Gran Bretanya, el liberalisme sense revolució

El primer cop contra l’Antic Règim a Europa va produir-se a l’Anglaterra del segle XVII. En aquest país existia una potent classe burgesa desenvolupada dins de les estructures del feudalisme i el poder absolut del rei no havia arribat tant lluny com en altres països d’Europa gràcies a la pervivència d’un parlament estamental actiu.

Els intents absolutistes de Carles I van enfrontar-lo amb un parlament dominat per la petita noblesa i la burgesia desencadenant una guerra civil (1640). El rei i l’alta noblesa serien derrotats pels parlamentaris (1647) i desprès de la dictadura republicana de Cromwell (1649-1658) va restaurar-se la monarquia sota una important retallada del seu poder. El 1688, un nou intent absolutista, ara de Jaume II, provocaria el seu destronament. En aquell moment s’oferiria la corona a Guillem d’Orange que regnarà, però no governarà segons els principis de l’Antic Règim i el poder residirà en un parlament dominat per nobles i burgesos.

british_parliament.jpgAbatut l’absolutisme anglès, no va establir-se, ni molt menys, un règim democràtic amb sufragi universal. En el sistema anglès només un petit nombre de propietaris (uns 50.000) estaven admesos en la designació dels representants del parlament. Desprès d’haver-se beneficiat força de la política mercantilista impulsada per la monarquia, la burgesia va saber utilitzar el suport dels moviments populars contra l’absolutisme i al llarg del segle XVIII mantindria un prudent compromís amb la noblesa, compartint el poder enfront de les classes populars.

A Anglaterra la tendència conservadora va ser representada pels tories, el partit conservador, i la liberal pels whiggs, el partit liberal. El sistema polític anglès ja funcionava en el segle XIX amb un parlament (càmera baixa) on s’enfrontaven les dues posicions polítiques i un Senat (càmera alta) com a feu de la vella noblesa i element de contenció de possibles excessos liberals. Paulatinament, els liberals anirien guanyant posicions i es prendrien decisions com la liberalització del comerç exterior, el reconeixement implícit de les associacions obreres, o la igualtat de drets d’anglicans i catòlics.

Quan el 1830 els whiggs van arribar al poder va votar-se una nova llei electoral favorable a la participació de la burgesia liberal, van dictar-se les primeres disposicions de protecció i previsió socials i va donar-se pas al lliurecanvisme amb la supressió de les duanes, fet que suposaria la base del futur imperialisme comercial britànic i de la seva hegemonia com a principal potència econòmica en el segle XIX.

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús