobar uns certs paral·lelismes en alguns elements generals que van caracteritzar l’esclat de 1848. Per exemple, una de les característiques fonamentals de la “primavera dels pobles” va ser el fet que allà on es va produir existia una burgesia industrial i comercial que volia participar més activament en la vida política i l’adquisició de més drets i llibertats en oposició a l’absolutisme o als règims liberals restrictius que existien. Això pot ser similar al que passa en els països àrabs ja que podem detectar una classe mitjana que reclamava participació i protagonisme polític en oposició als règims autoritaris existents.

      Igualment, les revolucions de 1848 inclourien un important component social (la incipient classe obrera que comença a prendre consciència de la seva situació, etc.) i un marcat accent nacionalista conseqüència del corrent cultural del romanticisme (Itàlia, Alemanya, Imperi Austríac, etc.). Òbviament, el component social ha estat present en les revoltes àrabs de 2011, expressat molt gràficament en el cas d’Egipte amb l’ocupació de la Plaça Tharir esdevinguda “Plaça de la Revolució”. I també el nacionalisme marca bona part de l’ideari dels revolucionaris àrabs, personificat en un discurs que podríem qualificar d’antiimperialista.

      Finalment, cal tenir present que, excepte la Revolució francesa de 1848 que portaria la instauració de la II República i l’ascens al poder de Napoleó III, totes les revolucions que integren la “primavera dels pobles” van fracassar en aquell moment. En el cas de la “primavera àrab” està per veure, però algunes de les revoltes semblen portar aquest camí o, com a mínim, no derivar en els règims democràtics que alguns analistes creien o desitjaven veure fa un any. Clar que encara és molt aviat per extreure’n conclusions definitives sobre el seu èxit o fracàs.

      Espero haver-te ajudat amb els teus dubtes.

      Salut!

    • Dani

      18/05/2012 - 11:10

      Moltíssimes gràcies Vicente, amb aquesta exposició me’n faig cinc cèntims d’algunes línies podríem dir que paral·leles entre ambdues revolucions, tot i la complicada comparació com has dit tu al principi.

      Salutacions i fins aviat!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús