El sufragi censatari en el segle XIX

Per sufragi censatari (o restringit) denominem el sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social. Aquests generalment són econòmics (com la possessió d’un determinat nivell de rendes o ofici) o relacionats amb el nivell d’instrucció (llegir i escriure), social (pertinença a determinat grup social), o d’estat civil (casat), a més del sexe, ja que en el segle XIX era referit només als homes.

Extracte de l’obra Principis polítics de Benjamin Constant (1815):

Benjamin_Constant.jpgUn cèlebre escriptor ha observat molt bé que quan els no propietaris obtenen drets polítics passa una d’aquestes tres coses: o només reben impuls de si mateixos i aleshores destrueixen la societat, o reben el de l’home o els homes que estan en el poder i aleshores es converteixen en instruments de la tirania, o reben el dels aspirants al poder i aleshores són instrument de bandositats. Cal, així doncs, condicions de propietat, tant per als electors com per als elegibles.

No voldria perjudicar ni ofendre les classes treballadores […]. Sovint estan disposades als sacrificis més heroics, i la seva abnegació és encara més admirable perquè no és recompensada ni per la fortuna ni per la glòria. Però entenc que el patriotisme que dóna el valor de morir per la pàtria és diferent del que capacita per conèixer bé quins interessos té. Cal, per tant, una altra condició, a més del naixement o la majoria d’edat. Aquesta condició és l’oci, indispensable per adquirir cultura i un criteri recte. Només la propietat capacita els homes per exercir els drets polítics.

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús